dissabte, 16 d’octubre de 2010

NOVA SÈRIE: ALEA IACTA EST (1)

Presentació

Amb aquest post començo una sèrie on tractaré com percebo a dia d'avui l'escenari polític amb la mirada posada en la propera cita electoral del 28 de novembre.

(1) CIU: EL DEPENDENTISME DECADENT
Escriure un post sobre CiU avui, pot ser considerat un acte cruel i sense pietat. Fa pocs dies ens assabentàvem que en Duran i Ecspanya volia tornar a la política catalana, deixar el Congrés de Diputats i també la seva suite madrilenya a 1.000 euros la nit d'hotel... Llavors em va sorprendre aquesta reacció -poc informat com estic de la política madrilenya, entre d'altres raons perquè m'importa menys que el sistema de reproducció de les amebes de l'Oceà Índic. Però des d'ahir ja en sé la raó.

Novament, els amics, del PNB, han donat pel sac CiU, i han pactat amb el ZP -el mateix que els va donar pel sac a ells pactant amb el PP per aconseguir la lehendekaritza. Quin fart de riure!

Cada cop penso que aquest fenomen del convergent mereix un estudi psicològic. Els convergents no troben qui els estimin.

Van amb els sociates, i acaben emmanillats i carregant bosses amb els calçotets i sent exposats a tots els mitjans de comunicació, com a objecte de burla, de mofa i de befa.

Van amb els peperos, i acaben amb una ofensiva per terra, mar i aire contra l'Estatut, contra la llengua catalana i contra tot el que sigui catalanitat desacomplexada.

Van amb els bascos, i acaben sent l'ase dels cops, perquè ara a canvi de 20 competències i de tot el que vulguin el ZP els farà tot el que vulguin i en canvi a ells no els fotrà ni cas.

Per contra, quan se'ls proposa pensar en Catalunya i com es pot sortir de l'atzucac de la crisi, l'espoliació i generar benestar i oportunitats per als catalans i les catalanes, en definitiva, quan se'ls proposa realitzar allò que tothom sap que és inevitable, com és la Independència de Catalunya, llavors, no només no gosen, sinó que fan tot el possible per impedir-ho.

Què proposa CiU? Res. No té res a proposar, res a oferir. Votar CiU és votar per una eutanàsia nacional. Per un suïcidi lent, premeditat, planificat. Per ofegar-se definitivament en el fangar ecspanyol. Per la definitiva mort de la Nació Catalana.

L'única sortida que té Catalunya és la Independència. Això ho saben a Brussel.les, a Nova York, a Moscou i a Beijin. Ho sap tothom, però no ho diu ningú. Perquè qui ha de fer el primer pas, som nosaltres, els catalans i les catalanes. I sense aquest pas, no hi ha res a fer. Ningú ens donarà la Independència si no ens la prenem nosaltres. Cal tenir en compte que la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), és la forma més habitual que molts estats actuals van emprar en el seu moment. No és cap acte forassenyat.

Si hi ha una cosa que la comunitat internacional entén sense gaires paraules, és precisament la voluntat d'un poble de voler ser lliure.

Si hi ha una cosa que la comunitat internacional no entén, ni tan sols després d'haver-li explicat tres-cents cops, és la voluntat d'un poble de no ser lliure, d'estar subordinat a una altra nació. Perquè si ets una nació, el dret a decidir sobre els afers propis és un plantejament obvi, o, com diuen els francesos, que en aquests temes en saben molt, i potser massa, va de soi.

CiU ha de decidir què vol ser quan sigui gran. Bé, de moment està clar que vol continuar sent Ecspanya. És a dir, vol continuar amb l'espoli fiscal, amb l'empobriment, amb l'atur, amb la discriminació econòmica, cultural, lingüística, etc. Vol continuar amb l'status quo dels darrers anys. Amb la perspectiva aterridora que el 2012, el PP guanyi per majoria absoluta, i acabi definitivament amb l'Estat de les Autonomies, i pacti amb el PSOE la liquidació del Títol VIII de la Constitució i es retorni a un estat unitari i centralista in saecula saecolurum.

És això, i res més que això el que està en joc. I els convergents de bona fe, o no ho volen mirar o amaguen el cap sota l'ala, com a gallines que són. I els convergents de mala fe, no fan més que intentar catalanitzar Ecspanya per enèssima vegada (quin tip de riure!) i fer referència als vincles sentimentals, que si el pueblo, que si el sum sum corda....

Pactar la Independència amb Ecspanya és relativament fàcil. Primer s'aprova la DUI al Parlament de Catalunya. Quan els ecspanyols es posin nerviosos, es truca a Brussel.les se'ls proposa allargar els fons de cohesió europeus uns quants anys més -com se sap, Ecspanya deixarà de rebre'n el 2012. Posem-ne uns 10 anys més. L'excusa és perfecta, perquè sense Catalunya, Ecspanya es convertirà en un país per sota de la mitjana de la UE, i doncs tindrà tot el dret a continuar rebent fons de cohesió (decisió que, d'altra banda, agradarà d'allò més a pobres de solmenitat com la Duquessa d'Alba). Els europeus acceptaran de bon grat perquè com a mínim aconseguiran un estat al sud d'Europa que no serà una desgràcia amb potes. Un estat amb cara i ulls, una Holanda del Sud o una Finlàndia del Sud, que no formarà part dels PIGS. Un estat, en definitiva, en el qual podran confiar.

No cal dir que un escenari com aquest beneficiarà d'allò més el ric teixit empresarial català i també els treballadors, la qual cosa permetrà incrementar de forma immediata la riquesa nacional i disminuir de forma dràstica les taxes d'atur i les de pobresa relativa o absoluta.

Tanmateix, això que sembla tan evident, no ho és per a les ments preclares de CiU. I la raó no és que siguin tontets. La raó és que qui més qui menys, després de quasi trenta anys de règim colonial ecspanyol, tots han sucat, i alguns més que sucar s'han untat fins al clatell. o directament s'han empastifat. I és clar, els ecspanyols els tenen agafats per allà on fa mal i de tant en tant els els recargolen una mica, per tal de recordar-los qui mana.

Amb això, vull dir que són els interessos -o les urgències- privades, les que s'avantposen als interessos col.lectius. Per això, CiU, a hores d'ara, no pot fer un servei al país.

La bona gent s'ha d'adonar que CiU està lligada de mans i peus, perquè els casos de corrupció la tenen assetjada, i els ecspanyols no dubtaran en collar-la quan arribi el moment de decidir. Per això, no és un bon instrument per aconseguir el benestar de la nostra gent. Tot el contrari, és
bàsicament una nosa, un llast per al benestar del país.

CiU avui és la quintaessència del dependentisme decadent. Amb un líder xusquero, de nyigui nyogui, de disseny, que no diu res d'interessant, perquè no és res. L'única expressió que li recordo és aquella que va gosar dir que els catalans érem un poble verd, poc madur, per assolir la independència... sense comentaris.

Jo no vull una Catalunya, on els nostres fills hagin d'anar al wàter a parlar català. CiU sembla que sí.



Etiquetes de comentaris: