LA MOSCA AL NAS

Que Catalunya va amb velocitat de creuer cap a la Independència ho sabem aquí i ho saben a Washington, Brussel.les, Beijing, Moscou i fins i tot a París i a Madrit. Quan Reagrupament arrassi a les properes eleccions, el camí ja serà molt més planer. Però ara per ara, els propers mesos, fins a la tardor poden ser molts durs. De fet ja ho estan sent. A ningú no se li escapa, això.

Un dels principals recursos que estan utilitzant els serveis d'informació ecspanyols, en les darreres setmanes, és intentar vincular de la manera que sigui l'actual dinàmica indepedentista catalana, amb Euskadi i la seva estratègia d'extermini del moviment d'alliberament basc.

He de dir que quan he sentit avui que cinc bombers catalans van ser confosos per pressumptes membres d'ETA, la mosca se m'ha pujat al nas.

Ja és el quart cop, en poques setmanes, que jo tingui controlat, que els ecspanyols branden l'espantall d'ETA en relació a Catalunya.

El primer van ser les detencions a Port Bou i al Ripollès d'uns membres, dels quals, els mèdia van esbombar per activa i per passiva que tenien intenció de reconstruir una infrastructura estable a Catalunya. Extrem aquest, que en cap cas ha estat comprovat. La possibilitat que els militants bascos tinguessin per objectiu establir-se al País Valencià -fet que condemno sense pal.liatius, naturalment- a l'Aragó, o a Múrcia, tanmateix, sembla que no es va prendre en consideració. Naturalment, perquè als ecspanyols els interessa emmerdar Catalunya amb la guerra contra ETA.

Per cert, els Mossos d'Esquadra s'haurien de fer mirar això de lliurar les persones que detenen a les forces policials ecspanyoles, atès que el més probable és que acabin per ser torturades o, com a mínim, pateixin maltractaments.

Després va venir, arran del 28F, el barroer intent d'associar les consultes per la independència amb l'esquerra abertzale, pel simple fet que, de la mateixa manera que s'ha fet amb dotzenes d'altres formacions europees, un membre de la coordinadora es va entrevistar amb un alt responsable d'aquella, per explicar-los el procés de tot plegat. Els ecspanyols, com a posseïts, van saltar a la jugular, i ja pràcticament demanaven la repressió de les consultes per ser part de l'estratègia etarra, que és l'argument que l'estratègia ecspanyola d'extermini del poble basc utilitza per reprimir i atacar els sectors més conscients d'aquest poble.

Pocs dies després, va ser el torn de la xarlotada de la Rosa Diez, que com a bona experta que és en temes de la lluita contrainsurgent, va anar a provocar a la UAB, i va aconseguir el que volia, l'espectacle televisiu d'una fràgil dona sent escridassada i assetjada, i d'aquesta manera convertir-se en víctima, quan de fet és un botxí. Un botxí, que fonamenta el seu discurs polític en la catalanofòbia per tal d'aconseguir suport electoral i quota mediàtica.

I ara, ahir mateix, l'error dels bombers catalans presos per pressumptes membres d'ETA. Qui es pensi que m'empasso que això és una simple equivocació, és que es pensa que sóc imbècil. En tota aquesta història, es veu de lluny la mà d'aquest individu perillós que és l'actual ministre d'Interior, en Pérez Rubalcaba. Naturalment, muntant aquest pollastre ha aconseguit el seu objectiu que és que internacionalment, i domèsticament, s'associï Catalunya amb el tema ETA, i d'aquesta manera es faci un totum revolutum, amb l'objectiu de condicionar la dinàmica política catalana.

Dit altrament, es vol posar novament el tema etarra en l'agenda política catalana, per tal d'aconseguir l'efecte de bipolarització no en base a la clivella nacional, si nó a la clivella ecspanyola -ideada per Aznar, amb la Llei de Partits, atenció!- entre els partits que condemnen i els que no condemnen la lluita de l'organització basca. D'aquesta manera s'ecspanyolitza la dinàmica política i es fa impossible amplis moviments sobiranistes transversals.

Ja ho deia a l'inici del post. En les properes setmanes i mesos, viurem un seguit de campanyes de desestabilització de Catalunya per part dels serveis d'informació ecspanyols. Un altre, que no podem oblidar, per cert, és el tema de la immigració, del qual ja en parlaré en un proper post. Hem de tenir molt clar que no estalviaran esforços i recursos en intentar enfonsar-nos. Per això, hem d'estar amatents i saber identificar-les oportunament.

MOR UN REGIDOR ABERTZALE ASSETJAT PER L'ERTZANTZA

Rebo un correu d'en Marc on m'informa de la mort de Remi Aiestaran, regidor abertzale del municipi de Villabona (Gipuzkoa). Llegeixo la notícia al Gara. Aiestaran, que patia del cor, va morir després de ser assetjat per un nombre indeterminat d'agents de l'Ertzantza. Diverses consideracions al respecte.

