JULIVERT MEU i ALTRES MALES HERBES

La crosta sociata ataca de valent. Però no ho fan les primeres espases, no. Deixen la feina al jovent, als meritoris. Aquests són molt menys desacomplexats i tenen un odi visceral a tot allò que remogui l'statu quo. I això per una raó moltsenzilla. Ells ja estan dins la roda, i saben que com en els escalafons militars, és qüestió de temps que els Cuní o els Barril de torn, pleguin, i llavors els tocarà a ells. Per això, no volen sentir a parlar de res que dinamiti l'statu quo. I naturalment, l'independentisme el dinamita. I naturalment, ells van a per l'independentisme, a trencar-li la cara.

Un exemple, el tenim en el comissariet politiquet que porta el vegetal nom de Joan Julivert.

No satisfet en menysprear la figura d'en Joan Carretero, ara fa quasi una any, ara se les té amb les consultes del 28F.

Ai, Julivert meu, quants en manté la farina, oi? Bé, xaval, sàpigues que ens enrecordarem de tu, i et prometo que tu t'enrecordaràs de nosaltres...

Un altre cas semblant, també de la collita de Can Cuní (serà casualitat?) és una tia que sembla la Maruja Torres de jove i tonta. No recordo el seu nom. L'altre dia, a la tertúlia cunillera, la seva riallada nerviosa delatava el seu odi envers les consultes (al pobre López Bofill li van preparar una conxorxa per escorxar-lo de viu en viu, però se'n va sortir dignament, tot s'ha de dir).

Però aquí no acaben els freakis. N'hi ha un a can Barril que l'altre dia es despenjava comparant en Carretero amb un matxambrat d'alcalde franquista (potser deu ser un seguidor furiós) i d'en David Niven. Respon al nom de Joan Ollé, i naturalment es tracta d'una pota negra sociata...

Bé, nois i noies, aneu preparant-vos que el tsunami que us caurà al damunt, farà cau i net. I de vosaltres no se'n sentirà a parlar ni ase ni bèstia.

Clar que sempre us quedarè Ecspanya... és a dir l'opció Boadella, o l'opció Guardans o fins i tot l'opció Terrón. Ja se sap que Ecspanya paga, encara que poc, els serveis prestats.

M'encantarà veure com baladregeu contra la Catalunya independent, lliure i sobirana...

Sant Ignasi (de Loyola?) Guardans, desgreujat

Ja m'ho diuen, ja. Que sóc bo. De vegades m'ho crec, d'altres en dubto. Però avui diré que sí, que és veritat, si més no en part.

Resulta que fa unes setmanes ja vaig escriure que els sociates aviat donarien alguna menjadoreta a Sant Ignasi (de Loyola?) Guardans, com un acte de desgreuge, pel martiri en mans de la turba sobiranista convergent.

Hòstia, dit i fet! Encara el nano remena la cua per Brussel.les i ja l'han col.locat. Bé, no al comitè de savis, però sí a cal ministerio de (in)cultura, a sou de la ínclita Ángeles Gonzalez-Sinde, a la qual ja em vaig referir en el post anterior. Aquesta pimpolla, ho preveig, farà córrer rius de tinta (i milions de bytes). Ja ha col.locat al convergent unionista en el payroll.

I compte! L'han col.locat en un lloc superstratègic, al capdavant de l'Instituto de Cinematografia y de las Artes Audiovisuales (ICAA). Casualitat? I un bé negre amb potes rósses! Si ens prenem la molèstia d'entrar al web corresponent, podem veure que una de les funcions principals d'aquest xiringuito és, 

"Fomentar, promocionar y ordenar las actividades cinematográficas y audiovisuales españolas en sus tres aspectos de producción, distribución y exhibición."

Les negretes, naturalment, són meves. Què, ho capteu?  Ordenar i exhibició... Naturalment la jugada és fer servir el màrtir Guardans per fer front a la futura llei del cinema que impulsa el conseller Tresserres -que ja vaig dir en el seu moment que era l'únic membre del govern amb cara i ulls-, que estableix una tímida normalització lingüística a les sales de cinema del Principat. Una mesura, per cert, on els governs de CiU van fracassar llastimosament -malgrat els intents agosarats del missing in action Joan Maria Pujals- i que ja veurem com acaba ara.

Ara ja veig el senyor Camilo Tarrazón, perdent el cul. Demà matí, a les 08.00 hores, ja serà a la porta del despatx de Sant Ignasi a l'ICAA, per queixar-se de la llei, i segurament, acompanyat pel senyor Balanyà, autèntic factòtum del moviment catalanofòbic. "Què volen prohibir l'ecspanyol, que volen prohibir el toros, que el toro d'Osborne, que l'Espanyol a Segona, mama pupa, caca i pis!". Tot plegat ben patètic, però que ens demostra que la pimpolla Gonzalez-Sinde dispara amb bales no precisament de fogueig.

