GOTCHA! AZNAR PRINGAT EN L'ESCÀNDOL MURDOCH!

En l'edició d'ahir del Financial Times, es parlava de l'escàndol de les escoltes telefòniques de determinats mitjans del totpoderós Grup Murdoch.

El reportatge no s'estava de recordar quins són els mandamasos d'aquest imperi mediàtic, i vés per on que en un quadre, en la posició número 5 apareix l'inefable José Maria Aznar.

S'hi diu que va entrar en el consell del grup l'any 2006 i que la compensació que va cobrar al llarg del 2010 van ser la modesta quantitat de 220.000 dolars, modesta si ho comparem amb els sous dels que estan per damunt d'ell. Però és clar, aquests no cobren a més a més una pensió com a ex-presidents del Govern.

Fa venir una enveja sana, comprovar com un diari eminentment conservador com és el FT, no es talla un pèl a l'hora de cantar les quaranta al grup Murdoch, de tendència igualment conservadora, i d'ensenyar les vergonyes dels que mengen d'ell, com és el senyoret Aznar.

Qui sap si finalment, l'Aznar haurà de retre comptes davant un tribunal anglès, com el Pinochet, no ho sé pas, això, tot i que estic segur que la sola possibilitat d'emular el dictador xilè el deu posar catxondo.

Clar que la iniciativa per jutjar-lo per crims contra la Humanitat per impulsar la Guerra d'Iraq, juntament amb en Bush i en Blair, en la famosa foto de les Açores, encara belluga....

(De fet, eren quatre, a la foto, també hi assistia el llavors Primer Ministre portuguès Durao Barroso, avui en dia President de la Comissió Europea, però, és ja se sap que els diaris ecspanyols -catalans inclosos, això dels portuguesos....)

Tornant a l'homenet del bigotet... segur que no ha de dormir tranquil, el xaval...

RUBALCABA, AZNAR I EL TERRORISME ECSPANYOL

Ja portem uns quants dies d'una escalada de declaracions de polítics ecspanyols, ben carregades de catalanofòbia.

Una espiral que ha culminat, de moment, avui, amb sengles actes de terrorisme polític contra l'independentisme català. Concretament a València i a Terrassa.

Val a dir, que el terrorisme ecspanyol no és res de nou, sobretot a les comarques al sud del riu Sènia, on els terroristes ecspanyols tenen carta blanca per agredir, atemptar i assetjar qualsevol manifestació pública de catalanitat. És tan habitual que és com si plogués o fes sol, per la qual cosa els mitjans de comunicació català, sobretot els que tenen seu a Barcelona, ni tan sols se'n fan ressò. Una actitud que contrasta totalment quan a qualsevol element pepero o de C's, algú li toca ni que sigui trepitjant-lo la punta de la sabata. Llavors sí, llavors el (cínic) victimisme ecspanyol es desferma i ja veus a La Vanguardia, El Periódico i naturalment la conilla des dels matins de TV3 exigint responsabilitats i cercant els responsables.

Una servidora pensa que alguna responsabilitat han de tenir els Pérez Rubalcaba i els Aznar de torn, que no paren de llançar missatges que fan tota la catipén d'obrir la veda contra Catalunya. Ja se sap, s'acosten eleccions, i els ecspanyols han de treure el sant cristo gros, i aquest no és altra que la Catalanofòbia.

En aquest sentit, penso que atès que els terroristes que agredeixen, fins i tot amb armes biològiques, comparteixen els mateixos objectius que els partits d'aquests dos fenòmenus, algú hauria d'iniciar els tràmits per il.legalitzar el PP i el PSOE per connivència amb els terrorisme, i al.legant la famosa Llei de Partits que tant alegrement s'aplica a la CAB, sotmetent-la per cert a un procés d'apartheid i de pèrdua dels drets civils i polítics sense precedents.

Per altra banda, tot sembla indicar que la catalanofòbia no afluixarà en les properes setmanes, sinó ben al contrari. És per això que cal estar més amatents, perquès les seccions d'assalt (les SA, ahahahah) de l'ecspanyolisme no és descartable que tornin a actuar. Caldria, en aquest sentit, que els homes i les dones del conseller del bat de basebol, que tant magistralment han reproduït els de Polònia, disminuïssin la seva obsessió per estomacar okupes i empaitar criatures que després prenen mal, i es fixessin més en com detenir aquests terroristes.

De moment, per començar, sembla que ja tenen una matrícula de cotxe, cosa que ja és un gran què. I segur que deuen tenir alguna gravació de mòbil, que per alguna cosa serveixen, aquests gadgets ... a banda d'enviar missatgets, o descarregar-se cançons.... Ara, la qüestió és saber si el del bat, voldrà -ho podrà- fer-ho, atès els problemes que sembla que té per manar al seu departament...

