ABANS CAROD, ARA LAPORTA.
¿ÉS DEMANAR PERDÓ UN TRET RACIAL CATALÀ?
¿HAUREM DE DEMANAR PERDÓ PER SER, PER EXISTIR?

Nota: Tot i que demanar-ne la dimissió és un pèl exagerat, penso que el següent text del Lobby per la Independència, que critica durament Laporta, té molta part de raó. Vaja, tota la raó. Ara, per demanar dimissions, no siguem més papistes que el papa. Posats a demanar, demanem la de Maragall (Adéu Maragall, Adéu Ecspanya) o la de Narcís Serra de la Caixa de Catalunya, o tantes d'altres.

LAPORTA, DIMISSIÓ!!
El Lobby per la independència reclama la dimissió del president del
Barça, Joan Laporta, pels motius següents:

1.- Joan Laporta, com a president del Barça, no ha estat a l'alçada
de les circumstàncies quan no ha sabut defensar els milers i milers
de socis i simpatitzants del Barça que diumenge 15 de maig,
acompanyaren Samuel Eto'o al Nou Camp cridant "Madrid, cabró! Saluda
al campió!". Eto'o no va estar sol dedicant aquesta frase a l'etern
rival sinó que tot l'estadi ple de gom a gom el va acompanyar a viva
veu i, cal recordar, que aquesta frase es va sentir d'una manera
ininterrompuda durant tot el trajecte de la caravana triomfal del
Barça per la ciutat.

2.- El Barça no pot continuar tenint com a president un senyor que
confon el "senyoriu" i el "seny" amb covardia i que es deixa
intimidar pels grans titulars de dos diaris de Madrid (As i Marca),
per altra banda, enemics declarats del Barça, de Catalunya i els
catalans.

3.- Mai fins ara un president del Madrid o la premsa de Madrid ha
demanat disculpes ni ha demanat "comprensió" per algun dels seus
jugadors que com Raúl celebren els triomfs del Madrid a las Cibeles
cridant, "Barça, cabrón! Saluda al campeón" o fent befa de l'himne
del Barça cantant "Barça, Barça, Barça, mieeeerda!". Es més, convé
recordar que tot un president del Madrid com Mendoza va arribar a
deixar-se filmar i fotografiar envoltat de membres de la penya
Ultrasur cantant allò de "Polaco el que no bote". Frases i càntics
com aquests han esdevingut part dels rituals amb què els equips
celebren els triomfs i si la premsa de Madrid ara es fa l'ofesa, el
primer que ha de fer és predicar amb l'exemple.

4.- Joan Laporta, i molt a pesar nostre, s'ha convertit en un exemple
més d'una classe dirigent acovardida, servil, acomplexada i submissa
que l'únic que sap fer és demanar disculpes i perdó. Ja només va
faltar que Laporta hagués obligat a dir a Samuel Eto'o la frase
llastimosa que Carod Rovira va emprar en una situació gairebé
idèntica: "el meu error ha estat haver dit en veu alta el que tots
els culers diuen en privat".

5.- Lamentam que l'actitud pusil·lànime de Joan Laporta hagi
convertit el que, amb paraules de Marçal Sintes, és un
guepard : "Eto'o té un cos compacte i àgil, i els seus atacs són molt
semblants al del guepard. Ambiciós, tossut i amb un orgull profund i
ferésterc, el caràcter del camerunès resulta indomable" (Avui,
17.05.05); l'hagi convertit -deiem- en un moixet ximple, domesticat i
servil que amb veu tremolosa demana perdó a l'etern rival que durant
tota la temporada l'ha insultat als estadis de Madrid per la seva
condició de negre.

I 6.- A tots aquests motius, hem d'afegir la inutilitat de demanar
disculpes en situacions com aquestes ja que això l'únic que fa és
envalentonar l'enemic que, d'altra banda, ho interpreta com un signe
de feblesa.

Ciutat de Mallorca, 17 de maig de 2005

Pel Lobby per la independència, signa Jaume Sastre