dijous, 16 de març del 2006

"JO VOTARÉ NO"

L'emoció m'ha impedit durant uns minuts de fer res. M'he quedat davant la pantalla de l'ordinador com un sòmines a mesura que anava sentint l'entrevista que aquest matí ha concedit el Molt Honorable President, Heribert Barrera i Costa a Catalunya Ràdio, i que podeu escoltar íntegrament aquí. La paraula justa, el mot escaient. Impagable. La seva contundència i la seva fermesa. Inoblidable.

El President Barrera ho ha dit tot sense manies. Sense complexos... irrepetible? La primera afirmació contundent: "L'anomenat pacte Mas-Zapatero ha estat un desastre". Més endavant ha reblat que "Mas és deslleial amb gran part dels seus electors i amb la ideologia del seu partit", i , per considera que ha estat "un pacte forçat pels grans interessos econòmics". La conseqüència de tot plegat és una afirmació contundent, rotunda, diàfana i sense doble lectura possible: "JO VOTARÉ NO", en el cas que es convoqui el referèndum, si bé, s'ha mostrat partidari de la seva retirada. Literalment ha dit que "Jo el retiraria".

Val a dir que Barrera, fent valer la seva plena, total i absoluta independència de criteri, i el seu patriotisme, no s'ha estat fins i tot de censurar el seu propi partit, ERC, al qual li ha retret un "excés de candor" i li ha criticat el fet que en aquesta legislatura "s'ha posat absolutament a la disposició del PSOE de Madrid". Segons el seu parer, ERC ha perdut de vista una màxima que ja es va establir en la Conferència Nacional Catalana, celebrada el 1923, segons la qual, "quan un país està dominat per un altre, ha de considerar que moralment està en estat de guerra". Traca i mocador. Un Antoni Bassas cada cop més amoïnat, compungit i atabalat, que ja s'ensumava el revolt que aquestes declaracions aixecarien, ha donat per conclosa ràpidament l'entrevista (i segur que ha sortir volant a prendre algun tranquil.litzant, perquè deu ser conscient que aquesta entrevista li pot costar el càrrec).

En definitiva, si el 18-F em va aixecar la moral, l'entrevista d'avui, la del 16-M, aniversari, per cert, del meu pare (74 anys), ha estat com una nova recàrrega d'energia. I tot provinent d'un home, Heribert Barrera i Costa, a punt de fer 89 anys. Nascut el 1917, soldat de Catalunya, químic excel.lent, President del Parlament de Catalunya. De fet, l'únic que en els darrers anys ha exercit el càrrec amb la dignitat i el patriotisme que s'escauen. Gràcies, President, vós sou l'únic a qui tractar-vos com a tal no constitueix un insult a la memòria de tots aquells màrtirs de la nostra Pàtria.