LES CAIXES, NACIONALITZADES

Ja es veia a venir. Tot indica que Unnim i Catalunya Caixa seran nacionalitzades de forma immediata, és a dir, posades sota el control del govern espanyol, bé directament, bé indirectament. El tan esbombat model català de caixes ha fet un pet com un aglà. I tothom sap qui són els responsables. A banda dels quaranta anys de franquisme, els trenta i escaig anys següents d'hegemonia sociata als ajuntaments han estat nefastos i han abocat a la situació actual. I el mateix es pot dir, corregit i augmentat, en el cas del País Valencià, amb el PP.

Fem-ne un repàs ràpid. La Caixa de Girona, en el seu moment va ser el pati particular dels convergents. La seva gestió nefasta, no només va impedir-ne el creixement, sinó que finalment la va condemnar a ser absorbida per La Caixa.

Paradoxalment, és possible que hagi estat la que més bé se n'ha ensortit, tot i que no conec quin ha estat el preu en termes socio-laborals. La Caixa Laietana, en el seu moment va entrar en la fusió o absorció per part de CajaMadrid i ha acabat sent una peça més d'aquesta entitat que neix amb uns fums insofribles que es diu Bankia, que s'està gastant centenars de milers d'euros en publicitat i en esponsoritzar esdeveniments esportius, utilitzant, doncs, la tàctica més que coneguda, com és la de quant més grossa la fas, més possibilitats tens de sortir-te'n. Ja ho veurem. El penques del Rato no s'està de res, i és que sap perfectament, que la solució no serà mai empresarial, sinó política, per això està més que tranquil. Totes li ponen. Això és el que mai entendran els catalanets dependentistes. És la política, estúpids! I no tant ESADE i tant IESE ... la política, i més concretament la capacitat de regular, el que importa, i no tant els inputs i els outputs...

Continuem: la Caixa Penedès... la que era la tercera Caixa, s'ha desdibuixat totalment, sotmesa als dictats dels seus nous partenaires murcians i manyos -o xurros, si voleu. Una fi del cagaelàstics. Patètic. Jo és que realment, no entenc com encara no tenim clar que hi ha un "partit aragonès", no en termes orgànics, no, si no en termes de grup d'interès, que ja fa dècades que té entre cella i cella carregar-se Catalunya... amb l'ajuda és clar de Madrid. Ja sota el primer franquisme, els franquistes d'allà van exigir una sortida al mar. Ara, aprofiten que tenen alguns peons en llocs claus per continuar l'operació. Fins i tot, diria que de tot plegat, una de les entitats que sortirà beneficiada, no tinc cap dubte que serà la Ibercaja. Ja ho veureu.

Després el desastre majúscul de Catalunya Caixa: la de Catalunya, la de Tarragona i la de Manresa. Aquí, no em puc estar de pensar en don Narcís Serra, la presidència de del qual en la primera de les tres, ha estat un desgavell total. Aquesta era Can Sociata2 I així han acabat. La segona caixa ... al.lucinant. Les altres dues, poc puc dir perquè pràcticament no les coneixia.

I, les petites d'Unnim: Sabadell, Terrassa, Manlleu. És evident que les seves dimensions les impossibilita sobreviure en un entorn de llops. En un context normalitzat, és a dir, lliure, sense intervencions espanyoles, aquestes caixes haurien aguantat com a caixes de proximitat, i de servei a la gent. Però el capitalisme agressiu d'entitats com el Santander, el BBV o fins i tot el Popular, les ha destrossades. A banda, és clar de l'actuació del govern, i no ho oblidem pas, del Banc d'Espanya, amb l'impresentable senyor Mafo al capdavant, un tio que hauria d'estar processat per incompetent, com fan a Islàndia.

I no podem obviar un altre cas com un cabàs. La CAM, que està patint un procés de destrucció empresarial i laboral de dimensions brutals.

