QUAN CARRETERO SURT AL "POLÒNIA"...

La política dels nostres dies és sobretot mediàtica. Ens agradi o no, és un fet. Sortir als mèdia és una conditio sine qua non per tal de ser conegut, i un cop ets conegut, tens la possibilitat de difondre el teu missatge, el teu programa.

Però fins i tot amb això no n'hi ha prou. Certament s'ha de sortir als mèdia, i particularment a la televisió. Però més que als programes titllats de seriosos, allà on cal sortir és en els programes que la comunicació política ha acabat titllant d'infotainment, és a dir, aquells que barregen la informació i l'entreteniment. Aquests programes són summament importants, perquè més enllà de presentar-se com a espais d'entreteniment, també toquen assumptes de l'esfera pública, conviden polítics, organitzen sondejos a peu del carrer, etc. de manera que fan que la seva audiència, que si els oferissin un programa de debat polític clàssic, sortirien per potes, acaba empassant-se informació, debat, i també política. Probablement l'episodi que va donar el tret de sortida a l'infotainment va ser quan Bill Clinton va sortir tocant el saxo a The Arsenio Hall Show, el mes de juny del 1992. 

En el cas de Catalunya, no hi ha cap mena de dubte que el programa infotainment per excel.lència és el "Polònia", amb un matís. No es tracta tant d'un programa d'entreteniment genèric, on apareixen els corresponents freakis, sinó més aviat de sàtira política, per la qual cosa, el podríem definir més com un programa de politicotainment, perquè combina l'entreteniment -l'humor- i fonamentalment la política. Naturalment, sortir-hi pressuposa una quota de popularitat enorme. Tots els polítics que volen manar, volen el seu corresponent personatge polonès..

Ahir va sortir, em sembla que per primera vegada, el personatge del Carretero. Més enllà de si el guió de l'squetx era encertat o no, fins i tot algú podria dir que es notava una certa òptica calabresa, el que realment importa és que en Toni Soler i companyia , van adonar-se que l'havien de fer sortir, perquè sense cap mena de dubte havia estat el personatge polític que havia atret l'atenció política dels dies anteriors. Que l'olfacte polonès és fi, ho demostra l'èxit d'audiència del programa, per la qual cosa, si treuen el personatge d'en Carretero és perquè constaten que és un polític a l'alça -mal que li pesi a l'al.ludit.

I aquesta és, sense cap mena de dubte, una bona notícia!