EL CUL DE LA JOHANSSON

Que el primer que coneguis d'una noia és el seu cul, no deixa de tenir morbo. Això és precisament el que em va passar amb l'Scarlett Johansson, suposo que com molta altra gent. Em refereixo, és clar a la seqüència inicial de la pel.lícula Lost in Translation (2003).

En la meva experiència cinematogràfica, Lost in Translation ja ocupa un lloc destacat. Fa companyia a pel.lícules tals com Ben-Hur (1959), La aventura del Poseidon (1972), Jaws (1975), Grease (1978), Life of Brian (1979), Alien (1979), Excalibur (1981), i més darrerament, Reservoir Dogs (1992) i, la que per a mi és la millor pel.lícula encara a hores d'ara, que és The Big Lebowski (1998).

Totes aquestes pel.lícules i d'altres, òbviament, formen part de la meva biografia cinematogràfica, que influenciaren la meva infantesa i adolescència -quan anava al cinema amb la família o altres crios- fins arribar a la vida adulta, i fins i tot una d'elles (guess which one?) té molt a veure amb la meva primera vegada.

En el cas de Lost in Translation, va ser la primera pel.lícula que... vaig descarregar d'Internet amb el programa Limewire. Només per aquest petit detall tecnològic, ha passsat a formar part del meu bagatge biogràfic, que ara m'he adonat que comença a ser pesat, sobretot quan et diuen que ets un "vell" amic (;-). Per això el cul de la Johansson ja forma part de la meva vida.

Tota aquesta reflexió ve a tomb per tot l'enrenou que està creant la pel.lícula que en Woody Allen està rodant a Barcelona, i que protagonitza la Johansson.

Respecte aquesta pel.lícula, avui a la Facultat, un col.lega, amb cara certament compungida, em confessava que significarà un gran pas enrere en la normalització del país. Es basava en el fet que donarà una imatge totalment ecspanyola de Barcelona, i que serà una imatge que arribarà a tot el món.

Hi estic parcialment d'acord. Els ecspanyols intentaran donar-li aquesta lectura i la passejaran per totes les ambaixades del món mundial. Serien imbècils si no ho fessin. Però per altra banda, aquest film situarà Barcelona -i Catalunya- encara més en el mapa del món i farà que vinguin més gent i, si bé certament no tots, molts d'ells, quan tornin al seu país comprendran que Catalonia is not Spain. Si més no, de nosaltres depèn que això passi. Si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú.

Clar que si Tokyo serà la ciutat associada sempre amb el cul de la Johansson, amb quina part de la seva anatomia s'associarà Barcelona? Reflexionem-hi.