FER CLICK A LA PUTADETA DE BLOGGER

Me n'he assabentat en el bloc del Juli Cuéllar. Els de Blogger, m´havien afegit el .es a tots els meus blocs by the face. En Juli, tot radical ell, s'ha passat a wordpress. Vull dir que ha migrat el seu bloc de blogger a wordpress.

Una servidora, després d'uns moments de desconcert, i perquè no dir-ho, de dessassossec, he optat per una solució menys traumàtica. Digueu-me romàntic, però sempre m'ha agradat més blogger que wordpress.

I seguint l'enllaç que figura en el bloc d'en Juli, he procedit a esborrar totes les .es dels meus quasi trenta blocs, que actualment gestiono (eheheheh).

Total que porto quasi dues hores enganxant el codi de marres immediatament després de la marca en l'editor de l'HTML de cada bloc.

I, naturalment, dient mil penjaments del CNI, perquè estic segur que això és cosa d'ells, amb la col.laboració de Blogger, és clar.

No descarto, però, en un futur, si els de Blogger continuen tocant el que no sona, emigrar a wordpress, on de fet ja tinc dos blocs, però que estan, pobrets, mig abandonats. I que els donin.

Tanmateix, en el pecat hi ha la penitència. M´ho he passat bomba, quasi arribant a l'orgasme, cada cop que el domini .es desapareixia del nom dels meus blocs, immediatament després de fer Click. 

He fins i tot fantasiejat amb el fet que la Independència fos aparentment tan fàcil i tan senzill com l'acció de fer click en l'INTRO del teclat.

ADÉU ECSPANYA! CLICK!

PERQUÈ NO HI HA BANDERES A LA PLAÇA CATALUNYA?

Si una cosa diferencia clarament les revolucions àrabs de les darreres setmanes, de la concentració-happening-osea-superguai que té lloc a la Plaça Catalunya, és que en aquesta darrera no es veu ni una punyetera bandera.

Fixem-nos en les tres fotos següents:

Són fotos de manifestacions a Tunísia, Líbia i Egipte. Fetes entre els mesos de març i abril passats. Hi podem veure, en cadascuna d'elles les banderes nacionals. Hi ha, doncs, una clara identificació entre la protesta política per una democràcia real, i la causa nacional respectiva. No hi ha cap mena de dicotomia entre l'una i l'altra. Sembla evident.

Fixem-nos ara en la foto dels indignats nostrats que s'arrosseguen per la Plaça Catalunya...

Hi veiem alguna bandera catalana? No pas. I no la veiem, perquè segons sembla -i m'agradaria equivocar-me- no la volen pas els nostres indignats. Les raons, les trobem aquí. És a dir, la qüestió nacional, això és, la Independència, fa nosa. No és prou transversal....

Us sona això?

Si se n´ha de ser de malparit per anar amb aquests romanços a aquestes alçades.

Suposo que l'spanish revolution dels nens superguais vol ser popular però poc nacional ....

I bé, els nens macos, perquè molts són nens macos -ep, i nenes!-( i segur hi trobem més d'un i de dos, potes negres, és a dir, fills de la classe política i sindical contra la qual aparentment es manifesten, això sí salpebrat amb immigrants presentables -ja se sap, alguns sudamericans... que els magribins, subsaharians o asiàtics, no són cool), què fan per divertir-se i muntar el numeret?

Doncs si ens fixem en la foto anterior, es pinten les mans de blanc. Quan ho vaig veure per televisió l'altre dia, em va recórrer una tremolor per l'espinada...

"Hòstia", vaig pensar, "el CNI!"

Us ho juro! No ho vaig poder evitar. I és que la xorrada aquesta de pintar-se les mans de blanc, no és una idea precisament original.

De fet, és una estratègia que em recordava d'allò més a les mobilitzacions anti-ETA de fa uns quants anys, al espíritu de Érmua i tota la mandanga aquella.

Només cal veure la foto inferior, d'aquelles mobilitzacions (ja ho sé, perdoneu si és cutre, però és la primera que he trobat...)

De manera que els nostres indignats, utilitzen els recursos mobilitzadors dels serveis contraterroristes ecspanyols. Caram, caram, la cosa ja comença a lligar. No us sembla?

Cal afegir, en aquest sentit, que el moviment de les mans blanques, també ha estat abastament utilitzat a l'Amèrica Llatina, particularment a Colòmbia. I de nou, les coses lliguen...

Jo, la veritat, cada cop em refermo més en una idea.

L'ecspanyolisme és conscient que l'independentisme està desfermant-se socialment... tal i com ha demostrat el moviment de les consultes per la independència, i sobretot, la jornada del 10A a Barcelona.

Pels ecspanyols, és urgent recuperar el carrer... i marginar l'independentisme.

Algú em pot dir quants segons -no dic hores, dic segons- hauria durat una acampada independentista a la Plaça Catalunya?

O és que bevem a galet?

I naturalment, per acabar de quadrar-ho tot, només ha calgut que el tonto de la pel.lícula, en Felip Puig, hagi enviat els seus boys a matxacar els nens macos. Els de la Mòbil dels Mossos van tornar a omplir-se de merda... a compte dels polítics ... com en els millors temps de l'anterior conseller, en Joan Saura.

I és que tot sembla indicar, que el càrrec de conseller d'interior... imprimeix caràcter.

(I dit sigui de passada, com és que l'Ajuntament ja quasi ex-sociata no ha rebut per cap banda? Si no m'erro, a banda de la Mòbil, els UPAS tampoc no es van quedar curts repartint estopa, oi? Què n'han de dir la Sra. Escarp i el senyor Vilaró?). Ah, és clar, potser és que els UPAS són -encara- d'esquerra.

Paciència de país que ens ha tocat viure ... tu!

UN TROGLODITA AL CNI

Acaba de ser nomenat director del CNI (l'agència d'intel.ligència ecspanyola, no, no és conya), el general Félix Sanz Roldan. El seu antecessor havia dimitit sota la sospita d'un munt d'abusos i corrupció.

Qui és Sanz Roldán? Ras i curt, un troglodita, si apliquem la terminologia emprada pel New York Times, en referència als militars que van pressionar -o, directament, amenaçar- durant els mesos de negociació pel nyap, el 2005.

Concretament, Sanz Roldan, llavors cap del JEMAD (Cap de l'Estat Major de la Defensa), va declarar que "la unitat d'Espanya (sic) és una preocupació per als militars". Com aquell que no vol la cosa. Les pressions exercides pels militars, de la mateixa manera que va passar el 1932 i el 1978, quan també es negociaven els anteriors estatus d'autonomia, van tenir un impacte immediat. Només cal recordar el canvi de discurs d'Artur Mas: abans anava de xulo i de sobrat, parlava d'escorrialles, etc. Després que els militarots van badar boca, va perdre el cul per anar a la Moncloa i entomar-la amb el ZP.

Col.locar aquest troglodita al capdavant de l'espionatge i el contraespionatge ecspanyol és tota una declaració d'intencions de la senyora Chacón, i sobretot de ZP. Segurament deuen pensar que si ja els acolloniren una vegada, als autonomistes, els podem acollonir una altra.

No tinc cap mena de dubte que aquest troglo iniciarà una guerra total contra l'independentisme, per ordre directa de la Moncloa, i si cal passar-se tres pobles, se'ls passarà (Todo por la Patria).

Anem amb compte.