BEATIFIQUEM-LOS, SI US PLAU

Aquesta nit no he pogut dormir. A quarts de quatre m'he llevat del llit i he baixat a l'estudi. Acabava de tenir un somni que m'inquietava. Unes paraules em rebotaven al cap: "Beatifiquem-los, beatifiquem-los, beatifiquem-los!" i llavors veia una filera on podia reconèixer en Josep Maria A., l'Àngel A., en Marià R, l'Eduard Z., en Josep B., en Frederic M., l'Aleix V., en Daniel S., en Francesc C. i l'Albert R. Tots estaven de genolls, i les seves cares lluien de felicitat. Els crits eren eixordidors "Beatifiquem-los, beatifiquem-los, beatifiquem-los!". De sobte jo crido als meus homes, "Recordeu que el procés de beatificació només és vàlid si ens perdonen, si no, no". El miro i ell em mira. "2040?" em demana. "Massa d'hora, han de passar pel cap baix 50 anys" li responc. "2045 i et perdono ara mateix", insisteix. "Fet" acabo jo. El futur beat somriu i fa un gest que jo interpreto com de perdó. Acota el cap i sembla que s'encongeix. Quan el senyal apareix, uns sons secs espeteguen i els crits arriben al paroxisme "Beatifiquem-los, beatifiquem-los, beatifiquem-los!". Els deu cossos han desaparegut a l'ombra, però de seguida són substituïts per uns altres deu. Algú dels nostres diu en veu baixa "Se li gira feina a Roma".