La dinàmica referendària

Arran la publicació avui al Periódico de Catalunya, de la part del Baròmetre de Tardor referit a la independència de Catalunya, on es destaca que una majoria dels sondejats es declara partidària de la cel.lebració de la consulta (58,6%), però que a l'hora els partidaris de la Independència serien el 33.9%, enfront el 43.9% de contraris, penso que són pertinents les següents consideracions.

Primera. Cal prendre les dades de l'esmentat Baròmetre amb totes les precaucions del món, donat que és de sobres conegut que la casa que les ha elaborades acostuma sempre a elaborar un estudis que coincideixen, fil per randa, amb els posicionaments del principal partit del govern.

Segona. Tot i això, resulta francament positiu que el baròmetre afirmi que una majoria dels sondejats sigui partidari de la realització de la consulta. Això pot facilitar molt la feina al propi Cercle d'Estudis Sobiranistes, la principal fita del qual és l'aprovació d'una Llei de referèndums per part del Parlament del Parc.

Tercera. Que un 33.9% dels sondejats es declari partidari de la Independència, assenyala que hi ha molts més independentistes més enllà dels votants de l´únic partit parlamentari que se'n declara explícitament. És a dir, que també n'hi ha en d'altres formacions o entre l'abstencionisme per raons polítiques (diferent de l'abstencionisme per desinterès o passota). Aquesta constatació no és dóna només a Catalunya, també al Quebec i -probablement a Escòcia- també succeeix aquest fenomen.

Quarta. Que la independència reculli el 33.9% dels vots, quan encara ni tan sols s'ha convocat el referèndum ni ha començat la campanya referendària, obre moltes possibilitats a una victòria d'aquella. Cal tenir en compte que en els referenda de 1980 i de 1995, al Quebec, els partidaris de la sobirania a l'inici de la campanya referendària eren, respectivament, el 20% i el 40%, aproximadament, mentre que al final el vot sobiranista assolí el 40% i el 49,4%, respectivament. Això implica que el factor polarització beneficia clarament l'opció independentista. Tenint en compte l'histerisme foramida que es desfermaria a Ecspanya pel referèndum, això no faria més que beneficiar el vot independentista. També en el cas de Montenegro (2006), els partidaris de la independència van anar guanyant suport al llarg de la campanya referendària.

Cinquena. No és descartable, com insinua el baròmetre, que el govern per evitar aquest efecte polaritzador, presentés tres o quatre possibles escenaris a votació (centralisme, autonomia, federalisme, independència). Naturalment, la trampa d'aquesta estratègia és presentar la independència com una opció extremista, mentre que el federalisme i l'autonomia es presenten com opcions moderades i centristes. Tanmateix, és obvi que l'autonomisme és una opció totalment cremada i el federalisme només existeix, si és que existeix, en les teories d'alguns catedràtics. El federalisme del PSOE és una ensarronada i no existeix de cap manera una cultura federal arrelada en els súbdits ecspanyols. Per altra banda, l'opció centralista, totalment descartable en la pràctica, només figuraria per fer d'element simètric, és a dir, de parella extremista amb l'independentisme. En definitiva, les dues úniques opcions reals són independentisme versus autonomisme

Sisena. És francament positiu l'existència majoritària d'una percepció subjectiva retrospectiva, és a dir que mira cap enrere -concretament cap als dos o tres darrers anys- que assenyala que s'ha produït un increment de l'independentisme. Aquest fet, és una pura i simple constatació que es veu pel carrer i que m'atreveixo a dir que en la seva construcció té molt a veure el record de la manifestació de la dignitat del 18-F.

Setena. Ara bé, el sondeig no fa la pregunta prospectiva (mirant cap al futur) clau, que és la següent: Pensa que la Independència significaria un increment de la qualitat de vida (a nivell individual o col.lectiu)? O alternativament, per evitar la crítica metodològica òbvia que es pot fer a aquesta pregunta, d'estar condicionant la resposta amb la inclusió en la pregunta del terme "increment", es podria preguntar, Quin impacte pensa vostè que tindria la independència en el nivell de vida (personal, col.lectiu)? I llavors proposar les opcions: Milloraria (positiva), Empitjoraria (negativa) o Tot continuaria igual (escèptica). Naturalment, la campanya pro-independència hauria de fer molt d'èmfasi en els beneficis materials de la independència, sense oblidar tampoc els arguments culturals, lingüístics i els éticopolítics (republicanisme, proximitat del poder a la ciutadania, etc.). Però l'aspecte material és clau, donat que la independència significaria la desaparició de l'espoli fiscal, fet que permetria recuperar el 19'2 miliards d'euros que Ecspanya ens roba (a nivell de la CAC, només) i invertir-los en infrastructures, polítiques socials, etc.

En definitiva, doncs, cal fer pressionar amb més insistència per aconseguir la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, el qual, n'estic convençut, el podem guanyar amb relativa facilitat, sobretot si no caiem en l'error d'intentar fer-nos els simpàtics amb els ecspanyols en general i amb els poders fàctics, en particular. No podem oblidar, tampoc el context internacional. Si la nostra autodeterminació té lloc paral.lelament a la de països com Escòcia, Flandes, Quebec o el propi Euskadi, les nostres possibilitats encara s'incrementaran més.

Ha costat molt engegar el tren de la independència perquè ara alguns vulguin frenar-lo i, fins i tot, fer-lo descarrilar. No ho hem de permetre.