Si fem balanç, doncs, tenim que: una va ser absorbida. Dues de les antigues caixes, entre elles la que abans era la tercera, estan sota la direcció política d'altres entitats financeres, i elles juguen un paper perifèric. I sis, SIS, estan a punt de ser nacionalitzades. Seran trossejades i segur que se les quedaran els peixos grans. Un espectacle depriment. Com es pot acotar el cap i no dir res?

Queda, és clar, la gran senyora, La Caixa, ara convertida en CaixaBank. El seu màxim executiu és a l'hora el president de la CECA. Un lloc de gran responsabilitat. Però ja fa molts anys que aquesta entitat va per lliure i, penso que encara no perdona a Mas que obligués Vilarasau a jubilar-se... La Caixa no perd ocasió per exhibir la seva espanyolitat, i l'espanyol és cada cop més present a les seves oficines, tant en els cartells, com entre el seu personal.

Pensar que si tot hagués anat com calia, ara tindríem un model de finançament popular i democràtic que seria un veritable coixí contra la crisi ...

Perquè en els seus inicis, les caixes d'estalvi eren institucions que, com les cooperatives, les mútues o fins i tot els sindicats, estaven pensades per ajudar a la gent, no per fer negoci, no pels grans capitalistes i burgesos, que ells ja tenien els seus bancs de negocis. No.

Les caixes havien de ser del poble i per al poble. Per als assalariats sobretot. De seguida, però aquesta intenció es va prostituir i amb les dues dictadures del segle XX, les caixes es van convertir en veritables xucladors de sang del poble, en benfici dels grans empresaris. I van desenvolupar una tecnoestructura de personal que treballava sense cap control i sense retre comptes a nigngú. Van fer el que els passava pels nassos durant dècades i dècades, pensant-se que eren els Reis del Mambo.

Després van arribar els sociates, i naturalment el pacte va ser immediat. Les caixes progressivament es van posar al servei d'aquests i entraren a fons en el negoci del totxo, principal via per al finançament dels ajuntaments que controlaven. Fins que tot va esclatar com un bomba.

A ningú se li escapa que la República de Catalunya haurà de posar molta mà en la reestructuració del sistema financer propi. Començant per la creació d'un Banc de Catalunya, bé començant de zero, bé reconvertint l'Institut Català de Finances.

Però no hi ha cap mena de dubte que la (di)ssort de les Caixes, és un altre motiu per preguntar-te... Encara no ets independentista?

(POST inicialment penjat al BGS el dimecres, 28 de setembre passat)

ELS MISERABLES

Aquests que veieu fotografiats són Els Miserables. Bé, de fet, són els responsables, però deixeu-me aquesta llicència aprofitant l'estrena teatral, que per cert, només sé que no es fa en català, però no si es fa en espanyol o en anglès... Algú me'n pot informar?

El primer miserable, és, sense cap mena de dubte, el senyor Narcís Serra, amo i senyor durant molts anys de la que era la segona caixa de la CAC. Una caixa, per cert, totalment polititzada i que ha acabat com ha acabat. Feta un nyap. Narcís Serra ha estat, és i serà un personatge nefast. I ara sabem que també és un pèsim gestor, o si voleu, atès que no penso que porti els temes directament ell, un pèsim public relations. L'antiga Caixa de Catalunya, era una reserva per a sociates que pul.lulaven per la Diputació, les entitats metropolitanes i els ajuntaments, sobretot els grans ajuntaments de Barcelona i la rodalia, on, en paraules, sempre sàvies, d'en Joan Carretero, hi manen els prínceps rojos.

Narcís Serra és un gestor deficient, és un cantamanyanes, que ho amaga rere aquest posat d'estadista. El que a ell li mola és l'estratègia internacional, el CIDOB i, sobretot, sobretot, jugar a espies. Quants més espies, policies, militars, l'envoltin, més trempa el xaval, i el seu ego més creix. La resta li rellisca. Li refanfinfla.

Segon Miserable. Sense cap mena de dubte, el botxí de tot plegat. L'encarregat d'obrir en canal. La persona assedegada de sang. I si pot ser catalana, molt millor. No ha parat fins que no ho ha aconseguir. Trencar l'espinada del tant repetit, model de caixes català.

