DAVANT L'AFER ENRIC MARCO

Fa pocs dies vaig penjar un post recollint una frase de l'Enric Marco. La frase era aquesta: "Quan no es fa justícia, el perdó és impunitat". La vaig sentir en un programa de televisió i em va commoure i seduir. Per això la vaig reproduir diverses vegades. La pregunta immediata és la següent: ¿Sóc una víctima més de l'engany del sr. Marco? Segons sembla, el sr. Marco ha provocat milers de víctimes, moltes d'elles infants i nois d'institut que assistien a les seves xerrades (120 cada any).

Jo no em considero una víctima (1). L'actitud i el comportament del sr. Marco és certament censurable, si, com sembla, ha enganyat. Però els únics que tenen tot el dret del món a retreure-li són els fins fa poc els seus companys de lluita. Els veritables deportats. Aquests i només aquests tenen el dret i l'obligació de fer-ho.

La resta de la societat no. O si més no, abans de blasmar-lo, hauran de blasmar centenars i milers d'individus sense moral ni ètica que s'arrosseguen per aquest món i que sovint són elevats a la categoria de ciutadans exemplars. En la cua dels blasmables, l'Enric Marco ocupa la darrera posició sense cap mena de dubte.

I sobretot, que cap periodista de merda i que cap polític de merda aixequi la veu en contra d'ell. Qui ho faci, només pot comptar amb el nostre enorme menyspreu. La tasca duta a terme durant aquests anys per en Marco, ha estat exemplar. Ell ha col.laborat a estendre una consciència sobre l'Holocaust a casa nostra i sobretot entre les generacions joves, no contaminades per l'amnèsia i l'oblit de la transició. L'únic que, com en els videojocs, en comptes de fer-ho en primera persona, ho hauria d'haver fet en tercera persona.

Finalment, una darrera consideració. Penso que no és el cas, però tanmateix, no m'agradaria que ens poguéssim trobar davant un nou episodi de l'inacabable enfrontament entre anarquistes i comunistes. Cal recordar que en Marco era cenetista i que en l'actualitat, els hereus del comunisme pretenen patrimonialitzar i apropiar-se de tota la lluita anti-franquista, marginant no només als cenetistes, sinó també els independentistes (del FNC) i altres grups (poumistes, udc, etc.). Suposo que se m'entén clar i català.

He dit.

(1) Tampoc em vaig considerar víctima quan em vaig assabentar que el jutge de pau que va oficiar el meu casament, m'havia birlat 25.000 ptes, en concepte de flors per decorar la sala on es produí l'esdeveniment. L'actitud de l'home i el seu discurs van ser prou bonics per perdonar-li tot plegat. Per això, quan un merda de policia ecspanyol va trucar a casa preguntant-nos si ens volíem afegir a la denúncia que altres parelles havien interposat contra ell, el vaig enviar a pastar fang.