Una oportunitat històrica

De tot plegat, tanmateix, en trec una conclusió positiva: Convergents unionistes, Ecspanya us estima, o si més no us col.loca. Sigui el PP o el PSOE, sempre tindreu una menjadora preparada, llavors, pareu de tocar el que no sona i deixeu que CDC abraci sense complexos allò que és clau per la seva supervivència, un sobiranisme ... pragmàtic... però sobiranisme al capdavall. Jo si fos convergent normal, és a dir, convergent sobiranista, començaria a agafar les darreres deixalles roquistes i les aniria aviant de dos en dos, amb la tranquil.litat d'esperit que dóna saber que els martiritzats, serien immediatament recol.locats pels seus amos ecspanyols, de manera que no haurien de patir gaire. 

Ep! És una proposta! 

DOTZE SAVIS O DOTZE MONES?

Que la cosa degenera ho podem comprovar amb l'anunciat nomenament d'un comissió formada per 12 individus als quals alguns mitjans gosen anomenar savis. Es tracta d'una comissió presidida pel Tio Pepe, i que té com a missió fer recomanacions de cara als reptes que haurà de fer front la Unió Europea  entre el 2020 i el 2030 i determinar en aquest context el paper de Catalunya. Els seus treballs seran presentats al grup de treball presidit pel mismíssim Felipe González que farà el mateix però a escala europea. Els titllats com a savis catalans, presentaran el seu report quan Ecspanya ocupi la presidència de torn de la UE, en el primer semestre del 2010.

Però anem a pams. A qui diuen savis? Són realment savis? De fet, no. Lluny de ser una comissió acadèmica, és una comissió totalment polititzada i les conclusions de la qual, pràcticament ja es poden avançar d'avantmà.

A més de Montilla, hi figuraran quatre diplomàtics, un pallasso, i una autèntica llista de polítics freakis, que fa espantar.

Els diplomàtics són Eugeni Bregolat i Obiols, Carles Casajuana i Palet, Joan Antoni March i Pujol i Joan Prat i Coll. 

Val a dir que el primer i l'últim d'aquests quatre diplomàtics de carrera, van entrar-hi, sota el règim franquista. És a dir, que van ser diplomàtics de Franco. Els altres dos, no ho pogueren ser, per motius d'edat, que si no... Un d'ells va ocupar càrrecs d'alta responsabilitat en els governs de la UCD, i un altre va ser un estret col.laborador del pepero Abel Matutes, quan aquest era comissari europeu. Una altra coincidència en alguns d'ells és l'haver estat diplomàtic a l'antiga URSS -hòstia, com el Samaranch! Serà coincidència? (pregunta estúpida...)

El pallasso, tot i que se'l vincula al grup de diplomàtics, no és altra que l'impresentable Joan Clos i Matheu, actualment ambaixador a Turquia. A hores d'ara encara no se sap de cap incident diplomàtic, però no us estranyeu si algun dia Turquia i Grècia tornen les hòsties. Segurament, el culpable serà en Clos. Quina nassos, titllar Clos de savi!

Passem als freakis. N'hi ha dos, que són antics ministres del GAL, com és el cas públic i notori d'en Narcís Serra i de Joan Majó. Sobradament coneguts i amb una fulla de serveis que fa esparverar. En Majó va aconseguir la fita que TV3 perdés el seu lideratge d'audiència i iniciés una decadència que encara dura. Un geni, doncs. D'en Serra, no cal dir res, per ser de sobres conegut.

La resta són Frederic Mayor Zaragoza, i l'Eduard Punset, el telepredicador televisiu. Val a dir que tots dos, van ser ministres sota els governs de la UCD, en els anys setanta i primers vuitanta. També hi ha l'incombustible Josep Piqué, autèntic desitjat pels sociates, malgrat la seva militància, força accidentada, per cert, al PP.

Per acabar d'embolicar la troca, la comissió compta amb dos individus que realment han estat un desastre per a la representació de Catalunya a Brussel.les. Em refereixo a l'impresentable d'en Carles Gasòliba i Böhm i santa Concepció Ferrer, ex-MEP d'Unió Democràtica, i si no vaig errat, opusdeista de pro. És de suposar que aviat s'inclourà com a acte de desgreuge sant Ignasi (de Loyola?) Guardans.

La llista es tanca amb la noia dels encàrrecs, l'Anna Terron, sempre al servei de la causa. 

Un cop repassada la llisteta de marres, quines conclusions podem treure? Que s'ha de ser un autèntic cínic per dir que aquesta colla són savis... no són més que autèntics carnissers a punt per esquarterar Catalunya i recomanar la seva definitiva eutanàsia en el context europeu. Fixeu-vos: funcionaris franquistes, antics UCDs, antics PPs, els sectors més ecspanyolistes de CiU, sociates sector GAL, i algun saltimbanqui i la secretària... quin panorama, oi?

Realment s'ha de tenir molta mala llet per considerar que aquests individus -potser amb l'única excepció d'en Mayor Zaragoza- tinguin res a dir que no sigui si bwana a l'amo ecspanyol. No obstant això, seguiré els seus treballs, no tant per que pensi que diran quelcom útil per Catalunya, sinó perquè estic segur que, per poc que puguin, faran el possible per enfonsar-la i destruir-la com a nació. En tot cas ja ho comprovarem. 

Ramon, un cop siguis eurodiputat, faries bé de marcar-los d'aprop a aquesta colla, que ens volen mal. Oriol, tu també, en l'hipotètic cas que surtis escollit.