dimarts, 11 d’abril de 2006

L'ONADA SOBIRANISTA NO S'ATURA

La Plataforma pel dret a decidir (PDD), va fer públic, la setmana passada, un comunicat on rebutjava taxativament, el vot afirmatiu al projecte d'Estatut de la Moncloa. És una decisió que esperava amb molta impaciència. Després del 18-F, la PDD havia caigut en una mena d'autisme incomprensible, i que ha estat aprofitat pels enemics del poble, amb el PSOE al capdavant, per intentar ignorar la gran manifestació que es va produir i que va condicionar clarament la dinàmica política. Fins i tot, la impresentable TV3, els seus serveis informatius, més concretament, en un reportatge que resumia els esdeveniments lligats a la negociació estatutària entre el 30 de setembre i l'aprovació del nyap pel Congrés dels lleons (o, millor, de les hienes), no es va fer cap esment de la manifestació. Com si no hagués existit. Un cas que, si fóssim en un país normal, ja hauria donat lloc a les dimissions dels caps d'informatius, de la cadena i de la corporació. Però òbviament, res d'això no ha passat.

L'autisme post-18F de la PDD segons sembla ha estat degut a les fortes reticències del les associacions vinculades, directament o indirecta, als partits polítics parlamentaris que van donar suport a la manifestació, i que veuen amb horror que se'ls escapi de les mans. També altres grups, tals com els sindicats paraestatals, o alguna entitat cívica de renom, que s'havien mantingut al marge, i fins i tot menyspreat la PDD, ara sembla que vulguin parasitar-la o marginar-la, en nom de la unitat (aquesta gentola, només entén per unitat quan ells en formen part). La paciència de la immensa majoria d'entitats de la PDD sembla que ja s'acaba i aviat sabrem quina serà la opció de vot que demanarà: si el vot negatiu, el vot nul, el blanc o l'abstenció.

Per cert, segons sembla, la propera convocatòria pública de la PDD serà un acte lúdic i pacífic, d'encerclament del Castell de Montjuïc per una cadena humana massiva. Serà el moment, no només d'exigir el traspàs d'aquest edifici sinistre, sinó sobretot, de recordar tots els Màrtirs assassinats pels ecspanyols al llarg de quasi tres-cents anys d'ocupació. L'acte tindrà lloc pels volts del 23 d'abril.

A banda de la PDD, també la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), aquest darrer cap de setmana, ha fet un acte públic, on ha rebutjat el vot afirmatiu al nyap. Felicitats per aquesta decisió! Cal anar construint un moviment cívic sobiranista, és una necessitat inajornable. Amb un moviment sobiranista fort, es pot pressionar els partits polítics que es reclamen sobiranistes per tal que no caiguin en les trampes que els partits ecspanyolistes i la immensa major part dels mèdia els paren cada dia. I si s'escau, cal denunciar amb tots els ets i uts, les seves desercions o renúncies eventuals que facin.

Finalment, la Coordinadora Unitària per a l'Autodeterminació (CUA), continua amb la seva campanya de denúncia de qualsevol tipus d'estatut d'autonomia i propugna l'exercici de l'autodeterminació com a únic camí democràtic per tal que el poble català decideixi el seu futur. Així, l'1 d'abril va convocar concentracions davant un seguit d'ajuntaments, actes que en alguns casos, van comptar amb la presència indesitjable i amenaçadora de forces policials locals o autonòmiques.

Un avís del que ens espera si la coalició ecspanyolista-autonomista veu perillar la seva victòria, en el referèndum del 18-J (o quan sigui).

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

QUOTE------------------
"presència indesitjable i amenaçadora de forces policials locals o autonòmiques.
Un avís del que ens espera si la coalició ecspanyolista-autonomista veu perillar la seva victòria, en el referèndum del 18-J (o quan sigui)."
END QUOTE---------------

Fa molt de temps parlant amb un home ja molt gran em va dir, amb la mena de saviesa que només donen els anys, que per tal de mantenir un sistema polític hi ha una eina molt més eficaç que la ideologia, aquesta eina és: "LA POLICIA"

11 d’abril de 2006 a les 18:18:00 CEST  
Blogger Josep said...

Amic anònim,
La policia en tot sistema polític democràtic és del tot necessària. Passa però que això és la teoria. Cal veure els casos pràctics. I el cas ecspanyol, i català, en aquest sentit, ens ensenya que la policia no està per servir als ciutadans, ans per reprimir-los. O és que hi havia policia en actitud amenaçadora i provocadora a l'akelarre dels sociates a Cornellà? Oi que no? Allà protegien els seus amos! A Mataró, Vilafranca etc., vigilaven i controlaven els concentrats! Quan ens ficarem al cap que la cultura democràtica ecspanyola és més fina que el paper de fumar! No confongueu els desitjos amb la realitat!

11 d’abril de 2006 a les 22:26:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home