MOR UN REGIDOR ABERTZALE ASSETJAT PER L'ERTZANTZA

Rebo un correu d'en Marc on m'informa de la mort de Remi Aiestaran, regidor abertzale del municipi de Villabona (Gipuzkoa). Llegeixo la notícia al Gara. Aiestaran, que patia del cor, va morir després de ser assetjat per un nombre indeterminat d'agents de l'Ertzantza. Diverses consideracions al respecte.

1. Si una servidora se n'ha assabentat gràcies a un correu amic, vol dir que el silenci informatiu al respecte ha estat total, absolut. Els mamons de TV3 no han dit ni ase ni bèstia, després de passar-se dos dies dient xorrades sobre l'operatiu de Mallorca.

2. Em pregunto què hauria passat si qui hagués mort hagués estat un regidor sociata o pepero... no cal dir que estaríem escoltant xorrades durant quatre o cinc dies més. Però és clar, els ecspanyols -Tv3 inclosa- tenen molt clar que hi ha morts de primera i morts de segona. O més exactament: hi ha morts i hi ha no-morts!

3. Potser és casualitat -o no, més aviat m'inclino a pensar que no, que ja sóc grandet- però Villabona és el municipi on va caure en combat el primer membre d'ETA, l'any 1968. Ara que es compleix el 50è aniversari de la fundació de l'organització separatista (utilitzant la terminologia de la BBC, gens sospitosa de ser pro-etarra, doncs), l'histèria ecspanyola està als màxims, sobretot després de les dues darreres accions.

4. Potser és casualitat -o no, més aviat m'inclino a pensar que no, que ja sóc grandet- que la història es repeteix. Després dels atemptats de l'11-S, en plena intoxicació del govern del PP sobre qui n'era l'autor, un policia ecspanyol va assassinar a sang freda un forner, Angel Berroeta, per les seves idees abertzales. Ja me'n vaig fer ressò en aquest bloc.

5. Aiestaran pertanyia al partit Acció Nacionalista Basca (ANB), formació creada el 1930 d'una escissió laica i progressista del PNB. Durant la guerra dels tres anys, ANB va formar part del Front Popular i fins i tot del govern de la República. El franquisme va il.legalitzar-la i el 2008, va ser novament il.legalitzat, en base a la Llei de partits polítics, tot un exemple, doncs de coherència repressiva.

6. Segons s'ha sabut, un dels guàrdies morts, era membre d'una organització ultra amb seu a Saragossa.

La mort d'Aiestaran, silenciada per tots els mèdia que no paren de dir xorrades, no és més que la continuació lògica del procés d'apartheid ecspanyol i de negació dels drets civils i polítics al Poble Basc, que culminarà, tal i com ja vaig avançar en aquest mateix bloc fa unes setmanes, amb el desplegament de l'exèrcit ecspanyol al territori basc. Lluny d'acabar-se, l'opressió ecspanyola recorda a la situació al Nord d'Irlanda, durant els anys 60, quan els britànics -com ara els ecspanyols- monopolitzaven tots els ressorts de poder, inclosos, naturalment els policials.

L'única, i important, diferència entre llavors i ara, és el context internacional. A diferència de l'estat ecspanyol, al món no combreguen amb rodes de molins.

Una dinàmica que, nolens volens, afectarà Catalunya. Per això fer molts escarafalls i penjaments sobre ETA, no serveix absolutament per res, i menys encara als ulls dels ecspanyols, pels quals els catalans sempre serem sospitosos. Per molta cara de bons minyons que fem. O si no fixeu-vos com el primer que va fer el director del (in)Mundo, el PedroJeta, és vincular-nos (als pancatalanistes) a les accions d'ETA.