REFLEXIONS POST-ELECCIONS A LA CAC (2a part)

Un cop feta una reflexió d'urgència dels partits, toca ara parlar dels acords post-electorals. Així ho veig jo:

Hipòtesi 1.- Sociovergència hard, és a dir, un acord formal entre CiU i PSC, un govern de gran coalició, recolzat per 85 diputats. Penso que és poc probable, per innecessari.

Hipòtesi 2.- Sociovergència soft, seria un acord de no agressió. CiU governa a la CAC i dóna suport al PSOE a Madrid, de manera que el PSC queda totalment anul.lat, perquè es veuria obligat a donar suport a CiU en aquells moments delicats. Això acceleraria el seu ensorrament com a alternativa, en benefici del PP, d'ICV, dels NKOTB, i fins i tot d'ERC. I de la pròpia CiU, és clar. De totes maneres la submissió del PSC al PSOE és tan gran, que segur que si el PSOE ordena que els sociates se l'embainin, se l'embainaran. I aquesta hipòtesi, penso que és la que vol Ferraz.

Hipòtesi 3.- Front Patriòtic, coalició o acord de govern entre CiU i ERC. Tots junts apleguen 69 escons, un més dels necessaris. Òbviament seria un acord raonable en teoria. Però en la pràctica penso que del tot impossible. No només pels odis entre les dues militàncies sinó perquè segurament l'ultra Duran i Lleida el boicotejaria de mala manera. Pensem que UDC deu haver tret entre 10 i 12 diputats, i estic segur que l'ultra Duran els faria servir per avortar l'acord. I tindria el suport de la Brunete i de tot quisqui, La Vanguardia, El Periodico, El Pais, es convertiria en el salvador d'Ecspanya. Paradoxalment és la hipòtesi més senzilla. Per altra banda, els d'ERC ja han dit que el Govern Catalanista i d'Esquerres hauria de durar pel cap baix, uns vuit anys.

Hipòtesi 4.- Tripartit amb Montilla de president, reedició de l'acord del 2003. Sumen 70 diputats i és factible. Però el preu per ERC seria altíssim, enorme. Posar en Montilla de president de la CAC, amb els vots dels independentistes, és inimaginable. Si ja va ser dur amb en Maragall, amb en Montilla seria definitiu. Si ERC opta per aquesta via, va a la seva mort. Montilla no és Maragall, ni de lluny. L'única factibilitat d'aquesta opció és que Puigcercós fos nomenat conseller en cap, i capo de facto d'ERC. Carod, en compensació, si el seu ego cedís, podria ser president del parlament, i Benach, abonat permanent a la llotja del Nou Camp.

Hipòtesi 5.- Tripartit sense Montilla com a president, seria un nou acord com el 2003, però amb un altre president que no fos en Montilla. Per exemple, el propi Carod podria optar a la presidència de la Generalitat, mentre que en Castells seria conseller en cap i Montilla tornaria a Madrid, d'on no ha abandonat el seu escó. De fet, per Montilla, aquesta candidatura no ha estat més que una campanya més en el seu currículum, una destinació. No es jugava res, atès que ha quedat més que demostrat que ignora totalment la realitat del país. Aquesta opció seria ben vista per ERC, sobretot pels carotians, tot i que segurament caldria aguantar amb molta paciència les impertinències dels palanganeros d'ICV, morts d'atacs de banyes. Donat que per ser president de la Generalitat s'ha de ser diputat del Parlament, l'opció d'alguna figura emblemàtica que fes de president, queda del tot descartada.

Conclusio... provisional. A hores d'ara aquestes són les possibilitats que hi veig. La més probable, segurament, serà la 2, tot i que cap d'elles és descartable. Per ordre de possibilitats seria 2-4-5-3-1. És així com ho veig jo, a hores d'ara.