dissabte, 9 d’octubre de 2010

CAL LLEGIR-LO

Article del President de Reagrupament, Joan Carretero, que posa els punts sobre les ís....


Reagrupament, un projecte unitari

D’ençà del dia de la seva creació, Reagrupament sempre ha estat un projecte unitari, ha tingut la intenció de sumar, d’unir totes aquelles persones que volem que Catalunya es constitueixi com a estat i que, com és evident, no trobem en cap de les formacions polítiques avui parlamentàries la resposta als nostres anhels de llibertat i sobirania.


Per tant, Reagrupament neix com a associació, però amb la ferma voluntat d’esdevenir protagonista en les pròximes eleccions. I neix, com he dit, amb una vocació unitària, amb la intenció de posar fi a la dispersió de sigles que sempre ha caracteritzat l’independentisme català. I fins avui hem fet molt bona feina i tots i cadascun dels nostres associats n’han d’estar orgullosos. Som avui un moviment fort, producte de la transversalitat ideològica que sempre hem defensat però alhora cohesionat i ben implantat al territori.

En els últims anys hem sumat i hem sumat molt, i hem desautoritzat tots aquells que, per desprestigiar-nos, ens han volgut penjar l’etiqueta de ser una escissió d’Esquerra. Res més lluny de la realitat, els números són clars: dels nostres actualment més de 3.400 associats, un 70% no havien militat mai en cap organització política i el 30% restant prové de diferents partits. Per tant, hem avançat molt en el camí de la unitat independentista i ho hem fet treballant des de la base, trepitjant el carrer i recorrent la geografia del nostre país explicant les nostres propostes a tothom que ens ha volgut venir a escoltar i hem aplegat a les nostres files bons professionals; com diem tot sovint, Reagrupament no vol professionals de la política però sí bons professionals que volen dedicar uns anys de la seva vida a fer política pel seu país.


Som, per tant, un moviment que ha fet fins avui tres assemblees nacionals amb una alta participació d’associats, uns associats que no han exercit de figurants sinó que han intervingut, han participat i han pogut dir la seva sempre que han volgut. Hem demostrat que tenir una direcció forta no és contradictori amb disposar d’una base activa i amb ganes d’intervenir, de treballar i de mobilitzar-se. Hem omplert, pagant expressament cada associat de la seva butxaca, tres cops el Palau de Congressos en tres assemblees que han servit per, primer, dotar-nos d’uns reglaments i d’una junta directiva nacional; segon, d’un full de ruta que hem denominat “Organitzant el nostre futur lliure”, en què van participar més de 600 associats, i, tercer, aprovar unes candidatures que van tenir el suport del 90% dels assistents, i de més del 90% en els casos de les circumscripcions de Lleida i Girona. És a dir, tots els passos que hem anat fent s’han fonamentat en la participació dels associats i en un suport àmpliament majoritari, i val la pena recordar-ho quan d’altres que no se sap encara qui ha elegit pretenen erigir-se en portaveus de la democràcia interna i de la transparència i, des d’altres organitzacions , ens volen donar lliçons no se sap ben bé de què.

Dimarts passat, al Fossar de les Moreres, un grup de patriotes, d’independentistes de pedra picada van fer una crida a la unitat independentista, a l’entesa amb vista al 28 de novembre. I jo agraeixo sincerament el seu esforç, la seva il·lusió perquè en les pròximes eleccions l’independentisme català assoleixi uns grans resultats i jo comparteixo de ple aquesta il·lusió, però els he de dir que ha passat molt temps d’ençà que el 31 de juliol a Arenys de Munt vaig fer una proposta de coalició a Joan Puigcercós i Joan Laporta, en una sala plena de gom a gom d’una munió de persones que avui en poden ser testimonis. Des d’aquell dia, no hi ha hagut cap resposta seriosa a aquesta iniciativa, tot han estat subterfugis, menyspreus i fugides d’estudi.

Des de llavors, Reagrupament ha continuat afegint suports al seu projecte: Suma Independència, el Bloc Sobiranista Català… i encara som a temps de continuar sumant. Tots els candidats de Reagrupament tenim clar, i hi ha un mandat de la tercera assemblea nacional que així ho diu, que estem disposats a fer un pas enrere a favor de la unitat si és que realment aquesta unitat s’ho val. Però penseu una cosa, el 28 de novembre és molt important, segur que sí, però encara ho és més el 29 de novembre. Probablement en aquestes eleccions no s’assolirà un mínim de 68 diputats disposats a proclamar la independència des del Parlament de Catalunya; justament per això és molt important, és bàsic i fonamental, que l’endemà de les eleccions els nostres diputats tinguin clar què anem a fer al Parlament. No només haurem de fer molta pedagogia del procés cap a la independència dins i fora del Parlament, sinó també deixar clar que no ens deixem comprar ni per cap càrrec, ni per cap sou, ni per cap comissió o prebenda; que no participarem de cap manera en la gestió d’una comunitat autònoma espanyola a la qual falten 22.000 milions d’euros en el seu pressupost, cosa que ens anul·la com a país, i que les nostres idees d’independència i regeneració democràtica són la nostra única raó de ser. Al Parlament, els diputats de Reagrupament hauran de treballar per posar els fonaments de la Catalunya Estat. Nosaltres hi estem disposats, no sé si tothom està en condicions de poder dir el mateix.




Etiquetes de comentaris: ,