L'ESBERLAMENT DE LA UNITAT SOCIALISTA

Les darreres notícies confirmen que podem trobar-nos davant d'un dels escenaris que ja vaig establir fa unes setmanes: el de l'esberlament de la unitat socialista. Els fets són contundents, vegem-los:

1. El proper 7 de juny els sectors pijos babèlics, dins dels quals trobem el grupet Àgora Socialista, constituiran una nova formació "constitucionalista" és a dir anti-catalana. És el fracàs definitiu del projecte històric socialista i fins i tot del projecte històric del PSUC. Tot i que el seu nucli promotor són sectors intel.lectuals, segurament no els faltarà "tropa" d'infanteria procedent de l'ecspanyolisme visceral. Sense cap mena de dubte, amb l'aparició d'aquest grupet, els partits ecspanyolistes (PP i PSC) quedaran afeblits, i això sense cap mena de dubte és positiu.

2. Tot i que no forma part de l'univers orgànic sociata, també són intensos els rumors que el zeñorito Garcia Prieto, vol formar un partit lerrouxista, emprant les cases regionals andaluses com a punta de llança. No m'estranyaria que els pijos babèlics s'aliessin amb els prietistes... sempre fa bonic tenir un immigrant a taula, queda catòlic i reconforta la consciència. Sobretot si a l'immigrant el tractes com un mort-de-gana i li dones almoina i ni se t'ocorre tractar-lo com un igual.

3. Cal parar compte amb el protagonisme que està aconseguint el sr. Celestino Corbacho, president de la diputació de Barcelona i no sé si encara és alcalde de l'Hospitalet. Aquest individu en la convenció municipal sociata que es va celebrar la setmana passada va dirigir una maniobra de deslleialtat nacional d'una magnitud insospitada. Va proposar que els municipis tinguin el mateix estatus que el Govern de Catalunya, és a dir, que, per entendre'ns, cada municipi sigui com una nació. Això no és més que un intent de rebentar la cohesió nacional de Catalunya.

Cal tenir present que quan el PsoE encara era a l'oposició, va passar un fenomen que va causar una alerta ben justificada. Si no m'equivoco, va ser Bono qui va intentar sondejar Corbacho la possibilitat de trencar el PSC i tornar a activar la Federació Catalana del PSOE. Òbviament, Corbacho ho va negar tot... però el mal ja estava fet. Des de Madrit saben quines tecles han de tocar en cada moment, i que sortís el nom de Corbacho no va ser cap casualitat. Els fets ho comencen a demostrar.

4. A l'altra banda, tenim que, segons fonts ben informades, el Conseller Antoni Castells n'està fins als nassos dels seus "compañeros" del PsoE i fins i tot ha amenaçat de donar-se de baixa del partit. En Castells és un tecnòcrata i en el fons un il.lús. No penso que duri gaire, sobretot si insisteix en tocar el que no sona. De fet en Castells només es representa a ell i segurament dins del PSC se'l deu titllar despectivament d'universitari, de savi que es troba en la seva torre d'ivori.

En definitiva, tal vegada el tripartit haurà servit per fer esclatar la cohesió del PSC i per acabar amb el seu tacticisme nacional. Aviat caldrà que digui què vol ser quan sigui gran. Des del meu punt de vista, és evident què vol ser, però encara hi ha gent de bona fe que pensa o creu que aquest oxymoron que que es diu l'Ecspanya plural és possible. Santa innocència!