CATWEEK, LA SETMANA CATALANA A LITUÀNIA

La necessitat de la internacionalització de Catalunya és un tema que he tractat en diversos posts d'aquest bloc. A Catalunya, li sobra Ecspanya i li falta el Món. Una de les poques coses assenyades que he sentit dir a l'actual cap de l'Oposició al Parlament del Parc, és que cal contemplar la creació d'una Conselleria de Relacions Internacionals a l'interior del govern català. De fet, ell va comprometre's a crear-la tan bon punt arribi, si arriba, a formar govern. (Dit sigui de passada, sóc partidari de canviar el nom de "Conselleria" pel de "Ministeri", per tal que siguem una cosa normalitzada i no ens vegin com quelcom exòtic).

A manca d'un organisme com l'esmentat, la societat civil catalana s'ha espavilat en crear associacions d'agermanament amb altres nacions del món, amb o sense estat: Còrsega, País de Gal.les, Quebec, Kurdistan, o d'altres com l'Anglo-Catalan Society o la North-American Catalan Society, entre moltes altres. Són entitats que fan clarament una feina de substitució i de formigueta, sovint davant la incomprensió de les autoritats polítiques. Ara toca el torn de l'Associació Catalano-Lituana de Barcelona, que es va constituir recentment, presidida per en Xavier Batalla i Ferrando, i que entre els propers dies 22 i 29 d'abril, organitza la Catweek o setmana catalana a Kaunas, capital de Lituània. Serà una oportunitat per fer conèixer la nostra cultura i la nostra nació a aquell país bàltic. El programa d'activitats és molt ambiciós i inclou des de les arts, la gastronomia, la literatura, les festes populars, etc.

Penso que és una magnífica oportunitat per donar-nos a conèixer a un dels estats que recentment han assolit la seva independència i que representen allò que s'ha anomenat la nova Europa. Una Europa on els estats són més aviats petits, però amb un alt nivell de cohesió social. Tal és el cas també dels altres dos estats bàltics (Estònia i Letònia), però també d'Eslovènia, Txèquia, Eslovàquia o d'altres com Dinamarca, Irlanda, Finlàndia, Noruega, que cada cop es troben en condicions més òptimes de fer front a la globalització i als grans reptes del segle XXI. Per contra, estats grans com França, Itàlia, la pròpia Alemanya o, mitjans, com Ecspanya, es troben en una situació més que compromesa.

En definitiva, l'estatalitat és cada cop més percebuda com una necessitat. Per això, entossudir-se en ser una simple i pobra comunitat autònoma, no només és fer escandalosament el ridícul, sinó que és una autèntica irresponsabilitat, perquè implica la negació dels recursos més bàsics per protegir i, sobretot, promocionar la cultura pròpia, i en definitiva, la cohesió i el benestar dels connacionals.

Felicito, doncs, al Xavier i a tots els que estan organitzant, a Catalunya i a Lituània, aquesta setmana, que no dubto que serà un èxit complert i que ajudarà a difondre el nostre país a una zona d'Europa d'importància estratègica. I per acabar, encoratjo tothom a participar-hi i a fer-ne difusió.