1. Si una servidora se n'ha assabentat gràcies a un correu amic, vol dir que el silenci informatiu al respecte ha estat total, absolut. Els mamons de TV3 no han dit ni ase ni bèstia, després de passar-se dos dies dient xorrades sobre l'operatiu de Mallorca.

2. Em pregunto què hauria passat si qui hagués mort hagués estat un regidor sociata o pepero... no cal dir que estaríem escoltant xorrades durant quatre o cinc dies més. Però és clar, els ecspanyols -Tv3 inclosa- tenen molt clar que hi ha morts de primera i morts de segona. O més exactament: hi ha morts i hi ha no-morts!

3. Potser és casualitat -o no, més aviat m'inclino a pensar que no, que ja sóc grandet- però Villabona és el municipi on va caure en combat el primer membre d'ETA, l'any 1968. Ara que es compleix el 50è aniversari de la fundació de l'organització separatista (utilitzant la terminologia de la BBC, gens sospitosa de ser pro-etarra, doncs), l'histèria ecspanyola està als màxims, sobretot després de les dues darreres accions.

4. Potser és casualitat -o no, més aviat m'inclino a pensar que no, que ja sóc grandet- que la història es repeteix. Després dels atemptats de l'11-S, en plena intoxicació del govern del PP sobre qui n'era l'autor, un policia ecspanyol va assassinar a sang freda un forner, Angel Berroeta, per les seves idees abertzales. Ja me'n vaig fer ressò en aquest bloc.

5. Aiestaran pertanyia al partit Acció Nacionalista Basca (ANB), formació creada el 1930 d'una escissió laica i progressista del PNB. Durant la guerra dels tres anys, ANB va formar part del Front Popular i fins i tot del govern de la República. El franquisme va il.legalitzar-la i el 2008, va ser novament il.legalitzat, en base a la Llei de partits polítics, tot un exemple, doncs de coherència repressiva.

6. Segons s'ha sabut, un dels guàrdies morts, era membre d'una organització ultra amb seu a Saragossa.

La mort d'Aiestaran, silenciada per tots els mèdia que no paren de dir xorrades, no és més que la continuació lògica del procés d'apartheid ecspanyol i de negació dels drets civils i polítics al Poble Basc, que culminarà, tal i com ja vaig avançar en aquest mateix bloc fa unes setmanes, amb el desplegament de l'exèrcit ecspanyol al territori basc. Lluny d'acabar-se, l'opressió ecspanyola recorda a la situació al Nord d'Irlanda, durant els anys 60, quan els britànics -com ara els ecspanyols- monopolitzaven tots els ressorts de poder, inclosos, naturalment els policials.

L'única, i important, diferència entre llavors i ara, és el context internacional. A diferència de l'estat ecspanyol, al món no combreguen amb rodes de molins.

Una dinàmica que, nolens volens, afectarà Catalunya. Per això fer molts escarafalls i penjaments sobre ETA, no serveix absolutament per res, i menys encara als ulls dels ecspanyols, pels quals els catalans sempre serem sospitosos. Per molta cara de bons minyons que fem. O si no fixeu-vos com el primer que va fer el director del (in)Mundo, el PedroJeta, és vincular-nos (als pancatalanistes) a les accions d'ETA.

TERRORISME? L'ECSPANYOL

Porto tota la meva vida escoltant que ETA està a punt de ser esclafada. Exactament ho escolto des que tenia 4 anys, quan va caure el primer militant d'ETA en un enfrontament amb les forces d'ocupació ecspanyoles. Això era el 1968. Fa quaranta anys, doncs, que matxaquen amb la mateixa cançoneta. "Ara ja està", bramen, "Ja els tenim", continuen, "Cautiva y desarmada, ETA..." somnien fins a l'orgasme. Doncs i un bé negre. La lluita armada no només no s'ha aturat sinó que continua ben viva. Per cada escamot que cau n'hi ha quatre o cinc disposats a substituir-lo. Així de clar. Ja poden anar flipant, ja, els ecspanyols...

Per altra banda, és evident que hi ha hagut polítiques antieta que han tingut un cert impacte. Normalment, però, han estat polítiques directament inspirades per experts internacionals. Em refereixo, especialment, a alemanys, israelians, britànics i francesos, tots ells amb una llarguíssima experiència en l'anomenada lluita contrainsurgència. Darrerament, sobretot d'ençà l'11-S, i com a moneda de pagament de la Guerra d'Afghanistan i Iraq, els ecspanyols s'han beneficiat de la paranoia anti-terrorista existent als Estats Units. Així l'administració Bush ha posat al seu servei els equips d'espionatge electrònic, digital i espacial (satèl.lits) més sofisticats (bé, no exagerem, suposo que els més sofisticats no), per caçar etarres.

Recordo especialment, l'anomenat plan ZEN (Zona Especial Norte), aprovat sota el ministre de l'interior de la UCD, Juan José Rosón (1980-82), que si no m'erro, va ser l'antecessor immediat a l'impresentable Barrionuevo. El ZEN posava un especial èmfasi en la lluita mediàtica contra ETA, tot i que probablement no emprava llavors aquest concepte. No debades, Rosón havia estat un alt càrrec de TVE entre els anys 1964 i 1970 i de l'Agència EFE (1968-69).

