500.000 vots ....

La guerra psicològica llançada pels dependentistes decadents és que l'independentisme traurà uns resultats marginals: 2, 3, a tot estirar 4 o 5 escons. Volen acotar el (seu) desastre. I volen que CiU, bé directament, bé amb la crossa d'una marca blanca de formació recent, i que és ajudada per una fundació molt oberta, aconsegueixi una majoria abassagadora, que els estalvïi el tràngol d'haver de decidir si volen continuar sota la dependència ecspanyola, o aposten desacomplexadament, per la llibertat i el benestar que significa la Independència de la nostra Pàtria.

Per combatre la guerra psicològica, que és molt intensa, tot s'ha de reconèixer, el més intel.ligent és fixar-se en aquelles dades que no enganyen. I quines són aquestes dades?

La més contundent, és que 500.000 catalans i catalanes han votat, en unes condicions duríssimes, amb una ofensiva per terra, mar i aire en contra, per la Independència, en les diferents onades de consultes que s'han celebrat fins ara.

I dic condicions duríssimes, perquè mullar-se com ho han fet, tot sabent que es tractava d'un acte sense validesa jurídica, demostra un grau de compromís i de voluntat política sense precedents. La immensa majoria d'aquests votants no estaran, de cap de les maneres, per votar ara una opció que exhibeix com a principal reclam, ni més ni menys que concert econòmic. Ni de conya. Ja no ens alimenten les engrunes!

Ni molt menys per votar individus com en Duran i Ecspanya, en Lluís Recoder, l'amiguetde la Guàrdia Civil, el Santi Vila, l'amant dels toros, l'Espadaler, l'abstencionista Pelegrí i la nena ieie Joana Ortega... mare de déu senyor... quina tropa!

Tots aquests individus, i alguns altres que em deixo, no són l'avantguarda del moviment sobiranista, precisament.

A veure si ens entenem. El convergent sobiranista no pot fer un pas enrere i tornar a votar dependència! Seria com tornar a la infantesa, un cop s'ha assolit la maduresa, per dir-ho de forma entenedora.

Però, naturalment, els 500.000 votants per la Independència, no són, per descomptat, tots ells convergents. Malgrat el que s'intenta fer creure.

N'hi ha pel capbaix uns 300.000 que en el seu moment van votar ERC (ara E) i que d'ençà el 2005 ho han deixat de fer i, fet més important, no han passat a votar CiU en les darreres conteses electorals.

I després hi ha els milers de catalans i catalanes que s'han manifestat des del 2006 pels carrers de Barcelona, Brussel.les, Ginebra i altres viles, i ciutats del país. O han assistit a molts actes independentistes.

Tot aquest moviment no es pot malbaratar. I es malbarataria si es votés CiU o la seva marca blanca. És a dir, si es votés CiU o si es votés... CiU.

Pronosticar que aquests 300.000, que aquests 500.000 vots, aniran tots, íntegrament a Reagrupament, és, per descomptat una temeritat. Però no té res de temeritat afirmar sense embuts que som l'opció tranquil.la, formada per gent normal, gent que treballa i que ha decidit dedicar una part del seu temps a fer que d'una vegada aquest país nostre se'n surti definitivament.

Contra la intoxicació psicològica i mediàtica, fermesa. Contra els dependentistes i les seves marques blanques i obertes, Independència, regeneració democràtica i treball! No només no ens faran caure, sinó que serem nosaltres els que continuarem tibant de la corda per situar aquest país nostre, aquesta vella, bella i gloriosa Nació, allà on li correspon: entre les nacions lliures i independents del món. En el concert de la comunitat d'estats del Món.

Endavant, que tot està per fer i tot és possible!