POLÍTICA DE BLOCS

En els darrers dies s'estan incrementant els moviments alvoltant de les aliances electorals hipotètiques que servirien per fer fora el PP dels governs autonòmics de les Illes i del País Valencià. Goso dir que aquest objectiu és l'objectiu número u de la política catalana en aquests moments. La raó és molt senzilla, evitar que s'incrementi el decalatge entre la consciència nacional al Principat respecte la resta del territori. Cal foragitar el PP de tots els seus caus i plantar una lluita a cara de gos amb aquest ecspanyolisme rabiós i fatxenda. Per això segueixo amb gran interès l'evolució de les negociacions entre els diferents partits. Vegem-ho sintèticament:

A nivell general, és evident que de cara a les eleccions del 2007, cal la formació d'un tercer espai entre l'ecspanyolisme de dretes (PP) i l'ecspanyolisme de la pseudoesquerra (PSOE). Seria un model que s'inspira, salvant les distàncies, en el model del BNG de Galícia, però amb característiques pròpies. Tanmateix ha de ser un espai que s'ha de caracteritzar pels següents trets:

1. Ha de guanyar (no es pot quedar a les portes de la glòria, és a dir, del no res)

2. No ha de tenir una vocació de partit-crossa, és a dir, de vendre's a qui millor el pagui, en
funció de càlculs de curta volada. I particularment, del PSOE

i 3. Ha de ser hegemònicament sobiranista, minoritzant propostes criptoecspanyoles com poden ser el federalisme o el republicanisme.

Fetes aquestes consideracions genèriques, vegem quina és la situació al territori.

Pel que fa a les Illes, en els darrers anys hem anat assistint a la crisi del PSM, que s'accentuà després de la derrota del govern Antich. Precisament, l'experiència d'aquest govern, ens ha de servir de guia per no cometre més errors. Pactar des de la feblesa amb el PSOE és caure en l'abraçada de l'ós. De fet s'ha d'aspirar a no pactar amb el PSOE, o si es fa, fer-ho de tu a tu. A les Illes, el pacte entre PSM-EN, EU-V i ERC, podria convertir-se en una opció vàlida per aturar defintiviament el procés de bipartidisme en el qual cau la política illenca els darrers anys. Aquí el paper clau dependrà de l'opció que prengui el PSM, que aviat ha de celebrar un congrés on les diferents posicions s'acabaran de definir. Naturalment, en aquest Bloc, el component patriòtic hauria de predominar damunt del component criptoecspanyol que representa EU-V. Per la seva banda, UM, sembla que està condemnada a ser absorbida pel PP, com a conseqüènencia, precisament, d'haver-hi signat un pacte de legislatura des de la feblesa. És una llàstima, perquè UM és l'interlocutor natural de CiU a les Illes.

Pel que fa al País Valencià, aquí l'obstacle del 5% dificulta sobremanera l'obtenció d'escons per part d'opcions purament patriòtiques. S'imposa, doncs, també una política de blocs, amb el BNV i EU-V-E.V. i ERCPV. El problema aquí és l'actitud d'alguns dirigents del BNV que fins i tot en algun moment han caigut en la temptació de donar el vist-i-plau a posicions blaveres. Ara sembla que les dues darreres formacions esmentades estan entrant en negociacions i, si prosperen podria forçar al BNV a adherir-s'hi. Quant més triguin a fer-ho, més feble serà la seva posició. Com a element positiu hi ha que sectors del BNV veuen clarament la necessitat d'un pacte electoral patriòtic i d'esquerres, que deixi de marge els sociates, de manera que poden pressionar els actuals dirigents de la formació.

Com podem veure, ERC juga en aquest escenari un paper clau. 2007 pot ser l'any que certifiqui ERC com el primer partit autènticament nacional, amb diputats escollits en els tres parlaments autonòmics esmentats. Per aconseguir-ho, suposo que ha de fer el següent:

1. Ser prou flexible per aconseguir que els dos acords esmentats arribin a bon port.

2. Ser prou ferma per evitar la desnaturalització del projecte bloquista tant a les Illes com al país valencià, assegurant sempre una hegemonia del component patriòtic o nacional per damunt de tendències ecspanyolistes "progres" tant comunistes com socialistes revolucionaris o republicans. Si ho aconsegueix ERC farà un favor històric a Catalunya com a país gran de la nova Europa.

Ens trobem davant una conjuntura important, És l'hora de treballar per a l'acumulació de forces i procedir a derrotar l'ecspanyolisme, en les seves diverses cares. Seguiré reflexionant-hi (ara tinc son....)