L'ACTE DEL REAGRUPAMENT.CAT

Aquest dissabte que tot just s'ha escolat ha estat força intens. Pel matí he assistit a l'acte de presentació del Reagrupament.Cat, tal i com ja vaig anunciar en el darrer post. Ha estat un acte digne i fins i tot molt emotiu, sobretot per l'enorme ovació que ha rebut el Molt Honorable (ex-)President del Parlament, Heribert Barrera i Costa que hi ha assistit a primera fila malgrat els seus prop de noranta anys. Un homenot amb totes les de la llei.

La meva valoració de l'acte és força positiva. Cal tenir present que es tractava d'un acte adreçat bàsicament a la militància d'ERC que s'ha adherit a l'esmentada plataforma o corrent. No era un acte, doncs, dirigit als ciutadans en general. I penso que això on s'ha visualitzat més ha estat en les propostes concretes llançades per en Joan Carretero i que anaven dirigides clarament a endreçar la casa: incompatibilitats diverses, mandats representatius limitats, etc. Penso doncs, que ha estat un acte d'introspecció, de mirar-se un mateix i veure que cal canviar. No hi ha hagut un missatge, o molt escassament, un missatge dirigit a la societat catalana sobre què vol fer la plataforma. I penso que això és fins a cert punt lògic. La batalla ara és dins d'ERC, no fora.

Des de la meva perspectiva de convidat, i de persona que, malgrat haver saludat molts coneguts i fins i tot amics, segurament se m'han escapat alguns missatges subliminals que només els poden decodificar els que militen en l'organització concreta, l'acte l'he trobat una mica coix. M'ha faltat per exemple, algun tipus de muntatge audiovisual o d'internet, que hagués animat més el seu desenvolupament: feia la impressió que els organitzadors volien anar per feina i tot s'ha succeït amb una disciplina quasi prussiana. Fins i tot ha acabat uns deu o quinze minuts abans del previst (a les 13.00 hores). On s'és vist que un acte polític acabi abans d'hora? Per altra banda, m'ha sobrat les referències al debat imbècil sobre el logo del partit. Perdre el temps en aquestes disputes, de la mateixa manera que es perd el temps discutint sobre el color del triangle i de l'estel de la nostra bandera, em posa dels nervis. Puta estètica del collons! (per usar un lleguatge acadèmic que segurament més d'un em retreurà d'aquí a pocs dies).

Això no vol dir de cap de les maneres que no m'hagi agradat. L'he trobat força encertat i he constatat clarament que la militància adherida està plenament darrere els promotors del grup, tant que han aplaudit en diverses ocasions, sobretot l'ocurrència respecte la medalla olímpica en hissar una determinada bandera o la referència a determinades missions comercials asiàtiques empreses sota una determinada bandera que, o coincidència, és la mateixa que l'anterior. També ha aixecat un notable safareig el missatge d'un militant que ha comparat la pluja fina amb la pluja daurada.

He dit que tothom ha aplaudit força. No, tothom no. Puc constatar que alguns dels assistents, concretament dos, no han mogut ni tan sols un múscul en tot l'acte, tret del moment de cantar Els Segadors. Suposo que a hores d'ara ja deuen haver redactat l'informe corresponent i el deuen haver enviat a la direcció, o a algun membre concret de la direcció. Però això és normal i no ho retrec pas, només constato.

Tot plegat, considero que ha estat un acte reeixit, bastant auster i molt transparent, tant que fins i tot s'ha dit públicament quant ha costat... poc més de 9.000 euros. Potser hauria calgut una mica més de canya. La lluita que s'aproxima serà a cara de gos i només qui mossegui amb més ràbia i sense compassió tindrà les de guanyar. És dur i és trist. Però la realitat és aquesta.