QUÈ VOL SER CDC QUAN SIGUI GRAN?

Després del gran espectacle d'en Mas, al qual, per cert, no vaig ser convidat, la veritat és que tot plegat es pot resumir en un clàssic Molt soroll per no res, amb permís d'en Shakespeare. CDC s'està convertint, en el context global, que segons en David Madí, on s'ha d'encabir Catalunya, en una rara avis. És l'únic partit nacionalista no declaradament independentista. L'EAJ-PNB i EA a Euskadi, ho són. L'SNP a Escòcia, ho és. El PQ i l'ADQ al Quebec, també ho són. No hi ha cap dubte al respecte. Els flamencs, tres quartes partes del mateix.

L'únic que és raret és CDC. Bé, si més no, fins ara. Perquè, tal vegada l'ERC se li apunti al club. Sobretot si la deriva liquidacionista, de repetir la jugada d'Euskadiko Ezkerra, se'n surt amb la seva. Amb el líder actual, i gran part de la direcció, ERC acabarà sent una crossa catalanista dels sociates. I per cert, amic Xuclà, reconeix que el pare del paral.lelisme és una servidora, tot i que ja estic acostumat a la vampirització de les meves reflexions, i no m'emprenyo, perquè, en el fons, com deia en Miquel Calçada, en referència al tonto Buenafuente, quan algú et vampritiza, de fet et ret un homenatge.

Però tornem a la casa gran (d'autonomistes, naturalment), vull dir a CDC. Us ho repeteixo: us esteu convertint en una espècie en perill d'extinció. Ningú enlloc del món, vol ser autonomista, és a dir, acceptar ser un esclau. Tal i com deia el patrici Àngel Guimerà, independentista furibund, a principis del segle XX, per molt que les disfressin amb garlandes, les cadenes són cadenes. Els rarets sou vosaltres. No els independentistes.

Paradoxalment, ara en Mas, com abans ERC, volen convertir els sociates en sobiranistes. Però qui hòsties us ha dit que els sociates volen ser convertits en quelcom que els repugna al màxim? Sobiranista la Cunillera? Sobiranista en Zaragoza o la Figueras, la que no sap ni llegir els números romans? Però què tenen els sociates que tots volen portar-los al seu hort a veure si els abaixen les calces? Però que no us en adoneu que en comptes de jeure amb qui desitjaves, de cop i volta et veuràs a mig pam de la jeta de l'Iceta? I el que tocareu no és precisament la cuixa?

Si, com molt encertadament, diu en Madí, cal situar Catalunya en el context de la globalització, l'única manera de fer-ho és des de la independència i la sobirania. La Catalunya global serà estatal o no serà.

Deixeu-vos estar de rareses, desempallegeu-vos dels Duran i Ecspanya, i de passada també dels amics dels mafiosos (globalització sí, però no tant, amb compte, que no et donin gat per llebre). I proclameu una clara i rotunda expressió maragalliana: ADÉU ECSPANYA, i si no ho entenen, els envieu la cançó de la Julieta Venegas, Me voy, que aquesta sí que l'entendran, com a mínim la lletra.