No sé si va ser suggerit per aquest pla, però la veritat és que va ser per aquelles dates que va començar la utilització mediàtica sistemàtica del concepte etarra, com un recurs clàssic de la lluita contrainsurgència de deshumanitzar l'enemic. Si l'enemic no és humà, t'estalvies tractar-lo com a tal i pots fer d'ell el que et plagui. De fet, era una tècnica ja utilitzada pels americans, per exemple al Vietnam, on els enemics eren els Charlies o els yellows. Un etarra, o un sospitós de ser etarra, o, pitjor encara, un acusat de ser etarra, com que no és persona, se'l pot torturar i liquidar com si fos una merda. I de fet la immensa majoria de detinguts/segrestats al País Basc no són militants d'ETA sinó l'entorn civil o familiar, als quals se'ls matxaca sense contemplacions per tal de pressionar psicològicament els que sí que ho són, de militants.

Però tornem a l'aspecte mediàtic. Fa realment pena comprovar com els mèdia catalans, siguin públics o privats, escrits, audiovisuals o fins i tot digitals, tret d'algunes honroses excepcions, pretenen fins i tot superar els propis mèdia ecspanyols en la seva paranoia anti-ETA. Vull dir que quan es produeix una notícia al País Basc, no tingueu cap mena de dubte que serà la notícia de portada a la immensa majoria de mèdies catalans. Quin sentit té això? Es tracta, naturalment, d'una ecspanyolització de l'opinió pública catalana i és un dels efectes més devastadors que s'han donat els darrers anys. Es tracta d'interioritzar la perspectiva ecspanyola del conflicte polític al País Basc i a aquesta comesa molts periodistes i molts polítics s'hi dediquen amb cos i ànima. Recordo, per exemple, el cas d'un que va arribar a escriure que calia trinxar la comarca del Goierri (una de les que més militants d'ETA ha generat) d'autopistes i grans infrastructures per tal d'esclafar el teixit social abertzale. Naturalment, la resposta va ser fulminant.

Posar l'anomenat terrorisme basc al capdamunt de l'agenda política i mediàtica no és cap decisió innocent. Es tracta, com ja va analitzar lúcidament el sociòleg Émile Durkheim fa molts anys, de generar socialment un dolent o delinqüent que amenaça la societat, la qual corre a buscar protecció en les estructures de l'estat (la policia, la justícia, fins i tot l'exèrcit), de manera que es produeix un efecte reforçament de la legitimitat d'aquestes estructures. En el cas que ens ocupa l'efecte reforçament abasta també la dimensió identitària, en el sentit que es pretén fer de la lluita anti-ETA, un element de cohesió de tots els ecspanyols.

Però en el cas català, el sobredimensionament del cas d'ETA, amaga un altre fenomen que es pretén ignorar totalment. Em refereixo, naturalment, a l'auge del terrorisme ecspanyol o si voleu, ecspanyolista. Es tracta d'un fet que cada cop va a més i que a diferència del cas d'ETA, es caracteritza, explícitament pel seu contingut xenòfob i, més concretament catalanòfob. Que la catalanofòbia és una ideologia de masses de l'ecspanyolisme és un fet que ja va ser estudiat, en el seu moment per un sociòleg... andalús (Pulido). Que existeix una catalanofòbia que es remunta pel cap baix als segles XVI i XVII, també s'ha comprovat fefaentment per historiadors i escriptors (Fuster, Balcells, Ferrer i Gironès).

Però que aquesta catalanofòbia s'està cada cop més desacomplexant i recorrent, de nou, a la violència directa, és el que es pretén, avui en dia, amagar.

Tant al País Valencià, com al Principat i a les Illes, els episodis de terrorisme ecspanyol de baixa o mitja intensitat es repeteixen jo diria que amb una periodicitat setmanal. Es tracta d'un terrorisme puntualment homicida (cas de Guillem Agulló, per exemple), però bàsicament centrat en la difusió d'una por col.lectiva a expressar sense cap mena de temença expressions de catalanitat no ja política, sinó ni tan sols cultural, social, lúdica i, naturalment, lingüística, i que té lloc tant en els actes festius (recordem la Patum), com en centres educatius (escoles, instituts) o d'esbarjo i lleure (discoteques, competicions esportives). El resultat seria la inhibició o en molts casos, l'expressió suposadament natural, de manifestacions d'espanyolitat banal gràcies sobretot a la munició que els proporciona la potent indústria audiovisual en ecspanyol (televisions, ràdios), que, es presenten sense connotació política (quan de fet són totalment polítiques, quant menys ho aparenten, més ho són).

Fins ara, la denúncia mediàtica del terrorisme ecspanyol rampant ha estat ben marginal i sobretot en base a mèdies digitals. No sóc gaire optimista en què això canviï a curt terme, però cal continuar picant pedra. No serà la primera, ni l'última que ens en sortirem, n'estic segur.