diumenge, 23 d’octubre de 2005

QUAN CAIGUI EL PRIMER MORT

Si hi ha una cosa que em tranquil.litza dels ecspanyols és la seva previsibilitat. Amb ells no tens mai sorpreses. Per això goso afirmar, sense cap dubte a equivocar-me, que aviat assistirem a la mort d'algú. Segurament, la mort tindrà lloc en un moment clau, i serà utilitzada per incidir en el debat estatutari. Serà una mort que costarà al voltant de 500.000 euros, però que, depèn de qui pringui, segurament hi haurà gent que els donarà per ben gastats. Què són 500.000 euros en comparació amb els miliards (milers de milions) d'euros que anualment Ecspanya ens roba?

No tinc ni idea d'on es produirà el succés. Potser a Madrid, potser a València, potser a Palma o potser a Barcelona, o a qualsevol ciutat metropolitana o a les comarques. Fins aquí no hi arribo. Però la història ens confirma que de morts n'hi hauran.

Ara bé, depèn de qui sigui el mort, assistirem a un tractament mediàtic del succés que ja coneixem de sobres. Vegem-lo.

Si el mort és dels nostres, la premsa goebelsiana parlarà que la mort va tenir lloc enmig d'una baralla, com a conseqüència de l'enfrontament entre dos grups i que no se sap del cert qui van ser els autors materials dels fets. I punt.

Si el mort és un ecspanyol, els crits i esgarrips de la Brunete arribaran a les antípodes i ens podem preparar per un bombardeig dels més bèsties. La repressió serà immediata i no podem descartar l'aparició de llistes negres i el recurs al remor de sabres. Les acusacions seran directes, sense cap mena de prevenció i tacte, i per descomptat sense separar el gra de la palla. El catalanisme serà criminalitzat i no es filarà prim.

El més trist de tot és que res del que passarà serà excessivament original. He dit.


NO M'HA AGRADAT

Malgrat la poca simpatia que tinc per en Maragall, no m'ha agradat el fet que Carod i Puigcercós es reunissin a Madrid amb ZP, Montilla i Rubalcaba. Ho considero un acte de deslleialtat, i encara més, com fer-se partíceps de l'intent de carregar-se Maragall per salvar el cap de ZP. Com podem pactar amb els ecspanyols com ens matem entre nosaltres? Quan tindrem més sentit de la dignitat? En ZP pot semblar un bambi, però estic del tot segur que mai morirà per Catalunya, políticament parlant, és clar. Si ho veu necessari, ens donarà l'esquena.




4 Comments:

Anonymous Dani Andrés (Gràcia) said...

Josep, podries donar-me un motiu pel qual creus positiu utilitzar l'adjectiu 'ecspanyol'? No hi ha coses bones a Espanya i als espanyols? Què en treiem posant-nos a l'alçada dels que ens difamen i odien usant les mateixes armes dels anti-catalans: generalitzar en negatiu i crear odi envers tots els espanyols? Tot el que faig em torna. Si algú em vol odiar, per què donar-li ni que sigui un sol motiu vàlid per fer-ho? Ja veus que no els cal. Estic convençut que als catalans encara menys. Anem a favor de, no en contra de. A favor de Catalunya, i d'una Catalunya finalment independent si així ho decidim. Alliberem-nos del llastre mental que ens suposa anar en contra d'Espanya d'una vegada per totes. L'esclau no ho és tant perquè tingui amo, sino perquè s'hi sent.

25 d’octubre de 2005 a les 15:04:00 CEST  
Blogger Josep said...

Benvolgut,

Per mi l'apel.latiu ecspanyol fa referència bàsicament als partidaris d'un projecte polític que és el de l'Estat ecspanyol imperialista i dominador d'altres nacions. No fa referència als ciutadans de base, ni tampoc a cap referència ètnico-cultural. Com pots comprendre jo no penso perdre ni un segon en clarificar la identitat dels ciutadans que viuen en el que podem anomenar el conjunt dels Països Castellans. Ja s'ho faran ells, oi? Repeteixo, no parlo en terme ètnicoculturals, ans en termes polítics. Per mi és molt més ecspanyol en Samaranch, en N.Serra, en Ricard Fornesa o tota la patuleia del lobby del cava, per moltes generacions de catalans que siguin o per molts cognoms catalans que portin, que els porten, que per exemple aquells altres catalans que o bé van immigrar a Catalunya ells mateixos o bé els seus pares o avis, però que tenen la intel.ligència, ls valentia i l'agosarament d'apostar per la lluita d'alliberament del poble català, fins i tot de perdre-hi la vida. Parlo de casos com en Manuel Gonzalez Alba (1934), en Josep Antoni Villaescusa (1984) o en Quim Sànchez (1989).

