diumenge, 5 de febrer de 2012

PSICOLOGIA DEL DEPENDENTISTA

Poc a poc, lentament, la situació es torna a canalitzar. Ja podem tornar al nostre fatalisme trisecular. Spanair ha fet un pet com un aglà. I a Madrid no paren de tirar coets i de treure punta amb l'enèssim fracàs del nacionalisme català. Fins i tot, ja s´ha aconseguit que el Barça es trobi a set punts del Madrid... per darrere, i ara l'equip merengue ho té tot de cara per tornar a guanyar la Lliga, que és el que li pertoca. S´han acabat tots aquests anys de superioritat insultant del Barça... On s'és vist que els catalans celebrem victòries? Però què us heu cregut que som? Som Catalans, eh? Un poble sense història! Un poble que té com a destí històric patir, plorar i sobretot, per damunt de tot, mai dels mai, vèncer. Això no està fet per nosaltres. Nosaltres hem de fer el paripè una mica, però al final sempre hem de seguir el mateix guió: oferir noves glòries a Espanya. Ai, quin descans tornar a ser un dat pel sac. No podien ser tantes consultes per la independència! Que no veieu que prendrem mal? Ai el nen, ai la nena. No, no, resignem-nos a llepar la mà, el peu, l'entrecuix si cal, de nostre amo. Per sort, tenim la Chuky Camacho i el Torrente Duran que vetllaran per nosaltres. És normal que es tirin del monyo -encara que el Duran no en tingui- per veure qui surt a la foto. Però ho fan pel nostre bé. Ells faran que el Papa Espanya, ens continuï robant i agredint, però això sí, amb carinyo, amb delicadesa. L'estètica, ja ho deia Unamuno, que no falti. És un detall que no ens petin de males maneres. Ara si ho fan amb señorio, doncs fins i tot cal agrair-ho, és un detall que els honra.

Som catalans, sí, i per això estem condemnats a no ser lliures. No hi ha alternativa. No podem ni tan sols pensar en ser-ho. I sobretot, no fem soroll. No fem mullader. I per Déu, no fem el ridícul!!! Que ja ho deia en Tarradellas, que per alguna raó el van fer marquès, oi? I en Samaranch. Els catalans i les catalanes som immadurs, som com nens i nenes que ens han d'acomboiar, d'acompanyar o dirigir. De fer, com diuen els moderns, coaching que és aquella feina que fa la Mariona, que sempre està a Madrid, o el Gerard, amb els del Banco Santander. Perquè Madrid és el centre del món, veritat? Per això, a partir d'ara, hem de fer tot el possible per que els donin els Jocs Olímpics del 2020. No hem d'estalviar euros per aconseguir aquest objectiu. I si ha de continuar el drenatge de Catalunya, com va dir el President Mas -oh quin home més maco, has vist quines camises i quines corbates que porta? - doncs que continuï. Tot sigui per aconseguir que Madrid esdevingui ciutat olímpica. Per cert, es nota que el senyor Mas ha anat a la universitat, oi? A ESADE, potser? Aquests sí que saben jugar amb les paraules... perquè has de reconèixer que dir-li robatori és, no sé, una mica quinqui. En canvi, dir-li drenatge, fa com més patxoca, és com més de metge, oi? i a més a la Núria de Gispert, li facilita les coses, que pobra dona ja pateix ja, a la seva edat.

Però vols que et digui la veritat? No les tinc totes. Fixa´t ara diuen que aquesta bogeria de la Independència cada cop té més suports. De fet només un 32% segons una darrera enquesta s´hi mostra en contra. Ai que patirem de nou. Però perquè es fiquen en embolics? Ara diuen que si a Escòcia faran un referèndum per la independència. Ai nena, que tornarem a patir. Com ja va passar amb la febre bàltica de fa uns anys. I el referèndum del Quebec, del 95. Te´n recordes? Va anar d'un pèl. Però si ja es veu que no és el mateix. A Escòcia, com va dir en Quim Nadal, si dona aquell sociata de Girona, amb cara de pa de ral, tenen petroli. I doncs, que en tenim de petroli, nosaltres. No, oi? Doncs llavors perquè volem la independència? Si no tens petroli, està claríssim que no pots demanar la Independència, no? Clar que Espanya tampoc té petroli, però ves, una cosa és una cosa i l'altra, l'altra, com vols comparar. Per exemple, a Escòcia, no hi és l'Opus, i quin sentit té la vida sense l'Opus? Allà tenen l'Església d'Escòcia. T´ho imagines que aquí tinguéssim una Església de Catalunya. Què en farien del bon jan Bisbe de Tarragona, si dona, que va dir que com que ell no pot tenir fills, les dones no poden dir missa, o una cosa semblant. T'ímagines la Chuky Camacho dient missa? Ecs, uix, o amb l'uniforme patern, ara que tornen a estomacar-nos? Ai que m'agafa un mareig. Nena, porta´m una mica de til.la, com aconsella l'Oriol.

Ai que patirem, ja us ho he dit sempre, a tots els de la família, "no us fiqueu mai en política, i voteu Convergència". I ara passeu-me La Vanguardia que he de tornar a llegir l'article d'en Barbeta...

NOTA: Post publicat inicialment al DGS, el dimecres, 1.2.2012

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Doncs és ben trist però tenim el pais ple de colons per una banda i de tietes que voten CiU a ull clucs perquè els ho diu La Retaguardia (i ara a més en català!). Tenim aquest costum de pagar les destrals dels nostres botxins, ep, i amb il·lusió!

5 de febrer de 2012 a les 20:17:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home