diumenge, 3 de setembre de 2006

SIGUEM SERIOSOS, NO?

En un post anterior, ja em vaig referir a la política de blocs. És a dir, a les intensíssimes negociacions que s'estan donant al País Valencià i a les Illes, per tal de presentar unes candidatures unitàries, progressistes i patriòtiques, PSOE a banda. Al marge d'un cert emmirallament, sobretot estètic, amb el cas del BNG, aquestes negociacions tenen una gran rellevància. Jo diria que poden condicionar el panorama polític català dels propers anys. Si finalment les opcions bloquistes es consoliden, hi ha una alta probabilitat de poder desplaçar dels poders autonòmics regionals al PP. Fet aquest que obriria expectatives enormes (si bé cal tocar de peus a terra, que ja coneixem el gènere).


Com ja deia en el post enllaçat més amunt, quant més triguin les negociacions, més risc hi ha de fracàs o que les expectatives generades es frustrin. Penso que ja ens aproximem a aquest risc. Tant a un territori com a l'altra, l'acord costa d'assolir no només per la prepotència del PCE, sinó també pel pols entorn el vot patriòtic. Ras i curt, hi ha sectors a l'interior de determinats partits regionals, que veuen amb molts mals ulls el progressiu arrelament d'ERC al País Valencià i a les Illes. Un arrelament que ja porta uns quants anys treballant-se, però que sense cap mena de dubte, en els darrers tres anys ha fet uns enormes passos de gegant i obre una prespectiva de fer d'ERC, un partit amb presència significativa en tots els territoris històrics del país. Per això és fer trampa, a l'hora de negociar la presència de les diferents formacions del bloc en les llistes per a les eleccions autonòmiques del 2007, referenciar-se amb el vot obtingut en els anteriors comicis del 2003, quan aquest arrelament era encara embrionari.

L'èxit dels blocs progressistes només es donarà si hi ha una generositat per totes bandes i un compromís pel canvi i pel país. Si això no es dóna, el PP tornarà a guanyar i el procés de destrucció nacional, cultural, socioeconòmic i territorial de la nostra Pàtria seguirà de forma ineluctable. Ara bé, tampoc no s'entén tanta suspicàcia per un partit que no representa, segons els seus detractors, ni l'1% de l'electorat en els territoris esmentats, perquè tanta por, doncs?

6 Comments:

Anonymous Anònim said...

Ho sento "Pep", però molts catalans estem d´enhorabona.

No t´ho prenguis malament, home, que en uns dies/mesos s´haurà oblidat i tornaràs a dormir tranquil, sense malsons.

Això sí, mentrestant, "pa i ceba", que diem en castellà.

3 de setembre de 2006 a les 22:39:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

¡Ah!

Per si ho ho sabies:

70-47

Ja som campions del món

3 de setembre de 2006 a les 22:41:00 CEST  
Blogger Josep said...

Companys anònims ecspanyols,

Veig que la frustració del futbol, encara cueja i ara preneu substitutius. Ja us ho fareu. Escolteu, us agradarà saber que estic tant i tant "deprimit", que porto vuit hores jugant al Resident Evil 4 "matant" tants garrulos ecspanyols com puc. M'agrada volar-los el cervell quan s'acosten per darrera i em diuen "detrás de ti imbécil", i llavors jo, pam. Funciona. Us ho puc ben jurar.

Res, home, res. Gaudiu tot el que pogueu. Ara Ecspanya ja s'assembla més a la Iugoslàvia de fa uns quants anys. Per cert, què en queda d'aquella selecció i d'aquell país? Caca de vaca. Tot un presagi.

Aneu a veure Alatriste per acabar el dia i amb sort morireu d'èxit.

Nogensmenys vostre...

4 de setembre de 2006 a les 2:09:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

No os enfadéis, que no vale la pena.

Ni está bien el anónimo que va en plan picón, ni respoder con lo de matar garrulos españoles en el PC o en la Play volándoles el cerebro.

Mirad, hay catalanes que no se sienten españoles, y hay catalanes que nos sentimos españoles, incluso supongo que hay catalanes que no se sienten catalanes (que de todo hay en la viña del señor).

Todos son respetables. Pero lo que sí que está claro es que en todos estos casos, todos son catalanes y todos son españoles (se sientan o no así, lo que es respetable). Y lo que tampoco es cierto es el tópico nacionalista de que Cataluña no es libre ("per una Catalunya lliure").

Cataluña es libre. Igual que lo es Barcelona, Gerona, España, mi barrio, o yo mismo. Somos todos libres. Y en el ejercicio de libertad nos dimos unas normas de juego. Unas leyes.

En ellas, acordamos libre y democráticamente que la soberanía (el derecho a decidir) recae en lo que acordemos todos los españoles.

Esto es así. Fue una decisión libre y democrática. Y se puede cambiar, claro. Pero con la mayoría de todos los españoles, lógicamente.

La democracia es así. Funciona por mayorías. Y si no te gusta, tienes dos opciones: una está dentro de la ley y la otra no.

Lo que es innegable es que Cataluña es libre y la Constitución Española fue (y es) democrática.

6 de setembre de 2006 a les 12:40:00 CEST  
Blogger Josep said...

Anònim il.lús o provocador,

No si ara resulta que Ecspanya és una Mare Bambi! N'hi ha per llogar-hi cadires! Quan sento un ecspanyol donant lliçons de democràcia al món mundial em pujo per les parets. Ecspanya i Llibertat són conceptes antagònics, xato. O és que no saps que Ecspanya és l'únic estat on el feixisme no ha estat derrotat militarment? La qual cosa implica que hi ha una cultura política amarada d'intolerència, autoritarisme, militarisme i per descomptat d'un nacionalisme xenòfob, exterminador i tot el que tu vulguis. Ho sento, noi, però la història del projecte ecspanyol és la història del seu esquarterament no només territorial, sinó també ètic i moral. Però vosaltres intenteu reescriure una història en el que tot és rosa. Doncs, no. Per aquí no passo.

7 de setembre de 2006 a les 11:21:00 CEST  
Anonymous Decepcionat said...

Parles d'ERC com la única opció pels sobiranistes. Jo també ho creia, però després dels darrers temps ja no em crec RES.

El darrer exemple: la ciutat de Barcelona. Per què no denuncies com ERC amb Portabella al davant s'ha venut al PSOE fent batlle l'Hereu a canvi de RES. Un paio posat a dir per Montilla, gran catalanista.

Recordo que en un post anterior deies que la política sociata t'havia foragitat de BCN i vivies a Cornellà on PSC pacta amb CiU.

Dons pensa que ERC i IC també governen (des de fa un munt d'anys) amb els sociates a BCN (això no ho recordaves al post).

JO vaig esporàdicament a BCN i cada cop és una ciutat menys catalana i més espanyola. Què fa ERC al govern municipal des del punt de vista nacional? Com s'han pogut vendre tant?

Quina decepció. Tant de temps esperant que el sobiranisme accedis al govern i van i es venen al socialistes espanyols! Mai hauria pogut pensar que caurien tant baix com CyU.

Quina decepció!

7 de setembre de 2006 a les 13:57:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home