dilluns, 23 de maig de 2005

REFLEXIONS POSTINDEPENDENTISTES: ESLOVÈNIA i ESTÒNIA

Els passats dies 20 i 21 de maig es va celebrar el III Congrés Comunicació i Realitat, organitzat per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Qualsevol congrés d'aquesta mena té aspectes positius i d'altres de negatius. D'entre aquests últims, destaca sempre la frustració de qui després d'haver-se trencat el cap per elaborar una comunicació durant un seguit hores, després només té pocs minuts per exposar-la. Això és normal. No ens podem esquinçar les vestidures.

Però aquest aspecte frustrant sovint es compensa clarament pels aspectes positius. I d'aquests últims, el que més destaco és l'establiment de noves relacions i coneixences amb gent que té interessos molt propers als teus. Això és el que m'ha passat en el marc del Congrés esmentat.

Concretament vull destacar les reflexions que em suggeriren les opinions de dues col.legues: la Mojca de Ljubliana (Eslovènia) i la Rica de Tartu (Estònia). A la primera li vaig preguntar directament si en el seu país, independent des del 1991, se sent algun tipus d'enyorança per l'etapa iugoslava. Em va mirar, com qui mira un boig, i va dir que allò era un tema tancat, que ningú es plantejava res de semblant.

Per la seva banda, la Rica, en la seva comunicació, va deixar ben clar que l'accés a la independència havia permès alliberar totes les forces productives i innovadores, i en certa mesura, em va semblar, que establia un paral.lelisme entre la independència i l'adveniment de la societat de la informació, com si ambdós processos marquessin un tall sec amb el passat. La veritat és que semblava plena de confiança en el futur i en les forces del poble estonià lliure. Un poble format per només 1,35 milions de persones, això sí, ben lliures i dignes.

Penso que són reflexions sobre les quals val la pena parar-s'hi a pensar. Reflexions postindependentistes.