ZAPATERO: GAME OVER (i 2)

Seguint el darrer post, afegeixo les següents consideracions:

1. Els Estats Units aposten clarament per Bono, com a venjança per haver retirat les tropes d'Iraq
2. El PSC ha de decidir què vol ser quan sigui gran. Es troba en un cul de sac. Si ZP governa ha estat perquè el PSC li va salvar el cul en la cursa pel lideratge. Si ZP cau, el PSC haurà d'optar definitivament entre Ecspanya i Catalunya. I jo tinc molt clar quina serà la seva opció. Al PSC comença a haver-hi soroll de sabres (o més aviat de navalles traperes).
3. CiU no està en situació de donar cap mena de resposta coherent. CiU té un problema, o dos. I es diuen Jordi Pujol i Antoni Duran i Lleida. Mentre no els elimini, no tindrà futur.

4. MOLT IMPORTANT:
La caiguda de ZP significarà l'ascens dels Bono, Ibarra, Vázquez, Redondo, Díez, al capdamunt del PSOE i del govern ecspanyol. I no tinc cap mena de dubte que el que primer faran és pactar amb el PP reduir la presència dels partits nacionalistes al Congrés de Diputats, per tal d'evitar que torni a passar la situació actual. Una mesura òbvia en aquest sentit serà la reclamada ja fa temps per Ibarra: apujar el % de vots mínim per accedir a tenir diputats en el Congrés. Si ara està en el 3%, segurament passarà al 5% com a mínim, però no m'estranyaria que arribés al 7 o al 9%.

Aquesta mesura, lluny de ser perjudicial per Catalunya, pot representar una enorme oportunitat. Donar resposta a aquesta mesura implicaria com a mínim dues mesures:

a. Crear un Bloc Català o una Solidaritat Catalana que es presentés com a una candidatura unitària de tot el nacionalisme català, fonamentat en el dret a l'autodeterminació com a reivindicació innegociable.

b. Tanmateix, donat que les relacions entre CDC i ERC són de cara de gos, actualment, una solució alternativa, seria l'aposta definitiva per estendre l'àmbit d'actuació de cadascuna de les forces patriòtiques catalanes a tots els Països Catalans. Ara mateix, aquesta opció només és possible que la faci ERC, malauradament. Però si a CDC són mínimament intel.ligents i, sobretot, pragmàtics, no trigaran també a fer-ho. Passar de presentar-se a 4 províncies, a presentar-se a 8, pot donar molt més resultats. I encara afegiria que es podrien presentar a les tres províncies aragoneses (Franja) i a Múrcia (Carxe). En total, 12 províncies. Només així es podrà donar una resposta a l'alçada de les circumstàncies. Cal plantar cara. No hi ha cap altra solució.

Clar que les dues opcions poden ser compatibles. Això suposaria la creació d'una Solidaritat Catalana amb la participació d'ERC/ERPV, CDC, (UDC), BVN, PSM-EN, (UM), (sense descartar sectors d'ICV, EUPV, etc.). Això sí que seria un punt!