REFLEXIÓ POST-MILOSEVIC

El post anterior ha estat fet d'una revolada de joia. No puc pensar en un regal d'aniversari tan encertat. Gràcies justícia, allà on siguis. Un cop descarregada la primera reacció, és el moment de reflexionar.

(Vukovar:1991, AP Photo, Srdjan Ilic)

Qui ha estat Milosevic? La resposta que passarà a la història és la següent: l'home que es va carregar Iugoslàvia, el somni, la utopia del federalisme multinacional, per a molts intel.lectuals i acadèmics. Encara recordo un manual sobre dret constitucional publicat a la Vicens Vives, a principis dels vuitanta, per una catedràtic prou conegut i que durant uns anys va ser rector cónjuge, que posava el cas iugoslau com a exemple a seguir. Un catedràtic de fortes simpaties sociates, no cal dir-ho.

Efectivament, quan Milosevic arribà al poder, Iugoslàvia era una federació. Aviat, però, el seu pretès discurs comunista, va derivar en un jacobinisme serbi que el portà a suprimir l'autonomia del Kosovo. Això va ser el tret de sortida de tot plegat. Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina, Macedònia, la pròpia Kosova, van optar per la independència. I aviat, molt aviat, Montenegro, també ho farà. Dit d'una altra manera, Milosevic és el pitjor negoci en què han invertit els serbis.

Espero i desitjo que els ecspanyols no aprenguin la lliçó. La pregunta del milió és la següent: qui és el Milosevic ecspanyol? Jo tinc molt clar que, si el PP hagués guanyat per majoria absoluta -o suficient- les eleccions del 2004, el primer que hauria fet és suprimir l'autonomia d'Euskadi (llavors embarcada en el Pla Ibarretxe). Sens dubte, això hauria repercutit d'alguna manera o altra a Catalunya...