COMENÇA LA MOGUDA, HEM D'ANAR A SAC!
La campanya referendària per matxacar el nyap, altrament conegut com a Estatut de la Moncloa, dels Troglodites, de la patena i del ribot, ja ha començat. Us adjunto alguns eslògans que corren per la xarxa i que em semblen prou interessants.
ATENCIÓ, ATENCIÓ, ATENCIÓ, ATENCIÓ!
Segons informa el bloc Fent la viu viu, PSC i CiU s'alien amb la racista Plataforma de Catalunya de Josep Anglada a favor de l'Estatut de la Moncloa.
escrit per JOSEP el 6/02/2006 05:03:00 a. m.
2 Comments:
Hola, Josep. El meu nom és Marco, i sòc ecspanyol: qüestió d'origens. Sóc aquell xicot de l'enregistradora digital en aquelles Jornades a Sueca, t'en recordes? Bé, això d'ecspanyol és només una anècdota del meu complicadíssim itinerari identitari que, a hores d'ara, està prou ben definit. Admire sense embuts la força de les teues conviccions i seguesc cada día, en tornar de la feina, el teu blog. Gràcies a tu, per exemple, vaig adonar-me'n de la trascendència d'aquella qüestió, tan mal analitzada (d'altra banda) del referèndum montenegrí. Espere que continues fent forat día rere día, i que ens hi aportes llum a processos que, per la majoría de persones treballadores, romanen en la foscor més absoluta. També m'agradaría que tingueres present a tants catalans valencians, illencs, nordencs i ponentins que no podem prendre part en cap mena de referèndum ni tan sols per una trista reforma d'estatutet. Mira, ara que ho dic, m'en adone d'una cosa que sempre havia pensat: potser algun día s'hi esdevinga la nació catalana lliure i sobirana, però probablement no hi serà el País Valencià, ni Ses Illes, ni els altres indrets CATALANS que no pertanyen a l'actual àmbit del Principat. És només una impressió, ben forta, t'ho dic molt clar, que la vaig tenir cert día en adonar-me, llegint certes coses, del trist paper que va jugar el malaguanyat Ernest Lluch en portar el nostre independent i autònom PSPV cap al fosc interior del PSOE dels Guerra i Gonsales... No és una qúestió banal, ni de bon tros, doncs si no s'enforteixen els lligams dels nostres Paíssos Catalans, és possible que cert día una part, la més forta i assenyada, decidisca el sacrifici dels altres membres en benefici propi. Llavors els qui ens sentim catalans fins al moll de l'os hi haurem de canviar les nostres residències "valencianetes", "mallorquinetes", etc, per un lloc principatí on poder desenvolupar una vida normal en català.
No m'enrrotllaré més, Josep, sort amb el "vostre" referèndum i seguirem en contacte. Si més no, llegint-te cada jornada. Salut i projecte, company!
Salut Marco,
I és clar que me'n recordo de tu. Gràcies per tornar a establir el contacte.
Respecte les teves angúnies, et diria que no t'amoïnis pas massa. Cada cop som més els que sabem del cert quina és la nostra Pàtria. I quants més siguem i més treballem, més a prop serem d'aconseguir la llibertat per a la Catalunya sencera, de manera que no caldrà que ningú canviï de residència.
Salut i Força!
Josep
Publica un comentari a l'entrada
<< Home