CATALUNYA TÉ UN PROBLEMA, I AQUEST PROBLEMA ES DIU UGT I CCOO

És prou conegut que, a diferència de Còrsega, d'Escòcia, de Quebec, d'Euskadi i fins i tot de Galícia, Catalunya compta amb un sindicalisme subordinat a l'estat opressor. Naturalment, no tot ell és el mateix. Comptem amb la I-CSC, amb la IAC, amb la COS... Però els dos grans sindicats estan a les ordres directes de Madriz. I aquest és un enorme drama. Més del que tothom s'imagina. Avui en dia, objectivament, la UGT i CCOO són agents legitimadors de l'espoli fiscal, de la ineficàcia generalitzada, de la corrupció, de l'opressió nacional, de la precarització laboral... Aquestes dues burocràcies a sou dels nostres enemics mortals, no han mogut ni mouran un dit per mobilitzar-se contra Ecspanya... perquè ells, a l'igual que la patronal, viuen de la dependència de Catalunya envers aquella. Dit d'una altra manera... ja els està bé la situació actual.

Repeteixo. És una enorme desgràcia. El moviment popular, sense la participació de les principals organitzacions sindicals, es troba coix. Això obligarà als sindicats nacionals abans esmentats a multiplicar-se per cinc o per sis. Cal evitar que la reivindicació del dret a decidir esdevingui monopoli de les classes acomodades, o mig acomodades. Si els treballadors i les seves organitzacions representatitves, no es troben al capdavant de la lluita, el més probable és que aquesta fracassi, perquè els seus directors acceptaran concessions a determinats grups privilegiats i deixaran la resta tirats a la carretera, amb les pancartes a les mans i una cara d'imbècil per fotografiar.

Denunciem que UGT i CCOO, avui són un destorb pel progrés, el benestar, la justícia social a Catalunya. Denunciem-ho i denunciem-ho ben alt. Que el nostre crit contrasti amb el seu silenci covard de les darreres setmanes. Silenci d'estómac agraït. Silenci d'esclau al servei de l'amo.

Denunciem-ho una i mil vegades.