dimarts, 4 d’octubre de 2011

LES CAIXES, NACIONALITZADES

Ja es veia a venir. Tot indica que Unnim i Catalunya Caixa seran nacionalitzades de forma immediata, és a dir, posades sota el control del govern espanyol, bé directament, bé indirectament. El tan esbombat model català de caixes ha fet un pet com un aglà. I tothom sap qui són els responsables. A banda dels quaranta anys de franquisme, els trenta i escaig anys següents d'hegemonia sociata als ajuntaments han estat nefastos i han abocat a la situació actual. I el mateix es pot dir, corregit i augmentat, en el cas del País Valencià, amb el PP.

Fem-ne un repàs ràpid. La Caixa de Girona, en el seu moment va ser el pati particular dels convergents. La seva gestió nefasta, no només va impedir-ne el creixement, sinó que finalment la va condemnar a ser absorbida per La Caixa.

Paradoxalment, és possible que hagi estat la que més bé se n'ha ensortit, tot i que no conec quin ha estat el preu en termes socio-laborals. La Caixa Laietana, en el seu moment va entrar en la fusió o absorció per part de CajaMadrid i ha acabat sent una peça més d'aquesta entitat que neix amb uns fums insofribles que es diu Bankia, que s'està gastant centenars de milers d'euros en publicitat i en esponsoritzar esdeveniments esportius, utilitzant, doncs, la tàctica més que coneguda, com és la de quant més grossa la fas, més possibilitats tens de sortir-te'n. Ja ho veurem. El penques del Rato no s'està de res, i és que sap perfectament, que la solució no serà mai empresarial, sinó política, per això està més que tranquil. Totes li ponen. Això és el que mai entendran els catalanets dependentistes. És la política, estúpids! I no tant ESADE i tant IESE ... la política, i més concretament la capacitat de regular, el que importa, i no tant els inputs i els outputs...

Continuem: la Caixa Penedès... la que era la tercera Caixa, s'ha desdibuixat totalment, sotmesa als dictats dels seus nous partenaires murcians i manyos -o xurros, si voleu. Una fi del cagaelàstics. Patètic. Jo és que realment, no entenc com encara no tenim clar que hi ha un "partit aragonès", no en termes orgànics, no, si no en termes de grup d'interès, que ja fa dècades que té entre cella i cella carregar-se Catalunya... amb l'ajuda és clar de Madrid. Ja sota el primer franquisme, els franquistes d'allà van exigir una sortida al mar. Ara, aprofiten que tenen alguns peons en llocs claus per continuar l'operació. Fins i tot, diria que de tot plegat, una de les entitats que sortirà beneficiada, no tinc cap dubte que serà la Ibercaja. Ja ho veureu.

Després el desastre majúscul de Catalunya Caixa: la de Catalunya, la de Tarragona i la de Manresa. Aquí, no em puc estar de pensar en don Narcís Serra, la presidència de del qual en la primera de les tres, ha estat un desgavell total. Aquesta era Can Sociata2 I així han acabat. La segona caixa ... al.lucinant. Les altres dues, poc puc dir perquè pràcticament no les coneixia.

I, les petites d'Unnim: Sabadell, Terrassa, Manlleu. És evident que les seves dimensions les impossibilita sobreviure en un entorn de llops. En un context normalitzat, és a dir, lliure, sense intervencions espanyoles, aquestes caixes haurien aguantat com a caixes de proximitat, i de servei a la gent. Però el capitalisme agressiu d'entitats com el Santander, el BBV o fins i tot el Popular, les ha destrossades. A banda, és clar de l'actuació del govern, i no ho oblidem pas, del Banc d'Espanya, amb l'impresentable senyor Mafo al capdavant, un tio que hauria d'estar processat per incompetent, com fan a Islàndia.

I no podem obviar un altre cas com un cabàs. La CAM, que està patint un procés de destrucció empresarial i laboral de dimensions brutals.

Si fem balanç, doncs, tenim que: una va ser absorbida. Dues de les antigues caixes, entre elles la que abans era la tercera, estan sota la direcció política d'altres entitats financeres, i elles juguen un paper perifèric. I sis, SIS, estan a punt de ser nacionalitzades. Seran trossejades i segur que se les quedaran els peixos grans. Un espectacle depriment. Com es pot acotar el cap i no dir res?

Queda, és clar, la gran senyora, La Caixa, ara convertida en CaixaBank. El seu màxim executiu és a l'hora el president de la CECA. Un lloc de gran responsabilitat. Però ja fa molts anys que aquesta entitat va per lliure i, penso que encara no perdona a Mas que obligués Vilarasau a jubilar-se... La Caixa no perd ocasió per exhibir la seva espanyolitat, i l'espanyol és cada cop més present a les seves oficines, tant en els cartells, com entre el seu personal.

Pensar que si tot hagués anat com calia, ara tindríem un model de finançament popular i democràtic que seria un veritable coixí contra la crisi ...

Perquè en els seus inicis, les caixes d'estalvi eren institucions que, com les cooperatives, les mútues o fins i tot els sindicats, estaven pensades per ajudar a la gent, no per fer negoci, no pels grans capitalistes i burgesos, que ells ja tenien els seus bancs de negocis. No.

Les caixes havien de ser del poble i per al poble. Per als assalariats sobretot. De seguida, però aquesta intenció es va prostituir i amb les dues dictadures del segle XX, les caixes es van convertir en veritables xucladors de sang del poble, en benfici dels grans empresaris. I van desenvolupar una tecnoestructura de personal que treballava sense cap control i sense retre comptes a nigngú. Van fer el que els passava pels nassos durant dècades i dècades, pensant-se que eren els Reis del Mambo.

Després van arribar els sociates, i naturalment el pacte va ser immediat. Les caixes progressivament es van posar al servei d'aquests i entraren a fons en el negoci del totxo, principal via per al finançament dels ajuntaments que controlaven. Fins que tot va esclatar com un bomba.

A ningú se li escapa que la República de Catalunya haurà de posar molta mà en la reestructuració del sistema financer propi. Començant per la creació d'un Banc de Catalunya, bé començant de zero, bé reconvertint l'Institut Català de Finances.

Però no hi ha cap mena de dubte que la (di)ssort de les Caixes, és un altre motiu per preguntar-te... Encara no ets independentista?

(POST inicialment penjat al BGS el dimecres, 28 de setembre passat)

Etiquetes de comentaris: , , ,

4 Comments:

Blogger bacus said...

caixa d'enginyers segueix viva ja que no deixa obrir llibretes a curts de gambals de lletres i té com objectiu la dominació del món.

4 d’octubre de 2011 a les 23:47:00 CEST  
Blogger bacus said...

la caixa dels x,dels y i dels z... ells mateixos ho recolzen, sembrada rera sembrada.......

no ets X doncs bona nit i tapat.

la caixa de lletres on està?

5 d’octubre de 2011 a les 0:33:00 CEST  
Blogger bacus said...

-garantia? fornada rera fornada d0¡'enginyers...


estuduiar lletres sempre estar bé culturitzar-se... sortides laborals.... professor de antropologia amazonica.........

és un bucle infinit.... estudiar per ensenyar... enlloc de pencar un parell de dècades i ensenyar versió millorada.... sempre que sigui quelcom útil.

5 d’octubre de 2011 a les 0:48:00 CEST  
Blogger bacus said...

sobretot amb merdes que en la economia real 2 decades XD...


es a dir que tot coneixament benvingut com la història.... ara... amb que ens guanyem la vida que no sigui vinculat al estat ni al bucle infinit llicenciats per ensenyar a llincenciats?

5 d’octubre de 2011 a les 1:17:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home