Em refereixo, és clar a l'actual governador del Banc d'Espanya, en Miguel Ángel Fernández Ordonez, altrament conegut com a MAFO. Representant de l'ala més jacobina, MAFO volia compensar la pèrdua de pes del seu càrrec, en comparació amb els seus antecessors, en benefici, és clar, del Banc Central Europeu, amb un paper més actiu en aquelles -poques- competències que li quedaven. I la desvertebració del sistema de caixes català, era la peça a abatre. I ho ha aconseguit poques setmanes abans de les eleccions.

Seria de chapeau, si no fos que MAFO és un responsable principal de la crisi econòmica de l'Estat, perquè obsessionat amb nosaltres, va deixar de fer les seves responsabilitats. Si fos islandès, el camarada MAFO ara mateix seria a la presó i en espera de judici. Aquí no, aquí encara va de xuloputes per la vida. Cada país té els governs que es mereix, I a l'Ecspanya Pig, li correspon un personatge a la seva alçada, i aquest no és altre que el senyor MAFO.

Tres. El padrino de tot plegat. Si MAFO és l'executor, qui es taca de sang fins als calçotets, l'Emilio Botín s'ho mira des del capdamunt de la seva muntanya de bitllets que se'ls pateja. Botin és probablement l'amo d'Ecspanya, amb el permís de molt poques persones. Però la seva obsessió és convertir-se en un gran banc global. Només cal veure la seva publicitat a la qual s'han invertit milions de dolars. No tingueu cap dubte que uns dels beneficiaris de l'estratègia colpista del MAFO seran el BBVA i el Santander. Ells es quedaran amb la part del lleó de la nacionalització que està tenint lloc aquests dies.

Malgrat els seus immensos esforços, no es pot dir que Botin formi dels tops més tops a escala mundial. I llavors concentra els seus esforços, en l'sponsorizació esportiva, per tal d'atraure possibles milions de nous clients. I a través de l'esport intenacional, podria ascendir socialment i esdevenir un personatge d´èxit encara més de referència.

Quart miseable, Isidre Fainé passarà a la història, entre d'altres coses, per ser el President de la CECA quan aquesta no va moure un dit per salvar les caixxes. Fainé, juntament amb l'altra esperança blanca, del dependentisme català, en Joan Rosell, actual president de la CEOE, no paren de rebre cleques de totes banda, com les que està patint, també, un home de la casa, com és l'Antoni Brufau a REPSOL.

I cinquè i definitiu miserable, en Josep Antoni Duran i Ecspanya. Perquè ha demostrat la seva completa i total inutil.litat per evitar el frontisme ecspanyol.

Miquel Roca, des del Port de la Selva el deu mirar amb aquell menyspreu profund que gastava en la seva època, on ja llavors Duran no parava de rebre a tort i a dret.

La raó és ben simple: no és aliè al frontisme, en forma part. Duran és un polític fracassat que tot li surt malament, però que viu encara de l'oxigen que li proporciona La Vanguardia i Cia.

Però el seu cinisme és tan immens, que jugarà a fer veure que encara mana. I malgrat que ja se li veu el llautó, encara hi ha incauts que el votaran i també alguns idiotes . Mai entendré com representant un partiti tan minúscul, ha estat capaç d'assolir tant poder polític i econòmic.

En definitiva cinc miserables que han contribuït a enfonsar encara més el país.

Prenem-ne nota.

DOTZE SAVIS O DOTZE MONES?

Que la cosa degenera ho podem comprovar amb l'anunciat nomenament d'un comissió formada per 12 individus als quals alguns mitjans gosen anomenar savis. Es tracta d'una comissió presidida pel Tio Pepe, i que té com a missió fer recomanacions de cara als reptes que haurà de fer front la Unió Europea  entre el 2020 i el 2030 i determinar en aquest context el paper de Catalunya. Els seus treballs seran presentats al grup de treball presidit pel mismíssim Felipe González que farà el mateix però a escala europea. Els titllats com a savis catalans, presentaran el seu report quan Ecspanya ocupi la presidència de torn de la UE, en el primer semestre del 2010.