De totes maneres, sobta que en el context actual de catalanofòbia imperant en els Països Castellans, per descriure'ls d'alguna manera, no s'hagin alçat veus que vagin en el sentit contrari, és a dir, donant la cara. Que jo sàpiga, només ho ha fet en Llamazares i, encara que no tinc informació, no tinc cap mena de dubte, que la Izquierda Castellana o Comunera, ara no recordo com es diuen del cert, també ho han fet. Vaig conèixer la Doris i és una gent molt ferma i que tenen les coses molt clares. Però la immensa majoria dels seus ciutadans viuen segrestats pel patrioterisme ecspanyolista genocida, i aquest és el drama.

Espero que això et faci veure el meu punt de vista.

26 d’octubre de 2005 a les 1:31:00 CEST  
Anonymous Dani Andrés (Gràcia) said...

"Per mi l'apel.latiu ecspanyol fa referència bàsicament als partidaris d'un projecte polític que és el de l'Estat ecspanyol imperialista i dominador d'altres nacions. No fa referència als ciutadans de base, ni tampoc a cap referència ètnico-cultural."

Efectivament, havia suposat correctament que no et refereixes a tot el conjunt dels espanyols sino al grapat d'aquests marcadament anti-catalanistes, ja sigui als nascuts fora de Catalunya com també als d'origen català.

Tot i que jo ho doni per suposat no treu que semànticament l'adjectiu 'ecspanyol' remet clarament a la conjunció de dos conceptes inequívocs, el d'espanyol per una banda i el de fàstic per l'altra, i d'aquí que sigui perfectament possible que altres persones menys empàtiques intel.lectualment i nacional ho puguin interpretar com un simple 'fastigosos espanyols'. I aquí és on estic convençut que ens equivoquem, i molt. No em considero espanyol, que ho digui el meu dni tant me fa, sincerament. Sóc català. I ho seré sempre. Però no tenim cap necessitar de jutjar els veïns del costat. No tenim cap necessitat d'insultar, tampoc. Em pregunto quina cara et posen els teus coneguts o amics espanyols quan els comentes que els anomenes 'ecspanyols'.

"De totes maneres, sobta que en el context actual de catalanofòbia imperant en els Països Castellans, per descriure'ls d'alguna manera, no s'hagin alçat veus que vagin en el sentit contrari, és a dir, donant la cara. [...] la immensa majoria dels seus ciutadans viuen segrestats pel patrioterisme ecspanyolista genocida, i aquest és el drama."

Absolutament d'acord amb tu. Penso que una cosa no treu l'altra, però.

"Espero que això et faci veure el meu punt de vista."

T'entenc perfectament, Josep. Crec no equivocar-me en dir que estem probablement d'acord en tot absolutament excepte en les formes.

27 d’octubre de 2005 a les 15:54:00 CEST  
Anonymous Dani Andrés (Gràcia) said...

"Per mi l'apel.latiu ecspanyol fa referència bàsicament als partidaris d'un projecte polític que és el de l'Estat ecspanyol imperialista i dominador d'altres nacions. No fa referència als ciutadans de base, ni tampoc a cap referència ètnico-cultural."

Efectivament, havia suposat correctament que no et refereixes a tot el conjunt dels espanyols sino al grapat d'aquests marcadament anti-catalanistes, ja sigui als nascuts fora de Catalunya com també als d'origen català.

Tot i que jo ho doni per suposat no treu que semànticament l'adjectiu 'ecspanyol' remet clarament a la conjunció de dos conceptes inequívocs, el d'espanyol per una banda i el de fàstic per l'altra, i d'aquí que sigui perfectament possible que altres persones menys empàtiques intel.lectualment i nacional ho puguin interpretar com un simple 'fastigosos espanyols'. I aquí és on estic convençut que ens equivoquem, i molt. No em considero espanyol, que ho digui el meu dni tant me fa, sincerament. Sóc català. I ho seré sempre. Però no tenim cap necessitar de jutjar els veïns del costat. No tenim cap necessitat d'insultar, tampoc. Em pregunto quina cara et posen els teus coneguts o amics espanyols quan els comentes que els anomenes 'ecspanyols'.

"De totes maneres, sobta que en el context actual de catalanofòbia imperant en els Països Castellans, per descriure'ls d'alguna manera, no s'hagin alçat veus que vagin en el sentit contrari, és a dir, donant la cara. [...] la immensa majoria dels seus ciutadans viuen segrestats pel patrioterisme ecspanyolista genocida, i aquest és el drama."

Absolutament d'acord amb tu. Penso que una cosa no treu l'altra, però.

"Espero que això et faci veure el meu punt de vista."

T'entenc perfectament, Josep. Crec no equivocar-me en dir que estem probablement d'acord en tot absolutament excepte en les formes.

27 d’octubre de 2005 a les 15:54:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home