ES CASEN, LA NÚRIA I L'AGUSTÍ

D'aquí a 12 hores exactament seré a Can Borrell d'Arenys de Munt, al casament de la Núria i l'Agustí. Vull dedicar-los aquest post, perquè s'ho valen. Són una parella que fa més de vint-i-cinc anys que conviuen i ara han decidit fer el cop de cap. Però encara que no l'haguessin fet, continuarien sent els de sempre. Tipus durs, ell i sobretot ella. Gent com cal. Que han marcat una línia roja i d'ella no passen. Si totes les parelles fossin com ells, tot seria possible.

Naturalment això no vol dir que tot hagi estat flors i violes. No. Sovint són dos TGVs (res de mariconades d'AVEs) que semblen que vagin a estavellar-se l'un contra l'altre. Llavors, millor no ser-hi pel mig, perquè si t'enxampen, ja has begut oli.

Vaig conèixer l'Agustí a la facultat, als primers anys vuitanta, i malgrat l'evident diferència d'edat (fote't!) de seguida vam fer-nos col.legues, companys de lluita. Un quart de segle després, continuem pràcticament com llavors. Res ha canviat, res de substancial, vull dir. La trinxera és la nostra llar política. I puc afirmar sense cap mena de modèstia, que hem fet molta feina i molt bona. Però sobretot, hem fet quelcom que només està a l'abast dels escollits, i nosaltres en som, d'escollits: hem resistit, hem perseverat, no ens hem rendit, i per això dia a dia anem guanyant. Malgrat els enemics, i malgrat les típiques rates que salten dels vaixells que s'enfonsen, i intenten pujar als que suren. A nosaltres aquest joc no ens agrada, ni a l'Agustí, ni a una servidora. Com tampoc li agrada al Xavier i al Ricard, al Josep i al Lluís, al Daniel i al Tomàs, i a tants d'altres...

Agustí, tu que sempre pressumeixes de ser de la Generació del 69, d'aquí a menys de 12 hores, estarem plegats fent la comèdia. Benvinguda sigui la comèdia, si puc estar al costat teu (i sobretot de la Núria).

PD1. El casament probablement serà històric, perquè per primera vegada, un regidor de la CUP serà l'autoritat matrimonial... Fes-ho bé Ximenis (o ho pagaràs car!)