POSA UN BUFÓ A L'URNA!!!

Fins ara de bufons oficials, n´hi havia un, l'Albert Boadella, personatge totalment nefast, del qual fins ara ja n´he parlat massa. Ara, però, sembla clar que ha aparegut el seu relleu natural. I aquest no és altre que el senyor Duran i Ecspanya.

En les darreres setmanes aquest individu ha protagonitzat tantes sortides de to, que fins i tot ha merescut que autèntiques vaques sagrades li diguessin que tanqués la seva boqueta de pinyó. Recordo el propi President Pujol, que està demostrant que la vellesa és un actiu, o el propi i reverendíssim Joan Rigol, quan va declarar que el que estava claríssim és que en cap cas, "Unió és un partit anti-independentista".

Però el ja candidat de la federació està embogit. No para compte al que li diuen i cada dia, com aquell qui diu, vol atraure l'atenció mediàtica. El noi vol ser Ministre al preu que sigui, i malgrat els esforços d'en masover Mas i del seu equip de centrar la campanya en el tema del Frau Fiscal (perquè no hi haurà pacte, si no una nova aixecada de camisa), en Duran no para de moure la cintura i fer cops de pubis, com si fos l'Elvis, a veure si algú es fixa en ell.

En definitiva, el senyor Duran, s'està convertint, o ja ho és ara, en un bufó electoral. Fa riure, fa pena. No té ni una engruna de dignitat.

I el que és pitjor, les seves barrabassades les paga Catalunya. Ja ho he dit en alguna altra ocasió i adverteixo que ho repetiré més cops fins al 20-N, sobretot adreçats als votants independentistes de CiU: Un vot al senyor Duran és única i exclusivament un vot per tal que ell pugui ser Ministre, no és un vot per Catalunya. Votar CiU és votar Duran i votar Duran és votar Ecspanya. Així de clar i així de dur. No hi ha terme mig.

CiU en aquestes eleccions no presenta un programa, presenta un candidat a Ministre, a lobby, a gestora dels negocis del 2% de la població del país.

Això sí, amb la sobrecobertura mediàtica de La Vanguardia i mitjans afins que és qui li fa la campanya en mode 24/7, és a dir non-stop.

Duran i Ecspanya és un home fidel a Ecspanya i també perquè no dir-ho, al Vaticà. Un home que té molts cadàvers a l'armari, i dirigeix un partit que ha estat esquitxat per innombrables casos de corrupció, en totes les facetes que es vulgui. És doncs, una persona que té molts deutes amb Ecspanya i aquesta els hi fa pagar convertint-lo en l'autèntic mur de contenció de la Independència de Catalunya.

Tal i com li va passar al senyor Mas-Colell, en Duran pot apunyalar qualsevol alt responsable polític català si es passa de la ratlla. I el mateix pot fer, qui ho dubta, amb el senyor Mas, si aquest, anés més enllà, del que Madrid considera raonable o tolerable.

Ens hem de desempallegar d'aquest personatge nefast. I cal fer-ho en aquestes properes eleccions. No li podem donar cap xec en blanc.

JULIVERT MEU i ALTRES MALES HERBES

La crosta sociata ataca de valent. Però no ho fan les primeres espases, no. Deixen la feina al jovent, als meritoris. Aquests són molt menys desacomplexats i tenen un odi visceral a tot allò que remogui l'statu quo. I això per una raó moltsenzilla. Ells ja estan dins la roda, i saben que com en els escalafons militars, és qüestió de temps que els Cuní o els Barril de torn, pleguin, i llavors els tocarà a ells. Per això, no volen sentir a parlar de res que dinamiti l'statu quo. I naturalment, l'independentisme el dinamita. I naturalment, ells van a per l'independentisme, a trencar-li la cara.

Un exemple, el tenim en el comissariet politiquet que porta el vegetal nom de Joan Julivert.

No satisfet en menysprear la figura d'en Joan Carretero, ara fa quasi una any, ara se les té amb les consultes del 28F.

Ai, Julivert meu, quants en manté la farina, oi? Bé, xaval, sàpigues que ens enrecordarem de tu, i et prometo que tu t'enrecordaràs de nosaltres...

Un altre cas semblant, també de la collita de Can Cuní (serà casualitat?) és una tia que sembla la Maruja Torres de jove i tonta. No recordo el seu nom. L'altre dia, a la tertúlia cunillera, la seva riallada nerviosa delatava el seu odi envers les consultes (al pobre López Bofill li van preparar una conxorxa per escorxar-lo de viu en viu, però se'n va sortir dignament, tot s'ha de dir).

Però aquí no acaben els freakis. N'hi ha un a can Barril que l'altre dia es despenjava comparant en Carretero amb un matxambrat d'alcalde franquista (potser deu ser un seguidor furiós) i d'en David Niven. Respon al nom de Joan Ollé, i naturalment es tracta d'una pota negra sociata...

Bé, nois i noies, aneu preparant-vos que el tsunami que us caurà al damunt, farà cau i net. I de vosaltres no se'n sentirà a parlar ni ase ni bèstia.

Clar que sempre us quedarè Ecspanya... és a dir l'opció Boadella, o l'opció Guardans o fins i tot l'opció Terrón. Ja se sap que Ecspanya paga, encara que poc, els serveis prestats.

M'encantarà veure com baladregeu contra la Catalunya independent, lliure i sobirana...