dissabte, 23 d’octubre de 2010

ALEA IACTA EST (2): DOS CADÀVERS QUE CAMINEN

Artur Mas i Josep Antoni Duran i Ecspanya són, ras i curt, dos zombies que caminen cap a nowhere, és a dir, cap enlloc. Bé, sí, cap a la menjadora ecspanyola. Anem a pams.


Artur Mas, és el candidat xusquero. Vull dir que és com aquells militars que no foten brot i només esperen que passin els anys per pujar l'escalafó corresponent. En Mas, s'ha passat 7 anys no fent res més que plorar perquè ell no era el president de la cosa. Algú recorda alguna proposta que hagi fet? Només espera que el cadàver del seu adversari passi per davant de la seva porta. Pitjor encara, darrerament, fins i tot explica acudits dolents com el del concert econòmic... Jo sovint penso que l'establishment políticomediatic dels darrers trenta anys, prenen la gent per imbècils. A veure, Arturet, parlar avui en dia de concert econòmic, de pacte fiscal, o de qualsevol altra proposta que no sigui la independència, és fer volar coloms. Tu ja saps, i jo ja sé, que els ecspanyols estan a un pas de tancar definitivament el tema autonòmic, la tonteria aquesta de la descentralització territorial. Vas escoltar ara fa uns dies les propostes del Governador del Banc d'Ecspanya, l'inefable MAFO? Grava-te-les al teu cap, perquè la cosa anirà per aquí: pura i simplement una recuperació de l'esperit de la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic de primers dels anys 80, just després del cop d'estat del 23F. Aixxx, sovint la vida et torna a anys enrere, penses que mai més tornaria a passar una cosa i de sobte, te la trobes davant, però tu ets trenta anys més gran, i t'exclames... la mare que els va parir! I llavors et preguntes que què cony ha passat al llarg d'aquest temps...

En Mas ha tingut la possibilitat en els darrers anys de ser quelcom nou, de marcar un estil propi, de dibuixar una nova frontera més enllà del pujolisme... I ha fracassat lamentablement. He de reconèixer que ho ha tingut molt difícil. Sóc conscient que sap que per poc que es distregui o doni signes de feblesa, els seus col.legues, tant des de dins del partit, com de la federació, li clavarien sense pensar-s'ho un ganivet per l'esquena... Vaja quins uns, aquests... Mas ha estat incapaç de forjar un partit modern, i en gran part, això es deu a l'stress que deu causar notar dia sí i dia també, l'alè dels escpanyolistes que li mengen el cap advertint-lo que no cometi cap bogeria sobiranista... Mas, no has tingut el valor de fer un cop de puny a la taula. I ara, ho pagaràs amb escreix.

Dos. En Duran i Ecspanya. El Deseado, per La Vanguardia, i per tota la caterva ecspanyolista que pretén tornar als anys d'or de la Barcelona franquista. L'home del Vaticà a Catalunya, per dir-ho de forma clara. El mileurista, perquè cada dia paga 1000 euros de la seva suite d'hotel a Madrit, quan hi va. L'home que aspirava a tot a Madrid, i que ha fet tots els papers de l'auca. L'home obsessionat per mantenir la subordinació de Catalunya a Ecspanya. L'home, en definitiva, que ha fracassat estrepitosament, i ara ha decidit fer les maletes i tornar cap a Catalunya. Com el torró, per Nadal a casa...

Perquè, cal dir-ho sense embuts, en Duran i Ecspanya ha fracassat, i ara torna a casa amb les mans buides. Ja no pinta res a Madrit. Els ecspanyols se l'han tret del damunt, com també acaben de fer amb un altre fenòmenu d'un pelatge semblant, l'Ignasi Guardans, que l'han engegat a dida, sense gaires contemplacions.

I és que els ecspanyols menyspreen profundament els catalans. Però encara menyspreen més aquells d'entre nosaltres que s'avenen a acotar el cap i a pronunciar aquesta frase genial d'afarta'm i diga'm moro ... quanta saviesa, i quanta mala llet en tantes poques paraules.

El 28N, els catalans i les catalanes, tenim la possibilitat de posar l'Artur Mas i companya entre la paret d'Ecspanya i el ganivet de la Independència. Només si Reagrupament aconsegueix uns resultats suficients, podrem determinar si Catalunya aposta per la Independència o continua pel camí de l'amargor que representen en Duran i Ecspany i en Mas. I jo penso que no té color.


Etiquetes de comentaris: