DE VEGADES, PENSO...

Reconec, sense cap bri de vergonya, que el programa de sàtira política Polònia, és el millor que es fa avui en dia a la televisió. I és l'únic que em fa moure de l'estudi al saló de casa per veure la caixa tonta. L'únic! (bé tret del Barça, és clar!).

Per això, de vegades, em fa il.lusió pensar que els guionistes del Polònia, són lectors d'aquest humil i modest bloc. Com explicar, sinó les més d'una o de dues coincidències que es donen entre alguns dels posts que penjo i determinats squetxs de l'esmentat programa, que s'emeten dies després?

Ahir van fer l'squetx de la merda penjada en un pal. Genial. Els fidels i veterans lectors d'aquest bloc, saben perfectament que una servidora i la merda tenim una llarga història en comú, que fins i tot ha donat lloc a algun ensurt.

Ara, l'squetx polonès d'ahir immediatament em va fer recordar que una servidora, el recurs de la merda penjada en un pal l'he utilitzat en diverses ocasions, tant en el meu bloc personal, com més darrerament, en el Bloc Gran del Sobiranisme. En aquest últim, per acabar d'arrodonir-ho, vaig escriure, concretament, això:

"Però ja ens afaitem, i tots sabem que els estrategues convergents i els seus interlocutors espanyols, titllaran qualsevol acord que eventualment assoleixin, ara o a partir del 2012, de pacte fiscal, encara que sigui una merda penjada d’un pal."

És a dir, clavat al magnífic squetx que van passar ahir. Ep!, que consti que no em fa res que els guionistes polonesos s'inspirin en els meus posts... Només els envejo els calers que deuen cobrar cada setmana o mes.

Amb una desena part del que guanyen ja m'hi conformaria.