REUNIÓ REAGRUPAMENT I CUP

La CUP i Reagrupament valoren positivament el primer any de treball conjunt a l'Ajuntament de Girona i exploren vies de col·laboració futures
En representació del secretariat nacional de la CUP: Marc Sallas i Adam Majó.
En representació de la junta nacional de Reagrupament: Joan Carretero, Roger Granados, Carles Bonaventura i Esther Ponsa.

Aquest divendres 13 de juliol ha tingut lloc una reunió entre una delegació del secretariat nacional de la CUP i una altra de la junta nacional de Reagrupament Independentista al municipi de Sallent per fer una valoració del moment polític actual i explorar possibles vies de col·laboració en el futur.

La trobada, que ha durat prop de tres hores, ha transcorregut en un ambient de gran cordialitat i s’ha arribat als següents

Punts d’acord:

1. Valorem positivament l’experiència d’un any de col·laboració entre la CUP i RCat a la ciutat i a l’Ajuntament de Girona.
2. S’estudiarà la possibilitat d’estendre aquesta col·laboració a altres municipis en un futur. RCat donarà plena llibertat a les seves executives locals i comarcals perquè pactin amb qui creguin convenient a cada municipi amb vista a establir aliances en els comicis locals del 2015, també amb la CUP allà on sigui possible, que és un força emergent en el món local.
3. La CUP i RCat ens manifestem en contra de la decisió del govern espanyol de reduir el nombre de regidors un 30%. Creiem que aquesta mesura no es traduirà en cap estalvi significatiu, ja que molts regidors de pobles petits ni tan sols cobren, i que perjudicarà la pluralitat i representativitat de les diferents forces polítiques catalanes als consistoris.
4. Denunciem que aquesta mesura tan sols té com a objectiu treure poder polític als ajuntaments per reforçar les diputacions. En aquest sentit, considerem que el govern espanyol envaeix la sobirania de la nació catalana en imposar aquesta decisió i encoratgem les institucions del nostre país a manifestar-s’hi obertament en contra. Pel que fa a les diputacions creiem que són uns ens que formen part de l’administració espanyola i que han de desaparèixer.
5. Tant la CUP com RCat considerem que les polítiques d’estalvi en el món local s’han de basar en la limitació i reducció dels sous de molts alcaldes i membres dels equips de govern de molts municipis i en l’eliminació dels càrrecs de confiança i de designació directa, no en la reducció del nombre de regidors.
6. Aquestes mesures s’han d’incloure en una llei de regeneració democràtica i transparència que ha d’afectar l’àmbit municipal i també tots els àmbits de l’administració i les institucions catalanes per lluitar contra els casos de corrupció, el finançament il·legal dels partits i altres formes d’aprofitament i excessos presents en l’administració pública.
7. Tant la CUP com Reagrupament denunciem la política de retallades que porten a terme tant el govern espanyol com el català, les quals atempten contra els drets de les classes populars i contra àmbits clau de la nostra societat: la sanitat, l’ensenyament, l’administració pública, la cultura, etc.
8. La CUP i RCat afirmem que no es poden fer pagar als ciutadans catalans els errors i els excessos comesos pels governs, les entitats bancàries i els grans lobbys de poder polític i econòmic, i les conseqüències que té sobre la nació catalana l’espoli fiscal al qual ens sotmet l’Estat espanyol des de fa anys, que empobreix la nostra societat, impedeix el nostre creixement i desenvolupament com a nació.
9. La CUP i Reagrupament considerem que la negociació amb l’Estat espanyol d’un “pacte fiscal” és un camí sense sortida i pot representar una nova frustració per al poble català, igual que en la negociació del nou estatut. Totes dues organitzacions considerem que l’única alternativa a l’actual situació és la independència.
10. La CUP i RCat denunciem el doble llenguatge de CiU, que per una banda dóna suport i participa en determinades campanyes i mobilitzacions independentistes però que en la política institucional i del dia a dia té com a aliat el PP, el principal enemic de l’independentisme a Espanya i als Països Catalans.
11. La CUP i RCat, davant les sentències de diferents tribunals contra la llengua catalana i davant els atacs a què el Partit Popular i altres formacions sotmeten la llengua pròpia dels Països Catalans arreu del territori, refermem la nostra ferma defensa del català i deixem clar que no permetrem cap pas enrere en el procés de normalització lingüística.
12. Davant els atacs de què són víctimes els treballadors de l’administració pública per part dels governs espanyol i català, la CUP i RCat continuem defensant la figura del treballador públic, tot i els intents de formacions com CiU i el PP per desprestigiar-la.
13. La CUP i RCat també estem al costat de tots aquells treballadors autònoms, del petit i mitjà comerç, de les cooperatives... que al llarg de la història han estat la base del model econòmic català i que ara estan seriosament amenaçats per la política depredadora i impositiva del govern espanyol, per les retallades, per les conseqüències econòmiques de l’espoli fiscal i per la nul·la ajuda de les entitats bancàries.
14. La CUP i RCat, tot i tenir clares les nostres diferències en l’aspecte ideològic, ens comprometem a treballar conjuntament en tots els àmbits en què sigui possible i a afavorir la unitat d’acció de les forces independentistes amb l’objectiu d’assolir com més aviat millor l’estat propi des d’una perspectiva de progrés, justícia social i regeneració política.

