39ena UCE, a Prada del Conflent

Escric aquest post des de la Sala d'Informàtica de la Universitat Catalana d'Estiu, que des de fa 39 anys, és a dir, des del mític 1968, se celebra a Prada del Conflent -amb alguna excepció. Aquesta edició, doncs, serà l'anterior a la del 40è aniversari de l'any que ve. Penso que l'edició del 2008 ha de ser sonada. 40 anys de patriotisme a la Catalunya Nord, amb gent provinent d'arreu del país.... Per les seves aules, els seus bars, els seus llits, el seu tendal, pels carrers i places de la vila, han passat dotzenes de milers de persones, tal vegada més d'un centenar de miler de catalans i catalanes d'arreu, i això cal commemmorar-ho.

En el meu cas, vaig visitar per primera vegada la UCE en la seva edició de 1983, no es pot dir, doncs, que sigui dels veterans. Tanmateix, des de llavors, he tornat més de deu o dotze vegades. Inicialment com a okupa, després com a conferenciant en moltes de les activitats paral.leles que es porten a terme al programa oficial, després com a professor oficial -en les edicions del 1995, del 2004 i del 2005, si no vaig errat- i darrerament com a professor-consort. Aquest darrer estatus és sense cap mena de dubte el més agraït, tot s'ha de dir.

En els tres dies que porto enguany, he de dir que es nota un important increment d'assistència, fet que permet encarar el futur amb optimisme. He assistit a algunes classes que estaven plenes a vessar. Ahir va tocar la Dharma a la plaça de Prada, i després vaig assistir a la sessió de cinema, on es va projectar el film de Ventura Pons, La vida abismal, basada en la novel.la d'en Ferran Torrent. Una pel.lícula correcta, sòlida, tot i que no vaig poder evitar quedar-me adormit al llarg de la seva emissió, segurament perquè durant les hores prèvies havia estat conduint i em faltaven hores de son.

Políticament, val a dir que el primer que ha tret el morro ha estat el conseller Huguet, que va ser a l'acte inaugural i per la tarda va fer una xerrada de partit, a la qual no vaig assistir perquè era de visita al Castell de Montlluís, una fortalesa impressionant construïda pel proto-nazi Vauban, un assassí que algú vol reivindicar. Huguet, sembla que ha acabat les seves discutides vacances. Unes vacances, n'estic segur, que recordarà tota la seva vida, i que podrà explicar als seus néts que quan centenars de milers de catalans eren a les fosques, ell era a les Bahames o on fos, tocant-se-la, ara amb la mà dreta, ara amb la mà esquerra. Gloriós.