LA POLÍTICA DEL COUTEAU SOUS LA GORGE

Se'm demana que expliqui què entenc per política del couteau sous la gorge tal i com es dóna al Quebec. El primer que he de dir és que aquesta expressió és sovint utilitzada per la premsa anglocanadenca i federalista, per estigmatitzar el moviment sobiranista quebequès. És quelcom comparable a la típica acusació que els ecspanyols ens fan de ser uns xantatgistes, pesseteros, fenicis, etc, etc.

Dit això, però, cal afegir que també es pot aplicar a l'estratègia sobiranista d'anunciar, com a estratègia electoral, que en cas de victòria del Partit Quebequès, es convocarà durant la legislatura un referèndum d'autodeterminació. D'aquesta manera es pretén aplegar el màxim de vots sobiranistes.

Si apliquem l'exemple al cas català seria col.locar un ganivet al coll -a la gorja- dels ecspanyols (quina imatge més deliciosa, redéu!), el fet que ERC o CiU (vés a saber) anunciessin com a estratègia electoral per a la contesa del 2007 que en cas de guanyar les eleccions, convocarien un referèndum d'autodeterminació durant els quatre anys següents (m'excitaaaa), és a dir, com a molt tard, cap a la tardor del 2011.

Us imagineu el pollastre que es muntaria? Doncs bé, això és la política del ganivet al coll. Afegeixo, però, que després de dos intents, determinats sectors del moviment sobiranista quebequès, ja veuen aquesta estratègia com a massa moderada, i preconitzen l'opció d'una elecció referendària, que consisteix en passar olímpicament del referèndum, i anunciar durant la campanya electoral que si el PQ guanya, un cop constituïda la nova Assemblea Nacional del Quebec, una de les primeres mesures que es prendria, sino la primera, seria fer una Declaració de Sobirania solemne, a l'hora que es reclamarà el reconeixement internacional i s'oferirà al govern canadenc negociar els termes de la partició.

(De fet, això mateix és el que feren les colònies americanes que formaren els Estats Units. La Declaració d'Independència es va aprovar el 1776, la Confederació s'aprovà definitivament el 1781, la guerra amb els anglesos acabà el 1783, i la Constitució que encara avui roman, no s'aprovà fins el 1787, és a dir, onze anys després de la declaració d'independència!)

Bé tornant a casa. L'escenari que podria fer factible aquesta estratègia seria el següent:

1. La reforma de l'estatut s'encalla al Parlament dels lleons per les clatellades en forma d'esmenes que presenten els sociates i que obliguen a retirar-lo o, alternativament, és rebutjat en referèndum pel poble català (2006)

2. Les eleccions del 2007, tant les autonòmiques al País Valencià i les Illes, com les del Principat, se salden amb uns resultats extraordinaris per les forces sobiranistes catalanes (ERC i CiU), i per un vot de càstig al PSC(PSC-PSOE) per la seva traïció al poble català, i per un creixement del vot ecspanyolista del PP, que encara afebleix més els sociates.

3. Crisi de les finances ecspanyoles pel col.lapse que significa la fi de l'arribada dels fons europeus, que obliga a fer un replantejament i que per descomptat caurà sobre les espatlles dels catalans i les catalanes (2007-2008).

4. Els partits sobiranistes al Principat elaboren una nova proposta d'Estatut que de seguida és rebutjada pels ecspanyols. Es pren la decisió de convocar un referèndum d'autodeterminació entre el 2009 i el 2011. Cafarnaüm.

Òbviament hi ha elements claus que manquen, com per exemple qui formarà govern al principat, a les illes i al país valencià el 2007 i al conjunt de l'estat el 2008, però tot plegat es tracta d'un esborrany de reflexió que sotmeto a la consideració de qui hagi tingut el valor d'arribar fins aquí en la lectura d'aquest post.

Per acabar deixeu-me, és un parlar :-), afegir que hauríem de fer tot el possible per assolir la sobirania abans de l'11 de setembre del 2014, per tal d'evitar tot el mullader del tricentenari amb els ecspanyols ficats a dins de casa. Res no em faria més feliç que, com recentment ha passat amb la commemoració de la batalla de Trafalgar, aquell dia el govern de la República de Catalunya, convidés els ambaixadors ecspanyol i francès, a un acte de reconciliació entre veïns.