SIGUEM SERIOSOS, NO?

En un post anterior, ja em vaig referir a la política de blocs. És a dir, a les intensíssimes negociacions que s'estan donant al País Valencià i a les Illes, per tal de presentar unes candidatures unitàries, progressistes i patriòtiques, PSOE a banda. Al marge d'un cert emmirallament, sobretot estètic, amb el cas del BNG, aquestes negociacions tenen una gran rellevància. Jo diria que poden condicionar el panorama polític català dels propers anys. Si finalment les opcions bloquistes es consoliden, hi ha una alta probabilitat de poder desplaçar dels poders autonòmics regionals al PP. Fet aquest que obriria expectatives enormes (si bé cal tocar de peus a terra, que ja coneixem el gènere).


Com ja deia en el post enllaçat més amunt, quant més triguin les negociacions, més risc hi ha de fracàs o que les expectatives generades es frustrin. Penso que ja ens aproximem a aquest risc. Tant a un territori com a l'altra, l'acord costa d'assolir no només per la prepotència del PCE, sinó també pel pols entorn el vot patriòtic. Ras i curt, hi ha sectors a l'interior de determinats partits regionals, que veuen amb molts mals ulls el progressiu arrelament d'ERC al País Valencià i a les Illes. Un arrelament que ja porta uns quants anys treballant-se, però que sense cap mena de dubte, en els darrers tres anys ha fet uns enormes passos de gegant i obre una prespectiva de fer d'ERC, un partit amb presència significativa en tots els territoris històrics del país. Per això és fer trampa, a l'hora de negociar la presència de les diferents formacions del bloc en les llistes per a les eleccions autonòmiques del 2007, referenciar-se amb el vot obtingut en els anteriors comicis del 2003, quan aquest arrelament era encara embrionari.

L'èxit dels blocs progressistes només es donarà si hi ha una generositat per totes bandes i un compromís pel canvi i pel país. Si això no es dóna, el PP tornarà a guanyar i el procés de destrucció nacional, cultural, socioeconòmic i territorial de la nostra Pàtria seguirà de forma ineluctable. Ara bé, tampoc no s'entén tanta suspicàcia per un partit que no representa, segons els seus detractors, ni l'1% de l'electorat en els territoris esmentats, perquè tanta por, doncs?