dimarts, 31 de juliol de 2007

DATS, MÉS QUE DATS

Ha estat una associació d'idees, certament. Veure el meu correu electrònic ple d'ofertes d'allargament de penis i escoltar les tertúlies que he escoltat aquest dimarts al matí a Catalunya Ràdio i a RAC1.

I és que escoltar la ràdio a l'estiu, quan les primeres espases són de vacances, és una tortura encara més cruel que escoltar-la durant la temporada regular. Els seus suplents són autèntics meritoris que fan i, sobretot, diuen autèntiques barrabassades. No ho puc assimilar. Ho sento. No ho paeixo. Quina gent més ignorant! Quines penques!

Entre els tertulians, no sé en quina de les dues, figurava el gran pingüí Enric Juliana, un autèntic cínic per no dir res més malsonant, que després m'ho retreuen. Quin element, ben bé que ha assimilat tota la filldeputeria característica de la política italiana -vaticana inclosa, off course- i tot el primitivisme, el milhomisme i el bocagrossisme consubstancial a la política ecspanyola. La veritat sigui dita, la resta de contertulians, tant a l'una com a l'altra, no es quedaven pas enrere- tret d'un cas, molt més normal, i que casualment es tracta d'un dels millors alumnes que he tingut mai.

Però tornem a la lletjor. Com es pot tenir els sants deixonses de correlacionar la nova presa de pèl ecspanyola en forma d'apagada elèctrica que es va cometre la setmana passada, amb la necessitat de construir la MAT (la línia de Molta Alta Tensió)? No us sona això a una autèntica cortina de fum, que pretén amagar la més que probable o en tot cas possible correlació entre la negligència elèctrica i les obres del maleït AVE, que no TGV- que encara hi ha classes?

Allò que m'inclina a pensar en aquesta possibilitat és la unanimitat de la sociovergència en aquell argument. Realment sentir els tertulians malparlant del territori, per oposar-se a la MAT, i reproduint impúdicament tots els típics tòpics, sobre el carlisme sociològic de la gent de comarques, que des de sempre ha segregat un determinat pensament ecspanyolista, que se les dóna de liberal i progre, fa autèntica basarda, per no dir vergonya aliena. És el catanyolisme, del qual ja en el seu moment se'n van fotre, i de forma magistral, per cert, tant l'enyorat Ramon Barnils, com el sempre provocador i innovador, Miquel Calçada i Olivella.



És tant el rebuig que sento per aquesta genteta, per la seva pusil.lanimitat envers l'invasor ecspanyol, per la seva supèrbia envers els patriotes catalans que lluitem per la llibertat de debò, és a dir, la llibertat que anhelen totes les nacions, és a dir, la independència, i que quan l'aconsegueixen, la defensen amb tot el que tenen al seu abast, que el més civilitzat que els puc dir és que són un dats. Sí senyor, uns autèntics dats. Sense honor, ni èpica, ni dignitat.

Us arrossegueu com esclaus, llepant els peus, el cul i les vores i el que faci falta dels vostres amos i senyors. Ho tornarem a veure quan es deixi caure per aquí el ZP de marres. Tots els dats aniran a bavejar davant aquest demagog ecspanyolista, tal i com tan encertadament el va titllar en el seu moment en Joan Carretero, del qual per cert, s'espera que més aviat que tard doni un cop damunt la taula i acabi amb tota la patuleia que parasita ERC.

A tots ells, a tots els dats, va dedicada la il.lustració del post.

Etiquetes de comentaris: , , ,

1 Comments:

Blogger bacus said...

Estan Acomplexats Tan interessats que estan per la república d'italia podrien demanar que els borbons no puguin entrar al país per mandat constitucional com passa allà amb els savoia.

1 d’agost de 2007 a les 18:52:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home