QUART ANIVERSARI: PIANO, PIANO SI VA LONTANO

Si noi, ja en són quatre, els anys d'aquest bloc. I amb ganes d'encetar el cinquè. Aquest darrer any ha estat, no cal dir-ho, un any de ressaca després del desastre del nyap. Però també, mal m'estar el dir-ho, un any de creixent reconeixement de la feina feta. Gràcies a tots aquells que em feu comentaris i els que el llegiu i després m'envieu correus electrònics i a aquells que el llegiu tot simplement i després quan ens trobem, em feliciteu. I sobretot, als subscriptors (14), als quals envio tots i cadascun dels blocs que publico -suposo que deveu somniar amb mi- i a aquells que sense haver-ho demanat, us trobeu de tant en tant un correu meu (en sou prop de 220). Fins i tot gràcies a aquells que heu demanat deixar de rebre els meus correus (uns 7) per motius diversos. Tots vosaltres heu col.laborat també d'una manera o una altra a aquesta història.

He dit que aquest darrer ha estat un any de creixent reconeixement. Si més no això és el que dedueixo del fet que la gent d'Omnium Cultural, m'ha inclòs dins el paquet dels 200 blocs més importants de la catosfera. Literalment, diuen que sóc "un dels analistes polítics més perspicaços". Bé, moltes gràcies. En la mateixa línia, si fa no fa s'expressa Roger Buch en el seu llibre, L'esquerra independentista, avui, on escriu que és un dels "blocs sobiranistes més visitats" (pg. 266). Per acabar-ho d'arrodonir, els camarades de cimeraextra, que ja en anys anteriors em van promocionar com a futurible President del Parlament de la República Catalana (no de cap altre, per descomptat), em situen ni més ni menys que el primer en la llista de "Blogs que ens agrada llegir". Gràcies companys, vosaltres també comenceu a tenir una certa edat en la blocosfera i, cotinueu fotent canya de la bona!

Bé, per completar aquest aniversari, només recordar que la meva activitat a la xarxa no només es limita als blocs, sinó que també inclou una col.laboració regular en el portal Llibertat.cat, on escric a la secció d'internacional. Properament, també m'han fitxat per col.laborar amb una columna d'opinió a un web del tot recomanable i que en el seu moment, molt aviat, anunciaré.

Bé, aquest aniversari no m'he estat de res. I és clar que no! Com diu la coneguda dita italiana, Piano, piano si va lontano. Exacte. El més lontano possible d'Ecspanya, naturalment!