DE VEGADES, PENSO...

Reconec, sense cap bri de vergonya, que el programa de sàtira política Polònia, és el millor que es fa avui en dia a la televisió. I és l'únic que em fa moure de l'estudi al saló de casa per veure la caixa tonta. L'únic! (bé tret del Barça, és clar!).

Per això, de vegades, em fa il.lusió pensar que els guionistes del Polònia, són lectors d'aquest humil i modest bloc. Com explicar, sinó les més d'una o de dues coincidències que es donen entre alguns dels posts que penjo i determinats squetxs de l'esmentat programa, que s'emeten dies després?

Ahir van fer l'squetx de la merda penjada en un pal. Genial. Els fidels i veterans lectors d'aquest bloc, saben perfectament que una servidora i la merda tenim una llarga història en comú, que fins i tot ha donat lloc a algun ensurt.

Ara, l'squetx polonès d'ahir immediatament em va fer recordar que una servidora, el recurs de la merda penjada en un pal l'he utilitzat en diverses ocasions, tant en el meu bloc personal, com més darrerament, en el Bloc Gran del Sobiranisme. En aquest últim, per acabar d'arrodonir-ho, vaig escriure, concretament, això:

"Però ja ens afaitem, i tots sabem que els estrategues convergents i els seus interlocutors espanyols, titllaran qualsevol acord que eventualment assoleixin, ara o a partir del 2012, de pacte fiscal, encara que sigui una merda penjada d’un pal."

És a dir, clavat al magnífic squetx que van passar ahir. Ep!, que consti que no em fa res que els guionistes polonesos s'inspirin en els meus posts... Només els envejo els calers que deuen cobrar cada setmana o mes.

Amb una desena part del que guanyen ja m'hi conformaria.

RUBALCABA, AZNAR I EL TERRORISME ECSPANYOL

Ja portem uns quants dies d'una escalada de declaracions de polítics ecspanyols, ben carregades de catalanofòbia.

Una espiral que ha culminat, de moment, avui, amb sengles actes de terrorisme polític contra l'independentisme català. Concretament a València i a Terrassa.

Val a dir, que el terrorisme ecspanyol no és res de nou, sobretot a les comarques al sud del riu Sènia, on els terroristes ecspanyols tenen carta blanca per agredir, atemptar i assetjar qualsevol manifestació pública de catalanitat. És tan habitual que és com si plogués o fes sol, per la qual cosa els mitjans de comunicació català, sobretot els que tenen seu a Barcelona, ni tan sols se'n fan ressò. Una actitud que contrasta totalment quan a qualsevol element pepero o de C's, algú li toca ni que sigui trepitjant-lo la punta de la sabata. Llavors sí, llavors el (cínic) victimisme ecspanyol es desferma i ja veus a La Vanguardia, El Periódico i naturalment la conilla des dels matins de TV3 exigint responsabilitats i cercant els responsables.

Una servidora pensa que alguna responsabilitat han de tenir els Pérez Rubalcaba i els Aznar de torn, que no paren de llançar missatges que fan tota la catipén d'obrir la veda contra Catalunya. Ja se sap, s'acosten eleccions, i els ecspanyols han de treure el sant cristo gros, i aquest no és altra que la Catalanofòbia.

En aquest sentit, penso que atès que els terroristes que agredeixen, fins i tot amb armes biològiques, comparteixen els mateixos objectius que els partits d'aquests dos fenòmenus, algú hauria d'iniciar els tràmits per il.legalitzar el PP i el PSOE per connivència amb els terrorisme, i al.legant la famosa Llei de Partits que tant alegrement s'aplica a la CAB, sotmetent-la per cert a un procés d'apartheid i de pèrdua dels drets civils i polítics sense precedents.

Per altra banda, tot sembla indicar que la catalanofòbia no afluixarà en les properes setmanes, sinó ben al contrari. És per això que cal estar més amatents, perquès les seccions d'assalt (les SA, ahahahah) de l'ecspanyolisme no és descartable que tornin a actuar. Caldria, en aquest sentit, que els homes i les dones del conseller del bat de basebol, que tant magistralment han reproduït els de Polònia, disminuïssin la seva obsessió per estomacar okupes i empaitar criatures que després prenen mal, i es fixessin més en com detenir aquests terroristes.

De moment, per començar, sembla que ja tenen una matrícula de cotxe, cosa que ja és un gran què. I segur que deuen tenir alguna gravació de mòbil, que per alguna cosa serveixen, aquests gadgets ... a banda d'enviar missatgets, o descarregar-se cançons.... Ara, la qüestió és saber si el del bat, voldrà -ho podrà- fer-ho, atès els problemes que sembla que té per manar al seu departament...

QUAN CARRETERO SURT AL "POLÒNIA"...

La política dels nostres dies és sobretot mediàtica. Ens agradi o no, és un fet. Sortir als mèdia és una conditio sine qua non per tal de ser conegut, i un cop ets conegut, tens la possibilitat de difondre el teu missatge, el teu programa.

Però fins i tot amb això no n'hi ha prou. Certament s'ha de sortir als mèdia, i particularment a la televisió. Però més que als programes titllats de seriosos, allà on cal sortir és en els programes que la comunicació política ha acabat titllant d'infotainment, és a dir, aquells que barregen la informació i l'entreteniment. Aquests programes són summament importants, perquè més enllà de presentar-se com a espais d'entreteniment, també toquen assumptes de l'esfera pública, conviden polítics, organitzen sondejos a peu del carrer, etc. de manera que fan que la seva audiència, que si els oferissin un programa de debat polític clàssic, sortirien per potes, acaba empassant-se informació, debat, i també política. Probablement l'episodi que va donar el tret de sortida a l'infotainment va ser quan Bill Clinton va sortir tocant el saxo a The Arsenio Hall Show, el mes de juny del 1992. 

En el cas de Catalunya, no hi ha cap mena de dubte que el programa infotainment per excel.lència és el "Polònia", amb un matís. No es tracta tant d'un programa d'entreteniment genèric, on apareixen els corresponents freakis, sinó més aviat de sàtira política, per la qual cosa, el podríem definir més com un programa de politicotainment, perquè combina l'entreteniment -l'humor- i fonamentalment la política. Naturalment, sortir-hi pressuposa una quota de popularitat enorme. Tots els polítics que volen manar, volen el seu corresponent personatge polonès..

Ahir va sortir, em sembla que per primera vegada, el personatge del Carretero. Més enllà de si el guió de l'squetx era encertat o no, fins i tot algú podria dir que es notava una certa òptica calabresa, el que realment importa és que en Toni Soler i companyia , van adonar-se que l'havien de fer sortir, perquè sense cap mena de dubte havia estat el personatge polític que havia atret l'atenció política dels dies anteriors. Que l'olfacte polonès és fi, ho demostra l'èxit d'audiència del programa, per la qual cosa, si treuen el personatge d'en Carretero és perquè constaten que és un polític a l'alça -mal que li pesi a l'al.ludit.

I aquesta és, sense cap mena de dubte, una bona notícia!