LA MOSCA AL NAS

Que Catalunya va amb velocitat de creuer cap a la Independència ho sabem aquí i ho saben a Washington, Brussel.les, Beijing, Moscou i fins i tot a París i a Madrit. Quan Reagrupament arrassi a les properes eleccions, el camí ja serà molt més planer. Però ara per ara, els propers mesos, fins a la tardor poden ser molts durs. De fet ja ho estan sent. A ningú no se li escapa, això.

Un dels principals recursos que estan utilitzant els serveis d'informació ecspanyols, en les darreres setmanes, és intentar vincular de la manera que sigui l'actual dinàmica indepedentista catalana, amb Euskadi i la seva estratègia d'extermini del moviment d'alliberament basc.

He de dir que quan he sentit avui que cinc bombers catalans van ser confosos per pressumptes membres d'ETA, la mosca se m'ha pujat al nas.

Ja és el quart cop, en poques setmanes, que jo tingui controlat, que els ecspanyols branden l'espantall d'ETA en relació a Catalunya.

El primer van ser les detencions a Port Bou i al Ripollès d'uns membres, dels quals, els mèdia van esbombar per activa i per passiva que tenien intenció de reconstruir una infrastructura estable a Catalunya. Extrem aquest, que en cap cas ha estat comprovat. La possibilitat que els militants bascos tinguessin per objectiu establir-se al País Valencià -fet que condemno sense pal.liatius, naturalment- a l'Aragó, o a Múrcia, tanmateix, sembla que no es va prendre en consideració. Naturalment, perquè als ecspanyols els interessa emmerdar Catalunya amb la guerra contra ETA.

Per cert, els Mossos d'Esquadra s'haurien de fer mirar això de lliurar les persones que detenen a les forces policials ecspanyoles, atès que el més probable és que acabin per ser torturades o, com a mínim, pateixin maltractaments.

Després va venir, arran del 28F, el barroer intent d'associar les consultes per la independència amb l'esquerra abertzale, pel simple fet que, de la mateixa manera que s'ha fet amb dotzenes d'altres formacions europees, un membre de la coordinadora es va entrevistar amb un alt responsable d'aquella, per explicar-los el procés de tot plegat. Els ecspanyols, com a posseïts, van saltar a la jugular, i ja pràcticament demanaven la repressió de les consultes per ser part de l'estratègia etarra, que és l'argument que l'estratègia ecspanyola d'extermini del poble basc utilitza per reprimir i atacar els sectors més conscients d'aquest poble.

Pocs dies després, va ser el torn de la xarlotada de la Rosa Diez, que com a bona experta que és en temes de la lluita contrainsurgent, va anar a provocar a la UAB, i va aconseguir el que volia, l'espectacle televisiu d'una fràgil dona sent escridassada i assetjada, i d'aquesta manera convertir-se en víctima, quan de fet és un botxí. Un botxí, que fonamenta el seu discurs polític en la catalanofòbia per tal d'aconseguir suport electoral i quota mediàtica.

I ara, ahir mateix, l'error dels bombers catalans presos per pressumptes membres d'ETA. Qui es pensi que m'empasso que això és una simple equivocació, és que es pensa que sóc imbècil. En tota aquesta història, es veu de lluny la mà d'aquest individu perillós que és l'actual ministre d'Interior, en Pérez Rubalcaba. Naturalment, muntant aquest pollastre ha aconseguit el seu objectiu que és que internacionalment, i domèsticament, s'associï Catalunya amb el tema ETA, i d'aquesta manera es faci un totum revolutum, amb l'objectiu de condicionar la dinàmica política catalana.

Dit altrament, es vol posar novament el tema etarra en l'agenda política catalana, per tal d'aconseguir l'efecte de bipolarització no en base a la clivella nacional, si nó a la clivella ecspanyola -ideada per Aznar, amb la Llei de Partits, atenció!- entre els partits que condemnen i els que no condemnen la lluita de l'organització basca. D'aquesta manera s'ecspanyolitza la dinàmica política i es fa impossible amplis moviments sobiranistes transversals.

Ja ho deia a l'inici del post. En les properes setmanes i mesos, viurem un seguit de campanyes de desestabilització de Catalunya per part dels serveis d'informació ecspanyols. Un altre, que no podem oblidar, per cert, és el tema de la immigració, del qual ja en parlaré en un proper post. Hem de tenir molt clar que no estalviaran esforços i recursos en intentar enfonsar-nos. Per això, hem d'estar amatents i saber identificar-les oportunament.