diumenge, 15 de maig de 2005

L'AFER MARCO, DE NOU

No m'agrada com a precedent. Però he de reconèixer que l'article d'en Sostres sobre l'Afer Marco és excel.lent, bàsicament perquè coincideix amb els meus punts de vista exposats en l'anterior post. Però també perquè incideix en un component que considero clau: el carronyisme existent en la cultura política catalana.

Entenc per carronyisme aquella actitud pròpia de covards que consisteix en tenir por del fort i fer-se el milhomes davant del feble. Això és la transició política. Això és el pecat original de tot plegat. Els polítics del règim actual es van caracteritzar per passar pel tubo del franquisme i per exercir una violència institucional duríssima contra aquells que no volien passar-hi. Perquè Franco no va acabar penjat cap per avall com Mussolini.

He llegit crítiques contra Marco. Les que més fàstic m'han fet és la d'aquells individus que són capaços de jutjar un vell de 84 anys com si fos un criminal de guerra, quan ells, que sí que van haver d'enfrontar-se a un veritable criminal de guerra -Franco- no van tenir els collons de liquidar-lo, o com a mínim d'intentar-ho. És increïble, però segur que el nom de Marco -si és realment aquest el seu cognom de debò-, ha estat més atacat, embrutat, blasmat, menyspreat, etc. que el de franquistes i/o genocides com el de Serrano Sunyer, Fraga, o el propi Samaranch.

Quin fàstic de país!