VINT ANYS DESPRÉS

Ahir, havent sopat i tot prenent una copa, l'Agustí i en Jordi m'ho van fer recordar. Jo ni hi havia pensat. Aquesta matinada de l'Onze que ara s'acosta, cap a quarts de set o de vuit, no ho recordo amb exactitud, farà vint anys de les hòsties al Fossar entre els dos sectors del MDT. Vint anys tu! Com passa el temps. La paradoxa de la història és que ells estaven en un bàndol i jo en l'altre. Per sort, vint anys després, tots plegats estàvem a l'antic Arran que es veu que ara es diu Terra d'Escudella, a Sants.

Em disculpareu si obvio els records d'aquella nefasta matinada. Des del meu punt de vista va significar la culminació d'una espiral de violència, que l'únic bo que va tenir és que no va acabar amb cap mort -com sí que malauradament ha passat en altres casos, tals com els corsos o els irlandesos. Però d'aquelles hòsties, qui n'acabaria traient més profit va ser sense cap mena de dubte ERC. La crisi del MDT, en el qual tantes esperances s'havien dipositat, coincideix amb l'inici del creixement d'ERC. Durant molts anys, la pretensió de crear una altra instància unitària a nivell nacional de l'independentisme revolucionari es va desar a l'habitació dels mals endreços, i dels qui no s'anaren a casa, molts van passar a formar casals i ateneus independentistes a nivell local o de barri.

Recuperar aquell moviment que entre 1984 i 1988 va sotraguejar els fonaments del pujolisme i del felipisme -encara recordo la revista El Món, sociata a parir, un dossier de finals del 86 que feia balanç de l'any i el titulava 1986. L'any de la Independència, o una cosa semblant- no ha estat pas fàcil, i de fet penso que no s'ha aconseguit encara, malgrat els avenços del tot positius que ha significat les Candidatures d'Unitat Popular (CUP). Per altra banda, no cal oblidar que en els dos bàndols que, literalment, ens vam obrir els caps, hi figuraven gent que després han ocupat càrrecs polítics rellevants a la Generalitat, al Parlament i a la Diputació, per exemple. I si no m'equivoco, també al Congrés de Diputats de Madrit.

Una altra conseqüència dels fets del Fossar, va ser l'estigmatització de tots els que hi participàrem, que bàsicament érem gent nascuda als anys 60 i alguns als 50, molt pocs eren dels 70. Les fornades més joves, la nascuda als 70 i la dels 80, principalment, van aplicar clarament una estratègia polpotista, en el sentit que, tendien a desconfiar i a passar dels que érem més grans. Fins i tot es detectava una paranoia entorn aquella gent que passava de la trentena, s'hi malpensava. Aquest estiu un blocaire estrellat fins i tot m'etzibà que tots els ex-MDTés -tant d'un sector com de l'altre- estem tan condicionats generacionalment per totes aquelles batusses que pràcticament el que hauríem de fer és retirar-nos a meditar i expiar els nostres errors. No descarto que tingués una mica de raó, si bé hauria de saber que, malauradament per alguns, això de retirar-nos no es troba en els nostres gens. Perquè collons ens hem de retirar si hi ha tanta feina a fer? I la veritat és que vint anys no passen debades. Som més grans, i també hem après dels errors del passat.

Per això ahir, entre l'Agustí, el Jordi i jo, no hi havia barres de ferro, bats de basebol, navalles, punys americans i cascos de moto, sinó unes Mortiz, uns xupitos i fum, molt de fum.

PER LA DIADA -I PER TOT L'ANY!- L'ESTELADA!

Després del de Vilafranca del Penedès, el Ple de l'Ajuntament d'Arenys de Munt a proposta, naturalment, de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), ha aprovat que durant els dies 10, 11 i 12 de setembre onegi la Bandera Estelada a la seu de l'Ajuntament, en commemoració del seu Centenari.

Es tracta, òbviament, d'una iniciativa que cal recolzar, però que jo proposo que s'estengui tot l'any. Cal que la nostra gloriosa bandera figuri en el lloc d'honor que li correspon, i de pas cal que la fastigosa bandera ecspanyola desaparegui de la vista dels catalans i les catalanes!

Espero i, n'estic segur, que molts més ajuntaments, se sumaran a aquesta iniciativa patriòtica... i de sentit comú!