LA (IN)JUSTÍCIA ECSPANYOLA TORNA A ACTUAR

No és cap novetat. A aquestes alçades hauríem d'estar acostumats, però no, no ho estem. El nostre grau de civilització ens ho impedeix. La dignitat, tampoc. Em refereixo a la història de sempre, la crònica d'una massacre que es fa lentament, però inexorablement. Si a aquestes alçades hi ha quelcom que defineixi el racisme institucionalitzat, l'oligarquització, els privilegis, les desigualtats, el colonialisme xenòfob, el rebuig a la diversitat, la interiorització del feixisme sociològic i de l'altre... si hi ha alguna cosa que ho representi... aquesta cosa és la (in)justícia ecspanyola. Un poder que pràcticament va restar immune durant la transició política, que compta entre els seus òrgans jurisdiccionals principals, aquesta mena estrafeta de nova Inquisició que enfonsa les seves arrels en la dictadura, que es diu Audiencia Nacional. Un Tribunal Suprem, màxima instància jurisdiccional, que no és res més que un cau de caspa, fatxeria, fatxenderia i supèrbia. Un poder que ignora i soscava el ja prou desprestigiat Estat de les Autonomies. Un poder, en definitiva, que constitueix la principal trinxera de defensa de l'unitarisme de l'estat i que, com s'ha pogut comprovar a Euzkadi, és la punta de llança contra el moviment independentista.

Doncs bé, aquest poder corrupte, racista, feixista, ecspanyolista, oligàrquic, tirànic i totes les pestes que hi volgueu afegir... ha tornat a actuar i ha acomplert amb l'expedient. Segons s'ha sabut la (in)justícia ecspanyola ha condemnat al fatxa, criminal, cap pelat skin de merda que va matar en Roger Albert durant les festes de Gràcia del 2005, a només onze anys de presó. La sentència el condemna per homicidi i no per assassinat.

Com sempre, quan els ecspanyols maten, ho fan en un context d'una baralla, mai com a conseqüència d'una acció premeditada, d'un plantejament fred, calculat, que s'executa sense vacil.lacions, emparat en la seguretat que dóna que si la cosa pinta bastos -és a dir, que ets tan imbècil que t'enxampen- te'n sortiràs, en el pitjor dels casos, amb una condemna que permeti cobrir l'expedient i guardar les formes, i d'aquí a quatre dies, de nou al carrer a rebentar més caps o a tallar colls.

Passa, però, que sempre són els altres els que moren. Oh, quina casualitat! En Guillem Agulló, en Josep Maria Isanta, en Roger Albert, i tants d'altres, morts i enterrats. I els seus assassins nazis ecspanyols se'n surten o se'n sortiran de rositas, o si no al temps. Això té un nom, racisme judicial. No hi ha volta de full. Cal esclafar-los, als uns i als altres, sense contemplacions.