FOTE'T FOIX

Aquest post el dedico a en Lluís Foix, periodista de La Vanguardia. És el típic cas d'individu que es pensa que els de ciutat som imbècils i que fent-se el pagès ens donarà gat per llebre. Però no ens enganyes, noi. Ets un carca amb molta mala llet. Encara recordo com estaves d'exultant el dia que vau guanyar el referèndum sobre la llufa (la constitució europea). Després vas callar quan la teva Europa va donar-la pel sac. Te n'enrecordes, d'això, noi?

Però no vull recordar històries passades, i guanyades, per cert. Sobretot perquè ara xalo d'allò més veient com en Foix plora per les cantonades, arran de l'opa a Endesa, i l'actitud dels ecspanyols envers els catalans. "No ens estimen!" s'exclama, "Abans alemanys que catalans". El ploramiques d'en Foix no se'n sap avenir: després d'haver ofert totes les glòries a Ecspanya que es fan i es desfan, els ecspanyols no ens estimen i ens tracten com a estrangers!

I què esperaves, capsigrany, que ens omplissin de petons? Ja comences a ser prou grandet per
fer aquest paperot. Però, és clar, no cauré en la trampa de pensar que en Foix és tan innocent com ens vol fer creure. Ell sap perfectament el pa que donen els ecspanyols, i ja li està bé. Ell vol una Catalunya ecspanyols, provinciana, sotmesa a l'integrisme catòlic, una Catalunya "feliç" de ser la nena maca d'Ecspanya. Doncs no, tu i els teus acòlits teniu els dies comptats. Els ecspanyols, a mesura que la globalització positiva va triomfant, veuen amenaçats els seus privilegis i tanquen files al voltant d'un essencialisme patri en el qual cap expressió mínimament catalana no hi té cabuda. Per això el sobiranisme i l'independentisme català va creixent, i vosaltres, els "catalanes buenos", els col.laboradors amb l'enemic, aneu de baixa. I molt que me n'alegro.