Però anem a pams. A qui diuen savis? Són realment savis? De fet, no. Lluny de ser una comissió acadèmica, és una comissió totalment polititzada i les conclusions de la qual, pràcticament ja es poden avançar d'avantmà.

A més de Montilla, hi figuraran quatre diplomàtics, un pallasso, i una autèntica llista de polítics freakis, que fa espantar.

Els diplomàtics són Eugeni Bregolat i Obiols, Carles Casajuana i Palet, Joan Antoni March i Pujol i Joan Prat i Coll. 

Val a dir que el primer i l'últim d'aquests quatre diplomàtics de carrera, van entrar-hi, sota el règim franquista. És a dir, que van ser diplomàtics de Franco. Els altres dos, no ho pogueren ser, per motius d'edat, que si no... Un d'ells va ocupar càrrecs d'alta responsabilitat en els governs de la UCD, i un altre va ser un estret col.laborador del pepero Abel Matutes, quan aquest era comissari europeu. Una altra coincidència en alguns d'ells és l'haver estat diplomàtic a l'antiga URSS -hòstia, com el Samaranch! Serà coincidència? (pregunta estúpida...)

El pallasso, tot i que se'l vincula al grup de diplomàtics, no és altra que l'impresentable Joan Clos i Matheu, actualment ambaixador a Turquia. A hores d'ara encara no se sap de cap incident diplomàtic, però no us estranyeu si algun dia Turquia i Grècia tornen les hòsties. Segurament, el culpable serà en Clos. Quina nassos, titllar Clos de savi!

Passem als freakis. N'hi ha dos, que són antics ministres del GAL, com és el cas públic i notori d'en Narcís Serra i de Joan Majó. Sobradament coneguts i amb una fulla de serveis que fa esparverar. En Majó va aconseguir la fita que TV3 perdés el seu lideratge d'audiència i iniciés una decadència que encara dura. Un geni, doncs. D'en Serra, no cal dir res, per ser de sobres conegut.

La resta són Frederic Mayor Zaragoza, i l'Eduard Punset, el telepredicador televisiu. Val a dir que tots dos, van ser ministres sota els governs de la UCD, en els anys setanta i primers vuitanta. També hi ha l'incombustible Josep Piqué, autèntic desitjat pels sociates, malgrat la seva militància, força accidentada, per cert, al PP.

Per acabar d'embolicar la troca, la comissió compta amb dos individus que realment han estat un desastre per a la representació de Catalunya a Brussel.les. Em refereixo a l'impresentable d'en Carles Gasòliba i Böhm i santa Concepció Ferrer, ex-MEP d'Unió Democràtica, i si no vaig errat, opusdeista de pro. És de suposar que aviat s'inclourà com a acte de desgreuge sant Ignasi (de Loyola?) Guardans.

La llista es tanca amb la noia dels encàrrecs, l'Anna Terron, sempre al servei de la causa. 

Un cop repassada la llisteta de marres, quines conclusions podem treure? Que s'ha de ser un autèntic cínic per dir que aquesta colla són savis... no són més que autèntics carnissers a punt per esquarterar Catalunya i recomanar la seva definitiva eutanàsia en el context europeu. Fixeu-vos: funcionaris franquistes, antics UCDs, antics PPs, els sectors més ecspanyolistes de CiU, sociates sector GAL, i algun saltimbanqui i la secretària... quin panorama, oi?

Realment s'ha de tenir molta mala llet per considerar que aquests individus -potser amb l'única excepció d'en Mayor Zaragoza- tinguin res a dir que no sigui si bwana a l'amo ecspanyol. No obstant això, seguiré els seus treballs, no tant per que pensi que diran quelcom útil per Catalunya, sinó perquè estic segur que, per poc que puguin, faran el possible per enfonsar-la i destruir-la com a nació. En tot cas ja ho comprovarem. 

Ramon, un cop siguis eurodiputat, faries bé de marcar-los d'aprop a aquesta colla, que ens volen mal. Oriol, tu també, en l'hipotètic cas que surtis escollit.