JULIVERT MEU i ALTRES MALES HERBES

La crosta sociata ataca de valent. Però no ho fan les primeres espases, no. Deixen la feina al jovent, als meritoris. Aquests són molt menys desacomplexats i tenen un odi visceral a tot allò que remogui l'statu quo. I això per una raó moltsenzilla. Ells ja estan dins la roda, i saben que com en els escalafons militars, és qüestió de temps que els Cuní o els Barril de torn, pleguin, i llavors els tocarà a ells. Per això, no volen sentir a parlar de res que dinamiti l'statu quo. I naturalment, l'independentisme el dinamita. I naturalment, ells van a per l'independentisme, a trencar-li la cara.

Un exemple, el tenim en el comissariet politiquet que porta el vegetal nom de Joan Julivert.

No satisfet en menysprear la figura d'en Joan Carretero, ara fa quasi una any, ara se les té amb les consultes del 28F.

Ai, Julivert meu, quants en manté la farina, oi? Bé, xaval, sàpigues que ens enrecordarem de tu, i et prometo que tu t'enrecordaràs de nosaltres...

Un altre cas semblant, també de la collita de Can Cuní (serà casualitat?) és una tia que sembla la Maruja Torres de jove i tonta. No recordo el seu nom. L'altre dia, a la tertúlia cunillera, la seva riallada nerviosa delatava el seu odi envers les consultes (al pobre López Bofill li van preparar una conxorxa per escorxar-lo de viu en viu, però se'n va sortir dignament, tot s'ha de dir).

Però aquí no acaben els freakis. N'hi ha un a can Barril que l'altre dia es despenjava comparant en Carretero amb un matxambrat d'alcalde franquista (potser deu ser un seguidor furiós) i d'en David Niven. Respon al nom de Joan Ollé, i naturalment es tracta d'una pota negra sociata...

Bé, nois i noies, aneu preparant-vos que el tsunami que us caurà al damunt, farà cau i net. I de vosaltres no se'n sentirà a parlar ni ase ni bèstia.

Clar que sempre us quedarè Ecspanya... és a dir l'opció Boadella, o l'opció Guardans o fins i tot l'opció Terrón. Ja se sap que Ecspanya paga, encara que poc, els serveis prestats.

M'encantarà veure com baladregeu contra la Catalunya independent, lliure i sobirana...

PERÒ TU QUI T'HAS PENSAT QUE ETS, TERRON?

Disculpeu si copio el titular d'un post que ja vaig penjar aviat farà un any, convenientment reformat a la situació actual. I la situació actual són les declaracions de la delegada del Govern de la Generalitata Brussel.les, Anna Terron. 

Tot i que avui se'n fan ressò tots els diaris digitals, si no vaig errat són unes declaracions de ja fa uns quants dies, a no ser que les hagi tornat a repetir, fil per randa.

Concretament, la Terron reconeix que no sap que vénen a fer a Brussel.les els Deu Mil...

A veure si ens entenem... Tu, Terron, en comptes d'anar de xula, el que hauries de fer, en tant que delegada del govern, és posar-te al servei dels organitzadors, que som ciutadans que et paguem el teu sou. T'hauries de preocupar perquè tot rutlli bé i que tot vagi com una seda... Ho entens, nena?

Però tu qui t'has pensat que ets? Tu a Brussel.les representes a tots els catalans -teòricament, de fet, només representa als ecspanyols que viuen a Catalunya. 

Les teves declaracions, t'inhabiliten com a delegada. Ets una delegada de merda. Ho entens, tia? Repeteixo, quan 10,000 catalans i catalanes van a Brussel.les, tu t'has de posar al seu servei i demanar-los què volen. Has de celebrar, hauries de celebrar, que per una vegada, una part de la societat catalana considera que Brussel.les és un lloc important.

Però que no veus, imbècil!, que si triem Brussel.les, de fet, a tu t'afavoreix, perquè dóna més rellevància al teu càrrec. Però com es pot ser tan curta. Però com es pot ser tan sectària. Hauries d'estar contenta!

Però és clar, el teu sectarisme fa que tu pensis que nosaltres no som bons catalans. És a dir, no som els catalans-donats-pel-cul-pel-PSOE-elecció-sí-i-elecció-també-ai-ai-ai-que-ve-el-PP. Nosaltres no som d'aquesta corda, i per això tu ens odies. Perquè ens odies. 

La teva actitud em recorda als diplomàtics franquistes que van donar llum verda als nazis per a l'extermini dels republicans als camps de concentració. 

O, perquè no dir-ho, la d'aquell ambaixador ecspanyol que no va moure un dit quan dotzenes de ciutadans "suposadament" ecspanyols eren assassinats pel GAL, a l'estat francès. Calla, que ara no caic en el nom d'aquell pàjaro. Si no m'enrecordo... revento.

Si hi hagués una oposició com déu mana, o si els partits catalans tinguessin una mica de dignitat, haurien d'exigir la destitució immediata i fulminant d'aquesta tipa, impresentable. Per curta de gambals, per renúncia al compliment del seu deure envers els ciutadans que li paguen el sou, i als quals hauria de servir.

Llanço la proposta de demanar (on sigui, començant pel Facebook) una campanya per exigir el cessament/destitució d'aquesta individua. Que plegui, perquè ha demostrat que no actua com a delegada de Catalunya, sinó com a una sectària. No té ni punyetera idea del que és actuar com un diplomàtic. I per damunt de tot, no té ni punyetera idea del que vol dir estar al servei dels ciutadans, de tots els ciutadans, no només dels de la seva corda. Perquè ella no representa un partit polític a Brussel.les, representa una part de Catalunya -el Principat-, el seu govern, i en conseqüència, ha de representar a tots els catalans i catalanes d'aquesta part.

Independentment, d'això, torno a cridar a la participació massiva a la marxa dels Deu Mil. El dia 7 de març, mal que li pesi a la sectària Terron, Brussel.les, per unes hores, serà Catalana. 

I jo hi seré.