EN PLE ORGASME UNIONISTA... UNES REFLEXIONS INDEPENDENTISTES

Els unionistes partidaris del nyap semblen trobar-se en ple orgasme i consideren que guanyaran sense baixar de l'autocar. Les enquestes del CEO i de La Vanguardia, entre d'altres, els han pujat tant la moral que els xiscles de plaer se senten de punta a punta del món mundial. Bé, que els faci profit, la viagra.

Ara bé, penso que farien sàviament (pretensió del tot inútil) tenir present aquestes breus reflexions independentistes.

1. El Senat ecspanyol va ratificar el projecte de text estatutari amb menys del 50% dels vots. Em direu que el Senat ecspanyol pinta poc. Cert, però, objectivament, el nou text estatutari és molt més feble, políticament parlant, que el de 1979.

2. Aquesta feblesa objectiva, pot donar peu a que, si s'escau, el terrible Tribunal Constitucional ecspanyol, hi posi les grapes i l'acabi de rematar, retallant-lo encara més i passant-se per l'arc del triomf la voluntat dels ciutadans de la CAC. Com un avís de navegants, la presidenta del TC ja ha dit que no li tremolaran les cames si ha de treure les tissores, el ribot o la serra elèctrica.

3. Recordo que el TC no és un tribunal del poder judicial, per la qual cosa la seva actuació no es cenyeix als plantejaments jurisdiccionals ordinaris. Tot el contrari, en tant que òrgan constitucional, la seva composició és molt més política i la seva actuació té molt més en compte els vaivens de l'actualitat política. Per això, els partits polítics, i singularment, el PSOE i el PP hi tenen molta més mà. Atès que ja sabem que el PP presentarà un recurs d'inconstitucionalitat, si s'escau, algú ha sentit dir al PSOE que farà tot el possible per evitar que el recurs prosperi? M'ensumo que en l'estratègia sociata, el referèndum no és la darrera carta que juguen per aigualir encara més el nyap... La darrera carta és el TC.

4. Tot i que no té a veure amb el referèndum del 18-J, no puc estar-me d'assenyalar novament el cinisme sociata, arran de l'aprovació del projecte d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia. Aquesta aprovació s'ha fet amb el 51% dels vots del parlament andalús (PSOE+IU), de manera que el 49% restant (PP i PA) n'han votat en contra. Dic cinisme perquè els sociates a Catalunya i al País Basc (Pla Ibarretxe) sempre s'han mostrat en contra de la política de blocs... perquè condemna a la meitat de l'electorat a l'ostracisme. Doncs bé, quan els convé, l'apliquen i santes pasqües. Això és el 51% al País Basc no, però a Andalusia, sí. Quines penques!

5. Cal tenir en compte que la feblesa del projecte de nou nyap serà encara més gran si no assoleix el 88,16% del vot positiu que es va assolir el 1979. No cal esperar al 18-J per afirmar taxativament que el nou nyap no comptarà amb el suport de la majoria de ciutadans amb dret de vot. (El de 1979 el va aconseguir pels pèls)

En definitiva, tot sembla indicar que l'orgasme unionista pot acabar en un estroncament sobtat. El nou nyap, si s'escau, seria enormement més feble políticament i per tant molt menys capaç d'aguantar les embranzides que s'esdevindran quan els propers anys els catalans i les catalanes patim les conseqüències d'un finançament insuficient, i d'un espoli sense aturador, que s'accentuarà amb la fi de les transferències de la UE.

6. El més terrible de tot és que als unionistes els importa un rave, el nyap. Uns volen garantir que ZP obtingui la majoria absoluta a les properes eleccions ecspanyoles. Uns altres volen tornar al govern al preu i al cost que sigui, perquè han vist que a l'oposició fa molt de fred i han estat tan inútils que en 23 anys no van construir ni una trist refugi per quan vingués l'hivern polític. I els palanganeros o eco-guais, l'utilitzen per sortir a la foto, i evitar ser engolits pels seus amos i senyors... o pel 666.