dimecres, 22 d’agost de 2007

UN DEU PER EN CARRETERO

Tot i que vaig ser present en la primera part de la taula rodona Més lluny celebrada ahir a l'UCE, malauradament me'n vaig haver d'anar després d'escoltar la segona intervenció, que no penso ni esmentar perquè realment no val la pena. Em vaig quedar amb les ganes, doncs, d'escoltar en Joan Carretero, que sense cap mena de dubte, era l'estrella de l'acte. Aquest matí he llegit les diferents cròniques periodístiques i me n'he fet una certa idea, però ara fa uns minuts, he escoltat la gravació íntegra de la conferència, que està penjada aquí... i he sentit una gran emoció. Realment, en Carretero va fer una xerrada excel.lent i amb una claredat meridiana. Poques vegades m'he sentit tant a prop dels plantejaments d'un polític, com els que va pronunciar ahir.

De fet, en Carretero va dir coses que els lectors d'aquest humil i modest bloc, segur que ja les heu llegides en algun dels més de 600 posts que ja porto penjats. Em refereixo a la tesi que els catalans i les catalanes ens hem de comportar com un poble, una nació, normal, i no inventar-nos res que ens faci diferents de la resta del món, ni més originals. No, no. Amb humilitat, fixem-nos què fan la resta de pobles que s'han alliberat: internacionalitzar el seu contenciós, conscients com són que l'estat opressor mai acceptarà negociar una proposta d'independència, si no és que es veu forçat a fer-ho per raons que causa major. Per aconseguir aquesta internacionalització cal que els catalans i les catalanes responguem massivament a una demanda d'independència, bé a través d'un manifest o d'una declaració de sobirania, o d'una plataforma electoral que inclogui explícitament l'accessió a la sobirania en cas que es doni una majoria parlamentària suficient per a declarar-la (proposta meva, no d'en Carretero).

És, doncs, molt senzill. La independència s'aconsegueix anant-hi per ella, no fent marrades per estacions federals ni altres viaranys plens de trampes i enganys.

Què fer, doncs?
Ben senzill, també. En primer lloc, deixar de votar l'actual direcció d'ERC. En les properes eleccions, cal castigar definitivament els actuals dirigents que estan malbaratant el capital polític que ha trigat anys en construir-se. Si fa uns quants mesos vaig predir que en funció de l'actitud d'ERC davant del nyap, en podria sortir amb un suport de prop d'1 milió de vots, i desplaçant CiU com a referent del patriotisme català, a hores d'ara, predic que en les properes eleccions, si res no canvia, ERC no traurà més de 90 o 100.000 vots. És a dir, que la votaran els càrrecs electes, els càrrecs de confiança, llurs familiars, amics, coneguts i meritoris. I para de comptar. I encara. Probablement algun sociata maragallià també ho farà... encara que sigui amb una pinça al nas. (La veritat és que tot sembla indicar que aquesta ERC porta el camí d'esdevenir un nou cas d'Euskadiko Ezkerra)

El perill d'aquesta nova caiguda lliure, és que una part dels exvotants d'ERC, es pensin que fan vot útil i votin CiU, és a dir, que reforcin un dels polítics més nefastos que pul.lulen avui en dia, i que no és altre que en Duran i Lleida. Seria sortir de Guatemala per anar a Guatapeor. No, cal conjurar aquest risc. I per fer-ho cal que hi hagi una opció realment independentista en les properes eleccions. Aquesta opció ha de ser capaç d'atraure el vot patriòtic, i fins i tot pot arribar a aconseguir representació parlamentària al Parlament de les hienes. Em direu que això no serveix de res -treure 1, 2 o 3 diputats. Penso que la feina dels diputats independentistes al parlament de les hienes, ha de ser sobretot contactar amb els alts diplomàtics que es troben a Madrid -i no a Barcelona, desenganyem-nos: els ambaixadors. Així com els corresponsals dels mèdia globals, que si en tenen -cosa que cada cop passa menys- normalment són a Madrit. L'acreditació de diputat també pot servir per tenir més facilitats per contactar amb els organismes internacionals (sobretot l'ONU) i per ser escoltat en els fora globals. En cap cas, per estar perdent el temps transaccionant esmenes estúpides amb el grup parlamentari sociata de torn.

A hores d'ara, ja hi ha una formació independentista, el Partit Republicà Català, que s'ha mostrat disposat a concorre-hi. Això és positiu. Això no obstant, si la gent de Reagrupament Cat i fins i tot els d'Esquerra Independentista, conjuntament amb Sobirania i Progrés o la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), optessin per formar un Bloc Català favorable a la Independència de Catalunya, trencant d'aquesta manera tot vincle, real o virtual, amb l'ERC subordinada al PSOE, les possibilitats d'èxit s'incrementarien exponencialment. Em direu que algunes d'aquestes plataformes no són més que muntatges d'ERC, i probablement teniu part de raó, però estem veient com persones que fins fa molt poc eren partidàries d'ERC, darrerament s'hi estan allunyant -Víctor Alexandre, el propi López Bofill... Fins i tot la CUP podria donar suport a aquest Bloc, si bé sóc partidari que no s'impliqui gaire en àmbits polítics diferents del local o, a tot estirar, comarcal.

Un bloc electoral que recollís el missatge de la Manifestació de la Dignitat, del 18 de febrer del 2006, seria una aposta clara per començar a caminar i per anar més lluny d'Ecspanya, i més a prop del món i de la normalitat nacional.

Un bloc que digués ben alt i ben fort ADÉU ECSPANYA i afegís BON DIA MÓN!

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

2 Comments:

Blogger Joan Arnera said...

Benvolgut Josep, no veig gaire clar que realment hi hagi cap possibilitat que això passi. Vull dir que la creació d'aquest "bloc català" de què parles és una cosa molc complicada. I no crec que Esquerra Independentista pugui existir fora d'ERC, perquè com bé saps (oi?) és senzillament el nom del corrent juvenil que dóna (que donarà) suport a Puigcercòs quan arribi el moment.
Cada vegada estic més convençut però, que en efecte no s'ha de votar ERC a les eleccions espanyoles. Ni molt menys CiU, és clar.
Però em sembla que Reagrupament ha d'intentar, primer, assolir el poder dins d'ERC. És aquest el camío que sembla més interessant, perquè ERC (com CiU) té coses (i gent) que funciona. I això s'ha d'aprofitar.
Salut

23 d’agost de 2007 a les 17:47:00 CEST  
Blogger alegriabcn said...

jo hi vai ser i el carretero va ser brutal. només destacar q en arribar el torn de preguntes una nord-catalana va preguntar pel 'cas vauban' i no se la va respondre, generant una xiulada i indignació de tots els assistents..

25 d’agost de 2007 a les 21:37:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home