VALÈNCIA I PERPINYÀ ES MOUEN

Aquest cap de setmana, en plena ofensiva catalanofòbica ecspanyola, hem assistit a importants mobilitzacions a dues ciutats claus de la nostra Pàtria: València i Perpinyà.

És quelcom que ens ha d'omplir de joia i orgull que en aquelles zones on més difícil és viure en català de forma quotidiana i desacomplexada, encara els catalans i les catalanes tinguem força per sortir al carrer i plantar cara.

A la ciutat de València van tenir lloc dues manifestacions. Una, el dissabte 8 d'octubre, convocada per la comissió unitària 9 d'octubre, i que va aplegar milers de manifestants. La segona manifestació es va fer el diumenge al vespre, organitzada per Endavant i amb la participació entre d'altres d'Alerta Solidària i la CAJEI, amb l'assistència de 500 persones.
Ambdues manifestacions tenien un doble objectiu: celebrar l'aniversari de l'entrada de Jaume I a la ciutat de València, i , també, denunciar el projecte de reforma de l'estatut valencià pactat per PSOE i PP, i que no és més que un nyap elevat al quadrat, una autèntica presa de pèl.



Per la seva banda, a Perpinyà, el dissabte, 8, també es va celebrar una manifestació contra la proposta de modificar el nom de la Regió Llenguadoc-Rosselló pel de Septimània, proposada pel President del Consell Regional, el sociata Georges Frèche. Va ser una de les manifestacions més nombroses de les que es recorden en aquesta ciutat.

Vull remarcar la importància d'aquestes mobilitzacions, més enllà dels seus aspectes quantitatius, perquè tenen lloc en un context duríssim contra tot el que sigui català. Per això, és particularment destacable l'exemple donat per les manifestacions celebrades a la ciutat de València. Penso que han de servir d'exemple a molts blaveros del nord.

Nota Important. La meva intenció era anar a una de les dues convocatòries, però una indisposició m'ha impedit fer-ho :-(