LA PALLASSA TURA I EL BARRUT NADAL
El nou govern de la CAC, presidit per en Cabòries, s'ha estrenat amb la pallassa Tura fent de les seves. Encara està histèrica perquè li han tret el seu departamentet d'Interior i es dedica a tocar la gaita, i el que no sona. Qui ho havia de dir! Fa una setmana tot l'ecspanyolisme sociològic tremolava i s'indignava davant la possibilitat que ERC controlés el departament de Cultura, i ja feien apostes sobre quan en Carod faria el seu primer numeret. I va, i que primer la vessa, i ben vessada, és la pallassa Tura. Una impresentable que va tenir una actuació menyspreable arran l'assassinat de l'Isanta a Berga. Recordem-ho que va gosar relacionar aquest assassinat amb el fet que al Berguedà hi ha massa grupuscles revolucionaris, en referència a l'activisme independentista i anarquista existent al Berguedà.
A la pallassa Tura se l'ha volguda convertir en la màrtir del montillisme. Realment, si bé és cert que posats a escollir entre un govern Cabòries i un govern Tura, jo hagués preferit el segon, ni que fos per raons estrictament fonètiques, això no implica que consideri aquesta senyora com una de les pitjors plagues que suporta aquest país.
L'altre element que vull destacar del govern Cabòries és el manteniment d'en barrut d'en Nadal. Suposo que déu ser indestructible i de ferro forjat, perquè si no no s'entén que el responsable del tema del Carmel continuï al peu del canó. Tot i que també es pot explicar pel fet que la circumscripció de Girona és on s'està donant la principal batalla entre PSC i ERC per esdevenir el referent polític de l'esquerra. I en un context on en Puigcercós entra amb força, la sortida d'en Nadal, hauria afeblit molt les expectatives sociates, sobretot de cara a les eleccions locals del proper mes de maig. Per altra banda, la nova consellera Capdevila, també és d'aquella circumscripció.
Unes darreres consideracions. Primera. M'alegro molt del nomenament d'en Joan Manuel Tresserres com a conseller de cultura. Hi tinc molta confiança en el seu patriotisme i en la seva vàlua professional i intel.lectual, per la qual cosa no tinc cap dubte que, en tot allò que d'ell depengui, ho farà no només bé, sinó també excel.lent.
Segona, com ja va passar amb el cas d'en Xavier Vendrell, l'arribada al govern d'en Joan Puigcercós, la visc com un reconeixement a aquells que vam iniciar la militància independentista en els anys vuitanta, concretament en el meu cas, el 1983 a la Crida a la Solidaritat. Amb el primer vaig compartir militància política (MDT, Catalunya Lliure, BEI), mentre que amb el segon, ens coneguérem a l'AEIU. Si bé és cert, que en un moment determinat, i de forma bastant sobtada, partírem peres, no puc evitar sentir com, ni que sigui a nivell generacional, es fa un cert reconeixement a aquella generació. Si bé, quan hi vaig coincidir, cap dels dos anava tan encorbatats com apareixen en aquestes fotos, òbviament.
escrit per JOSEP el 12/01/2006 09:32:00 a. m.
5 Comments:
Hola. Just acabo de conèixer el teu bloc. Felicitats per l'entusiasme. Com tu, també estic convençut de la intel·ligència i consciènica nacional del Tresserres, a qui coneixo de la universitat. La seva elecció com a conseller obre forces possibilitats per a la cultura catalana (la catalana de veritat, no la catalana cosmpolita, per entendre'ns). Mha agradat molt, també, l'anàlisi rotund i negatiu dels mitjans de comunicació catalans. Tens tota la raó del món, són un desastre, i com bé dius part de la culpa és justament dels professionals que hi treballen, que en un noranta per cent dels casos tenen una visió hispanocèntrica de la vida (i sovint són sorprenentment pròxims als ciudadanos). El personal dels esports (amb una coneguda excepció) és certament impresentable. Salut i fins a una altra (t'enllaço al meu bloc, on de tant en tant m'aboco també a la crítica contra els mitjans "catalans")
Jo també m'alegro molt de que Cultura sigui per ERC. Sobretot, perquè aviat vindrà la fira de Frankfurt i veurem que fa el senyor Conseller, si només porta autors en català o hi inclou autors en "català cosmopolita" dels sociates, més conegut com castellà. Tinc confiança en Tresserras però els rumors de Bargalló (cada cop més filosociata) com a director del Ramon LLull són preocupants en aquest sentit.
Veurem que passa. Crec que serà una d'aquelles fites que ens indicarà per on van els trets, si ERC manté un perfil propi o si s'ha venut amb bous i esquelles al socialisme ecspanyol que, gràcies a ells, control.la gairebé tots els nivells de poder a Catalunya.
Personalment, crec que ERC cedirà a la pressió i portarà en Zafón i similars, però espero de tot cor equivocar-me.
Hola dit i fet,
No, no ho crec pas que t'equivoquis.
En referència al tema Frankurt, ja hi ha una sèrie de resolucions aprovades al Parlament -una amb "divertida" no compareixença de UDC- que parlen de que estiguin representats els escriptors en llengua castelllana. No sé si tindran gaire maniobra a la conselleria per saltar-se això, tot i que no seria la primera resolució ni l'última en patir els efectes de l'amnèsia política.
Penso que el conseller pot fer-se el boig respecte les resolucions del Parlament del Parc. De precedents n'hi ha a cabassos.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home